dilluns, 17 de febrer de 2014

Els detinguts tenen nom

Amb l'allau de detencions, multes, judicis i demés que venim patint els darrers temps potser estam perdent de vista el factor humà. Els qui ho pateixen passen a ser una xifra i oblidam que, darrere seu –i del titular intoxicador- hi ha una persona. Avui na Laura, en Joan i en Jaume han sortit de ca seva per anar a fer feina o estudiar. Semblava un dia més en la rutina d'aquests tres joves compromesos amb la seva terra i la dignitat de la seva gent. No obstant, algun fitxer policial il·legal ha fet variar substancialment el transcurs del seu i del nostre jorn. Agents del règim de la por els esperaven per detenir-los, a plena llum del dia, davant de tothom. Potser volien espantar-los i ridiculitzar-los. Potser dins comissaria han estat víctimes d'insults i burles. O potser no sabien que són tres joves valents i ja preparats per a situacions com aquestes. Que a cada cop de porra, a cada sentència, seran i serem més forts. Potser desconeixien el tsunami de solidaritat que enceten detencions indignants com les d'avui.


Na Laura, en Joan i en Jaume són un exemple de la Mallorca que reneix, que s'engirgola digna i es vol lliure. Avui a ells els l'han robada, la llibertat; però per un futur millor, per a tots nosaltres. Hauran passat unes hores horribles que hauran servit per eixamplar les nostres consciències i obrir-ne de noves. De tot allò que el PP vol destruir –dignitat, solidaritat,...- avui en surten nous brots i arrelen noves esperances. Escric això mentre na Laura i en Joan encara romanen segrestats per la policia espanyola, encarregada d'executar les ordres del PP en un foc encès pel Bisbat de Mallorca i atiat per pamflets radiofònics com el Faristol. Aquest darrer, conduit per Ángela Seguí qui, tot i ben coneguda la seva tendència –política- fou amamantada per IB3 també durant el Pacte de Progrés. Potser avui, alguns d'aquells que fan bandera del progressisme podrien enverinar-se un poc de solidaritat. No fa mal, i serà el verí que contagiarà tot Mallorca per avançar cap a el destí que ja fa temps que alguns hem fixat: la plenitud nacional i la justícia social en un país sense patriarcat, on les dones puguin decidir sobre el seu propi cos. I on no tenguem rates mantengudes amb capital públic.

Laura, Joan i Jaume, per quan llegiu això segur que estau ja impacients de seguir donant el millor de vosaltres per construir aquesta petita i gran utopia nostra. Bentornats siguin la vostra presència i el vostre coratge!