dijous, 23 de febrer de 2012

Els morts de tots

És lamentable veure com els partits polítics es disputen els assassinats pels feixistes. Alguns, els recorden una vegada a l'any, d'altres els havien tengut en l'oblit durant dècades.
Dic això com a crítica constructiva. Ho faig des de la meva posició de no pertànyer a cap, de partit ,i com a persona sensible amb les víctimes del feixisme i la reparació dels danys. La memòria històrica hauria d’estar per damunt de partidismes absurds.

Entenc els homenatges com a actes populars doncs molts de personatges de l’època avui en dia no militarien als mateixos partits. És legítim, evidentment, que els partits facin el que trobin oportú i que tot suma. Ara bé, apropiar-se’n i llençar merda ja és una altra cosa. Més quan aquesta dèria arriba a límits lamentables com els comentaris de menyspreu a l’acte d’homenatge a Aurora Picornell que organitzàrem amb l’Assemblea de Joves del Molinar. Comentaris fets per certs militants d’un partit polític que ara, després d’anys de tenir n’Aurora a l’oblit, s’han apuntat al carro dels homenatges. Benvinguts siguin! però que guardin respecte a la gent que ho feim des dels moviments populars no vinculats a cap partit.

Dic això també per la figura d’Emili Darder, que l’entenc com a patrimoni de tots els palmesans, doncs aquests dies el facebook treu fum de reclamacions de la pertinença del batlle a un o altre partit. Insistesc, em pareixen molt dignes tots els actes que recordin els assassinats pel feixisme però el patiment i els morts són de tots. I la lluita per recordar-los i per la victòria, com no, al carrer!

dimecres, 22 de febrer de 2012

Carta a un sindicalista a sou

Vostè no em coneixerà doncs ens movem en àmbits totalment diferents. Vostè viu de les penúries dels treballadors, jo som un treballador amb penúries (a l’atur, vaja). A final de mes, vostè rep un bon sou per no mobilitzar els treballadors i pactar (amb més o menys transcendència mediàtica) amb el govern afí les reformes convenients. A principis de mes, jo rep el meu subsidi i em serveix de consol per lluitar cada dia contra les reformes que vostè ha pactat o se n’ha fet el suec. Vostè és a un despatx, amb un horari més o menys regular, evitant vagues generals. Jo dedic totes les hores que puc a la lluita al carrer i conscienciar de la necessitat de vagues generals.Tot i això i moltíssimes coses més que no diré per peresa i per no ofendre’l, de vegades coincidim al carrer. Quan vostè es digna a sortir, és clar.

Avui una convocatòria popular a través de les xarxes socials ens citava a la plaça d’Espanya de Palma a les vuit del vespre per manifestar suport i enviar una abraçada als companys i companyes de la ciutat de València. Han rebut fort per part de la policia espanyola a ordres del PP. La mateixa que també repartia llenya no fa gaire al barri del Cabanyal (València) tot i que a ordres del PSOE. És el que té el turnisme.

Com que la lluita antiPP ven més que la antiPSOE (no record haver vist cap condemna seva ni del seu sindicat a la repressió dirigida per Ramon Socías durant anys a l’Esquerra Independentista de Mallorca, per posar un exemple) vostè ha acudit avui a la convocatòria.
Tot era políticament correcte i democràtic (pel seu gust, és clar) fins que s’ha decidit tallar les avingudes. No havien passat ni cinc minuts quan el seu tarannà democràtic ha començat a donar ordres (amb un estil a cavall entre paternalista i sofista) de tornar a la plaça. Vostè ha actuat com a element desmobilitzador de forma vergonyosa i creient-se amb la potestat de donar ordres al jovent antisistema que erem allà. No hi havia perill de càrrega policial. Però no em sorprèn, segur què, per a vostè, la policia espanyola són uns pobres funcionaris i clar, tenen dret a treballar sense incidents. Ben igual que jo, que tenc el dret a manifestar-me sense incidents i sense què vostè em digui quan he d’abandonar la protesta tot donant lliçons de la seva democràcia. La que el seu sindicat groc va pactar.