La nostra illa ha
viscut els darrers mesos l' antítesi del tòpic de l'illa de la calma. Nombroses i contundents protestes, algunes
d'elles fent ús de la desobediència civil i, en general, un sentiment de
mobilització que ha creuat la mar. Tot això amb la seva conseqüent repressió en
forma de multes, càrregues policials, agressions, detencions i desenes de
persones encausades pel seu compromís. Hom ha anomenat aquest període de lluita
pel territori, per la llengua i pels drets socials i nacionals, i també de
solidaritat i germanor, com a Primavera Mallorquina.
Certament, ha estat un temps convuls i
interessant que no hauríem d'oblidar tan ràpidament com de costum. Després de
la florada, la Primavera Mallorquina ha de donar els seus fruits. Com he
comentat, el sentiment de mobilització ha quedat ben palès i ens n'hem sentit
orgulloses. No obstant, ara és l'hora de materialitzar el descontent, la ràbia
i la il·lusió. Això s'ha de fer organitzant-nos. Més enllà de la puntualitat de
certes lluites és imprescindible enfortir les organitzacions i projectes que,
en molts de casos, han impulsat aquestes lluites.
Fent això en garantirem la transcendència, les enfortirem, les farem més
combatives, farem que no perdin la coherència ni es folkloritzin i n'encetarem
de noves. Per això és imprescindible que l'organització on militem sigui
seriosa, amb projecte, innovadora, sòlida, amb missatge i praxis contundent i
combativa. Netament anticapitalista. No ens ha de fer por parlar de militància,
de desobediència civil, d'insubmissió. En definitiva, de compromís.
Aquest article
és, doncs, una crida a això. Un convit a la lluita organitzada. A la rebel·lia
amb discurs i estratègia. Cal ara més que mai militar, desplegar noves idees i
no renunciar a res. Les persones que militam a l'Esquerra Independentista això
ho tenim clar. La nova organització juvenil Arran (fruit de la confluència
entre CAJEI i Maulets), el SEPC, Endavant-OSAN i Pinyol Vermell són eines
segurament imperfectes però amb unes premisses molt clares: humilitat, coherència
i entrega. És per això que, ara per ara, són les millors eines per fer caure el
Govern Bauzá i avançar cap a una Mallorca i uns Països Catalans lliures i
socialment justos.