dimarts, 18 de febrer del 2014

Visca en Miquel!

Aquella Palma que s'esmuny i amenaça amb no tornar. Conformar-nos amb passar per davant dels llocs i recordar què hi havia darrere aquelles parets mai no serà un fet àgil per a aquells que veiem, no com se'n va aquest temps sinó com un altre destrueix tot viarany per retrobar-nos qualque dia. Conformar-nos amb poder contar a les properes generacions de palmesans que vam tastar els cremadillos d'en Miquel no és suficient. O potser serà magnífic si, d'aquí unes dècades, encara podem passejar per sa Calatrava i no tenir la sensació d'estar a qualsevol altre lloc. Si som capaços de tornar a obrir forns i inventar un nou model social i econòmic per a aquesta Mallorca que estimam tant com malmenam. 

Buidor és la paraula, desemparança el sentiment quan la notícia arriba un dia després que l'Ajuntament de Barcelona protegeixi 400 comerços antics de la ciutat mentre a Palma s'aixequen botigues de cadenes multinacionals sobre les pedres sàvies i antigues del centre històric.

Miquel Pujol, en Miquel del Forn de sa Pelleteria, ha mort i amb ell, també ha mort un poc de la nostra ciutat i de nosaltres mateixos. La vida, de vegades, no és tan dolça.








dilluns, 17 de febrer del 2014

Els detinguts tenen nom

Amb l'allau de detencions, multes, judicis i demés que venim patint els darrers temps potser estam perdent de vista el factor humà. Els qui ho pateixen passen a ser una xifra i oblidam que, darrere seu –i del titular intoxicador- hi ha una persona. Avui na Laura, en Joan i en Jaume han sortit de ca seva per anar a fer feina o estudiar. Semblava un dia més en la rutina d'aquests tres joves compromesos amb la seva terra i la dignitat de la seva gent. No obstant, algun fitxer policial il·legal ha fet variar substancialment el transcurs del seu i del nostre jorn. Agents del règim de la por els esperaven per detenir-los, a plena llum del dia, davant de tothom. Potser volien espantar-los i ridiculitzar-los. Potser dins comissaria han estat víctimes d'insults i burles. O potser no sabien que són tres joves valents i ja preparats per a situacions com aquestes. Que a cada cop de porra, a cada sentència, seran i serem més forts. Potser desconeixien el tsunami de solidaritat que enceten detencions indignants com les d'avui.


Na Laura, en Joan i en Jaume són un exemple de la Mallorca que reneix, que s'engirgola digna i es vol lliure. Avui a ells els l'han robada, la llibertat; però per un futur millor, per a tots nosaltres. Hauran passat unes hores horribles que hauran servit per eixamplar les nostres consciències i obrir-ne de noves. De tot allò que el PP vol destruir –dignitat, solidaritat,...- avui en surten nous brots i arrelen noves esperances. Escric això mentre na Laura i en Joan encara romanen segrestats per la policia espanyola, encarregada d'executar les ordres del PP en un foc encès pel Bisbat de Mallorca i atiat per pamflets radiofònics com el Faristol. Aquest darrer, conduit per Ángela Seguí qui, tot i ben coneguda la seva tendència –política- fou amamantada per IB3 també durant el Pacte de Progrés. Potser avui, alguns d'aquells que fan bandera del progressisme podrien enverinar-se un poc de solidaritat. No fa mal, i serà el verí que contagiarà tot Mallorca per avançar cap a el destí que ja fa temps que alguns hem fixat: la plenitud nacional i la justícia social en un país sense patriarcat, on les dones puguin decidir sobre el seu propi cos. I on no tenguem rates mantengudes amb capital públic.

Laura, Joan i Jaume, per quan llegiu això segur que estau ja impacients de seguir donant el millor de vosaltres per construir aquesta petita i gran utopia nostra. Bentornats siguin la vostra presència i el vostre coratge!