divendres, 8 de maig de 2009

Militància musical


M'he passat un lustre de la meva vida creant un projecte. Han estat cinc anys en què, paral•lelament, jo descobria tot el que l'adolescència em brindava. Aquest projecte va anar desenvolupant-se poc a poc. Gent que va venir i gent que se'n va anar. Idees que jo anava rebent i estils musicals que descobria. L'estiu del 2006 jo ja tenia clar on encaminar el projecte. Polir una banda de referència per a un determinat sector de gent. Una escena molt concreta a treballar però molt important per al creixement d'un moviment. Feia alguns anys Matràs havien deixat clares les seves intencions i allà quedava. Jo aspirava seguir els seus passos. Mica a mica, em vaig adonar que s'havia de configurar aquesta escena i que no tot residia en el propi grup. Bandes joves estaven emergint amb unes idees i unes influències musicals. I més que bandes, persones. Els grups a Mallorca estan, per ventura, condemnats a durar poc. I això és un problema de tots.

Ara Musnok, el meu projecte, s'ha acabat. Però estic content que no hagi mort per res. Encara no es pot exaltar però aquesta illa tendrà, en un parell d'anys, el panorama musical compromès i alternatiu d'un moviment. O almenys, tendrà una vintena de persones amb les idees clares, sabent què s'ha de fer. I, mica a mica, molts començaran a veure la importància crucial que té la música a l'hora de transmetre unes idees i de fer-les córrer.

Musnok no ha arribat allà on podia haver arribat però ha deixat una llavor. Una llavor que altra gent sembrarem i cuidarem. I farem créixer un bosc si cal. És totalment necessari que els músics d'aquesta escena tenguin clar què s'ha de fer. Però ho és encara més que el moviment doni suport als músics, que els cuidi, els mimi, els potenciï i vegi que són una arma i no un comodí.

Els músics compromesos, el que podríem considerar l'RXI de l'illa, ens estam organitzant. El Col•lectiu Ós Formiguer ja està fent passes. És només una espurna d'una gran foguera a la qual tothom que es consideri part del moviment hi ha d'afegir llenya. Tant públic com organitzacions. És molt important que el públic, que només ha de fer d'això, de públic, respongui. És tasca fàcil. Les organitzacions han de tenir clar quines són les bandes preferents i referents. Aquelles que, com Musnok durant un bon grapat d'anys, han demostrat quin ha estat el compromís. Em resten moltes reflexions a fer d'aquest període. I guardaré per mi aquelles que cregui que no aportaran res al moviment. Ara bé, difondré als quatre vents tot allò que ens pugui servir.

S'ha de començar a veure que la lluita s’estén a tots els àmbits. I meu principal terreny de batalla és la militància musical.