divendres, 17 de desembre del 2010

Per destruir, cal ignorar

L’altre dia feia zapping i, com que el meu receptor de TDT sintonitza quan vol els canals principatins, vaig acabar en una tertúlia de Canal 4. Hi eren convidats en Joan Lladó, president d’Esquerra-Illes; una representant de l’STEI-i, el portaveu d’un partit sense cap tipus de representació al nostre país i el president d’un grupuscle d’extrema dreta que, per cert, ja té nova seu amb una balconada plena de temptadors vidres.

Es va parlar, com no, de llengua. Uns defensaven un model lingüístic integrador i que garanteixi l’aprenentatge del català a tot l’alumnat. Els altres apostaven per la divisió i l’odi envers els mallorquins. Ho feien en castellà.

La meva crítica no és per a aquests darrers sinó pel company Lladó i la companya de l’STEI-i. Crec que ningú hauria d’anar a tertúlies amb feixistes i gent que no té cap implantació. És posar-se al seu nivell i no hi estam. Donar-los discussió significa que acceptam el seu discurs mancat d’arguments. En definitiva, és atribuir-los una importància que no tenen; dotar-los de veu. Com digué Durruti, i perdonau per la típica cita, ‘al feixisme no se’l discuteix, se’l destrueix” i per aconseguir-ho, cal ignorar-lo.

diumenge, 12 de desembre del 2010

Mediterra, una nova edició d'Embalum

Embalum és un projecte musical personal, dadaísta, imperfecte. Mediterra (amb accent a la segona e) és un recull de deu cançons. No puc dir massa més. Ho podeu escoltar a www.myspace.com/embalum


divendres, 10 de desembre del 2010

UC a Mallorca

Em plau comunicar-vos que el mític grup eivissenc, UC, tocaran a Mallorca la setmana que ve. No cal dir que és tot un honor compartir escenari amb ells.
Horaris:
16h. Hangovers
17h. Glosat
18h. Taverners
19.15h UC


divendres, 19 de novembre del 2010

SEMBREM VIDA A SON BORDOI!


La Plataforma Son Bordoi Viu us convoca
aquest diumenge 21 de novembre, a les 10.30h
a sembrar a Son Bordoi.

Vine i dugues eines del camp, si en tens,
i hortalisses, verdures, plantes... per sembrar! ha de quedar ben curro!
(les llavors també seran benvingudes però es tracta que es vegi verdor
al moment!)

Amb aquesta acció reclamarem un futur digne per Son Bordoi,
allunyat d'urbanitzacions que l'únic que faran és saturar el Molinar
i destruir el seu entorn rural.

Palma té 45.000 habitatges buits, per a què construir-ne més?


Ens trobarem al final del carrer Ciutat de la Plata (fes click aquí)



PLATAFORMA SON BORDOI VIU.
Al Molinar: serveis sí, saturació no.

dimecres, 17 de novembre del 2010

Jo també he injuriat Bartolomé del Amor

Saïda Saddouki, la ‘mora catalanista’, ha estat condemnada per injúries al capità de la Guàrdia Civil Bartolomé del Amor. Després de ser insultada per expressar-se en català, haurà de pagar 1.500 euros. No cal dir que, evidentment, aquest tipus de fets sols passen a països amb complex de colònia (que no perfum). No tudaré el temps explicant aquest cas que tothom deu conèixer bé gràcies a la tasca de l’Oficina de Drets Lingüístics de l’OCB. Tampoc dedicaré cap segon a qüestionar el sistema judicial que, per a alguns casos està sobresaturat i no per a altres. No es mereix el delegat del govern espanyol tan sols que el mencioni per la seva vergonyosa actuació en aquests tipus de casos.

És injust que na Saïda hagi de pagar i encara ho és més que el senyor del Amor, condemnat fa uns anys per pegar un sindicalista, quedi impune. Ni na Saïda ni ningú no ha d’abonar la multa. És per això que convé que la societat actuï. No ens podran jutjar a tots.

Així doncs, la meva solidaritat, que esper es faci extensiva, es tradueix en acció. Vull manifestar el meu total menyspreu al capità de la Guàrdia Civil Bartolomé del Amor. Consider que aquest senyor és un enemic del poble de Mallorca i un feixista irrespectuós. Que l’únic amor que té, a més del seu llinatge, és envers l’espanyolisme més ranci. Crec que l’actitud de del Amor és un atac a tots els catalanoparlants i, per tant, no em mereix cap respecte.

dimecres, 3 de novembre del 2010

Sí a Son Bordoi


Son Bordoi són uns terrenys urbanitzables situats a la zona nord-oest del Molinar. Formen part del conjunt de l'àrea rural del barri, una zona que, en la seva immensa majoria, té ús agrícola i ramader. Un petit oasi paisatgístic, un pulmó verd natural, un esponjament entre l'agressivitat urbanística d'una Palma creixent i un barri amb un caràcter notori. També una terra rica i productiva per als conreus i l'activitat ramadera, factor molt important.

La urbanització de Son Bordoi i els accessos (que xaparien horitzonalment i vertical tot el camp) que faran falta per a un teòric augment de població de més del 25% respecte de l'actual, són una condemna de mort per a l'àrea rural del Molinar. Això en l'àmbit paisatgístic i agrícola. En termes econòmics, es torna a donar la raó al model del bloquet, el que ens ha duit a la crisi. Si parlam de sostenibilitat i polítiques d'habitatge, s'ha de dir que, només a Palma, hi ha 35.000 pisos buits, que a les Balears hi ha 13.000 pisos nous sense vendre i que disposam de grans extensions de sòl urbanitzable (darrere l'Estadi Balear, per exemple).

Als veïns del Molinar se'ns ha venut que, a canvi de la urbanització de Son Bordoi, tendrem no sé quants serveis. Els serveis que ha d'oferir l'administració no han de ser 'a canvi d'alguna cosa'. Però el que més em crida l'atenció de tot plegat és que el dia següent que el Consell de Govern aprovàs de posar a exposició pública el projecte s'iniciàs una macrocampanya publicitària del Nuevo Son Bordoy, ara Nou Son Bordoy. Sens dubte, vergonyant i sospitós.

Cal apostar per alternatives i un nou model social. Son Bordoi és un espai perfecte per fer horts urbans, investigació agrícola, docència, etc. Perquè, per molt que ens diguin que són 'quatre descampats', cap terra no és magra si l'amo no ho és. Si s'aposta per això, es pot seguir recuperant el patrimoni de tota l'àrea rural, donar-li un impuls per poder-hi fer visites culturals, pedagògiques, turístiques... per tot això: no al ciment, sí a Son Bordoi.



dijous, 5 d’agost del 2010

reflexions sobre la unitat de l'independentisme

El company Titot ha publicat al seu blog un parell de reflexions interessants respecte de l'independentisme unitari. Molt recomanables.


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/174028

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/174904

dissabte, 15 de maig del 2010

El pa(trol) de cada dia

Desanimats pel poc ambient que es vivia la nit del passat divendres pels carrerons de Ciutat, el meu amic Càndid i jo, després d'haver fet el pertinent llonguet a la Bodega Bellver, agafam cotxo i ens dirigim a Porreres. En aquest poble sempre hi ha trui i bona gent. A una de les rotondes d'entrada a la vila, la que enllaça amb la carretera cap a Llucmajor, ens atura un control de la Guàrdia Civil. Dos al·lots d'uns 35-40 anys i un Nissan Patrol ens demanen què feim, d'on som, on anam,... una sèrie de preguntes (filosòfiques!) que no sé si aportaran gaire en cas de dur armes blanques o drogues, que és el que se suposa que cerquen. Amablement contest al primer d'ells, moreno i amb barbeta, que venim de Palma. - De Palma Capital?. - Homo, de Palma només n'hi ha una. - No te entiendo. Començam bé.
Ens fan baixar del vehicle, em palpa per tot i em segueix fent preguntes personals i l'inform, educadament, que no tenc perquè contestar això que demana. - No te entiendo en mallorquín, ni te voy a entender. No puedes hablar castellano?. - No. - Si te hiciera preguntas policiales, me tendrías que hablar en castellano. No rep resposta per part meva. Llavors m'explica que duu molt poc temps a Mallorca i que ja li agradaria parlar mallorquí i que, si vull, li puc parlar en anglès. No és el meu problema.
- Lo digo porqué hay algunos que son más radicales que vosotros. Vosotros? som una subespècie? Adhelerau, mallorquins! parlar en la nostra llengua és ésser un radical (radical en el sentit pejoratiu de la paraula, com entén aquesta gent).
Després d'un gens exhaust registre del meu cotxe on troben ni substàncies estupefaents (tot i que observen estupefactes una capseta amb lentilles que sempre ha causat sensació a tots els homos de verd que m'han intervingut el vehicle) ni armes blanques, em deixen continuar. És quan pujam al cotxe que el segon agent, que s'havia mantingut callat durant tot l'sketch, s'atraca a la meva finestreta i em diu: - Que sepas que es una cuestión de respeto. Li degué costar, a aquest bon homo, els 10 minuts que ens tengueren aturats pensar aquesta acuradíssima reflexió. Tot, evidentment, després d'al·lucinar que els aborigens mallorquins no canviem la llengua quan parlam amb Espanya.
En fi, que jo me'n vaig anar de festa i ells hagueren de suportar la meva 'radicalitat' lingüística, a més de la serena que queia, que et congelava els ossos.

dissabte, 8 de maig del 2010

Paisatge


En una de les habituals converses sobre l'estat del país amb l'amic Tomeu Martí, coincidim en una reflexió simple i senzilla: el moviment sobiranista a Mallorca es defineix per la seva identificació amb el paisatge. Les reivindicacions nacionals agafen força amb la defensa del territori. Una herència recollida per tots els que integren la Plataforma 31-D. Fins l'any 2007, estava bastant clar que la reivindicació nacional anava de la mà de la consciència ecològica, la identificació de la idea de país amb el paisatge.

Dic fins l'any 2007 perquè, des de llavors ençà, els partits nacionalistes sembla que hagin deixat de banda aquesta faceta. Des de Son Espases i el Segon Cinturó (ara anomenat via connectora) fins el Pla de Carreteres de Mallorca, passant per la Llei Carbonero, el Decret Nadal o la reforma de la Platja de Palma, es conforma un seguit d'agressions al territori. I el problema no són les infraestructures en sí, sinó la destrucció de les seves rodalies. Casos com el nou hospital, el Pla de Carreteres o la tan acceptada reforma de la Platja de Palma, que serà l'excusa perfecta per urbanitzar els boscos de l'Arenal de Mallorca.
Els mallorquins estimàvem un paisatge que desapareix dia a dia. Ens identificam amb ell i el defensam. El problema que es presenta (i aquí va una altra reflexió de l'amic Tomeu), és que els nouvinguts s'identificaran amb el nou paisatge, tant urbà com rural. Serà aquest el que sentiran com a propi de Mallorca. Un paisatge, sobretot l'urbà, que podem trobar a qualsevol lloc del món. Un urbanisme sense personalitat, globalitzat.

Ens hem passat tres anys patint i lluitant per protegir territori amenaçat i no tocava fer-ho. Se n'ha protegit sí, però la lluita, la mateixa lluita, continua. Em referesc a què la lluita sempre ha de ser el dir 'no'. Quan veurem un govern que es preocupi per ruralitzar zones, protegir llocs que no estan directament amenaçats, recuperar paratges abandonats, restaurar marjades i parets de pedra,...? Si el d'ara no ho fa, no crec que els altres ho facin.

dijous, 11 de març del 2010

Piragüisme al Molinar

El col·lega Xavi i jo, fent de les nostres pel barri.