dissabte, 8 de maig del 2010

Paisatge


En una de les habituals converses sobre l'estat del país amb l'amic Tomeu Martí, coincidim en una reflexió simple i senzilla: el moviment sobiranista a Mallorca es defineix per la seva identificació amb el paisatge. Les reivindicacions nacionals agafen força amb la defensa del territori. Una herència recollida per tots els que integren la Plataforma 31-D. Fins l'any 2007, estava bastant clar que la reivindicació nacional anava de la mà de la consciència ecològica, la identificació de la idea de país amb el paisatge.

Dic fins l'any 2007 perquè, des de llavors ençà, els partits nacionalistes sembla que hagin deixat de banda aquesta faceta. Des de Son Espases i el Segon Cinturó (ara anomenat via connectora) fins el Pla de Carreteres de Mallorca, passant per la Llei Carbonero, el Decret Nadal o la reforma de la Platja de Palma, es conforma un seguit d'agressions al territori. I el problema no són les infraestructures en sí, sinó la destrucció de les seves rodalies. Casos com el nou hospital, el Pla de Carreteres o la tan acceptada reforma de la Platja de Palma, que serà l'excusa perfecta per urbanitzar els boscos de l'Arenal de Mallorca.
Els mallorquins estimàvem un paisatge que desapareix dia a dia. Ens identificam amb ell i el defensam. El problema que es presenta (i aquí va una altra reflexió de l'amic Tomeu), és que els nouvinguts s'identificaran amb el nou paisatge, tant urbà com rural. Serà aquest el que sentiran com a propi de Mallorca. Un paisatge, sobretot l'urbà, que podem trobar a qualsevol lloc del món. Un urbanisme sense personalitat, globalitzat.

Ens hem passat tres anys patint i lluitant per protegir territori amenaçat i no tocava fer-ho. Se n'ha protegit sí, però la lluita, la mateixa lluita, continua. Em referesc a què la lluita sempre ha de ser el dir 'no'. Quan veurem un govern que es preocupi per ruralitzar zones, protegir llocs que no estan directament amenaçats, recuperar paratges abandonats, restaurar marjades i parets de pedra,...? Si el d'ara no ho fa, no crec que els altres ho facin.