dilluns, 6 d’abril de 2009

25 d'abril

El dia 25 d'abril el País Valencià commemora la batalla d'Almansa. Aquell dia de l'any 1707 es feia palès l'inici d'ocupació espanyola als Països Catalans. I aquest és el motiu pel qual, any rere any, les valencianes i els valencians surten al carrer per recordar el genocidi cultural, la pèrdua de les llibertats polítiques i el llarg etcètera de mals que tots bé sabem.

Al capdavant d'aquestes manifestacions hi trobam Acció Cultural del País Valencià, la principal entitat pel que respecta a la defensa de la llengua, la cultura i l'autogovern en terres valencianes.
Una associació de treball inqüestionable.

La diada del 25 d'abril d'enguany ha estat convocada el 9 de maig, és a dir, dos dissabtes més tard. I és que hi ha Pasqua enmig i això dificultaria a ACPV la seva tasca de contacte amb tot el teixit social amb el qual fa feina i empeny per a tenir-lo present al carrer en un dia tant important.

L'Esquerra Independentista però, no ha acceptat la data del 9 de maig per a sumar-se a la major mobilització de caràcter nacional del País Valencià. Una decisió ben legítima.
No obstant... em venen al cap una sèrie de dubtes:
- L'EI té la suficient potència com per desmarcar-se'n? si l'any passat a Alacant, l'EI mateixa estava dividida...
-No fa això que l'espanyolisme vegi dividit el seu enemic? per ells, ACPV, EI i tot el que soni a valencià són el mateix.
- No pot seguir l'EI el seu camí sense haver de discutir-se per una simple data? la data no té res a veure amb l'estratègia política d'un o altri sector.
- És coherent que l'EI faci aquestes rabietes amb ACPV? quan després es celebren actes a casals Jaume I...
- Ha pensat l'EI en la gent que ha de venir de les Illes? que s'hagi convocat amb tant poca antelació i que si volem veure-ho tot hi hem d'anar dos dies.

Dit això, m'agradaria dir que jo també preferiria que ACPV celebràs la manifestació dia 25 d'abril. Que cau en dissabte. I que, si ara pogués escollir, segurament m'hauria deixat caure a la convocatòria de l'EI, deixant de banda les meves ganes immenses de veure Berri Txarrak.