dissabte, 22 de novembre de 2014

Sobre MÉS, en Lladó i els carrers

La lamentable polèmica entre Joan Lladó i MÉS per Mallorca té una explicació: la poca confiança en nosaltres mateixos que tenim els mallorquins. Si tothom estàs per fer feina, fer els coses bé i no per mantenir-nos igual (a les punyeteres cadires), aspiraríem a què la coalició fos segona força. A treure més d'11 escons (amb la qual cosa Lladó seria diputat). Però no, seguim acomplexats, tancats en el nostre reducte, en la nostra reserva. El primer que hauria de fer Lladó és posar-se a picar pedra per aconseguir-ho.
El moviment al carrer, l'assemblearisme, els nous moviments socials, la solidaritat i el suport mutu avancen i els representants polítics segueixen amb les seves dinàmiques de partit clàssic; anquilosats en cadires, sous, personalismes i desconnexió del que passa al carrer.
Hi ha gent que passa fam, ens privatitzen la vida, ataquen la nostra identitat. Algú pot posar un poc de seny? podeu ser responsables? podeu ser un poquet estrategues? què cobrau mentre hi ha gent que aporta temps, suor i doblers per canviar les coses des de la base? mentre el PP va desfent-nos la vida, seguiu comportant-vos amb zero maduresa i amb molt poc respecte a la gent que vos votarà i, sobretot, a la gent que podria fer-ho.
Sincerament, arribats a aquest punt i sense tenir res a veure amb la coalició, potser no és descabellat pensar en unes noves primàries (i mirau que no em motiva gaire aquest model) on els líders i els partits facin una passa enrere. O almenys aquells que hi eren quan la traïció de son Espases, per fixar una data simbòlica.
Dic tot això assumint totes les contradiccions que em genera atenent a la meva ideologia i la meva humil trajectòria de feina de base. És un moment d'emergència i MÉS per Mallorca, a pesar de tots els defectes, és una eina necessària per combatre aquesta emergència.
Salut i lluita!