dissabte, 17 de desembre del 2016

Gent 'molt d'esquerres'

Gent molt d'esquerres que diu que no vol la independència perquè el nou estat estarà governat per Convergència. Més enllà de l'obvietat que la República serà democràtica i el poble podrà escollir el seu govern, heu pensat que és precisament el procés cap a un nou estat el que està fent que la dreta catalana perdi cada vegada més suport? heu pensat que Convergència només s'entén i sobreviu en el marc autonòmic, de la mà del pacte amb les elits espanyoles? no és absurd imaginar la quimera d'un estat on una dreta catalana –diguem-ne demòcrata si la comparam amb la del país veí- tengui el poder pels segles dels segles? no seria més lògic l'esglai davant la situació de l'Estat del qual de moment formam part, on governen els hereus del franquisme amb el suport del PSOE? o témer l'auge del neofalangisme de Ciudadanos al Principat, que s'entén precisament pel procés actual i que sols és possible començar a difuminar-lo engendrant un nou estat on ningú ja no pugui viure de la cantarella anticatalanista? Es pot ser d'esquerres i no ser independentista veient el panorama actual?
Salut i república!

divendres, 21 d’octubre del 2016

Petita nota sobre Pau Alabajos i Josep Nadal


Fa més d'un any que músics icones de la construcció nacional i de l'independentisme com Josep Nadal (La Gossa Sorda) o Pau Alabajos són representants -diputat a les Corts Valencianes i regidor a Torrent- institucionals. No obstant, no veig enlloc que ningú d'aquells que més s'omplen la boca de Països Catalans en parli, comparteixi intervencions seves o en segueixi la seva activitat. Per què a tanta d'aquesta gent també se li ha d'explicar què és MÉS o Gent per Formentera? Potser és perquè no se sap veure que hi ha país més enllà d'un determinat moviment polític que pareix ha fet dels Països Catalans un eslògan de propietat exclusiva?






dissabte, 24 de setembre del 2016

Allò de confondre...

Idea amb eslògan. Ideologia amb estratègia. Estratègia amb tàctica. Tàctica amb estratègia.  Centralitat amb moderació. Radicalitat amb extremisme. País amb partit. Diplomàcia amb traïció. Avançar amb renunciar. Arguments amb dogmes. Militància amb amistat. Expandir-se amb descontrolar-se. Company amb enemic. Experiència amb superioritat. Lideratge amb egocentrisme. Contradicció amb abnegació. Acció amb reacció. Criticar amb atacar. Opinió amb ofensa. Gènere amb sexe. Classe social amb estereotip. Identitat amb nació. Combat amb agressivitat. Lluita amb violència. Mallorquinisme amb regionalisme. Finalitats amb mitjans. Objectiu amb procés. Inclusió amb tria. Allò de confondre'ns tant i confondre tant.

divendres, 23 de setembre del 2016

FAN Mallorca, la crítica i la recepció d'aquesta

De vegades, la crítica a l'acció de govern és desafortunada i superficial. I les xarxes socials no contribueixen a fer-la asserenada i reflexionada. No obstant això, tothom té dret a desfogar-se i a patir moments d'autèntic descontrol quan s'inauguren macrocentres comercials durant un govern suportat en gran part per l'esquerra transformadora.

Vull demanar disculpes perquè recentment no he estat encertat. Som perfectament conscient que és fàcil i demagog acusar directament MÉS i Podem del desastre que suposa FAN Mallorca si parlam de teixir un nou model social i econòmic per al país. Així doncs, vull rectificar i redirigir la crítica deixant de banda qualsevol titular fàcil. Som perfectament conscient de la dificultat d'aturar un projecte molt ben fermat per l'anterior govern del PP. No obstant, des de l'esquerra –institucional o no- no hem sabut generat debat ni tensió sobre què es podia fer per minimitzar el seu impacte. No sols això sinó que, des del Consell de Mallorca, s'han impulsat infraestructures per a facilitar-hi l'accés en vehicle privat. A més, la presidenta del Govern ha assistit a la inauguració. Les responsabilitats d'aquests darrers dos fets són, per tant, de tots els membres del Consell i del Govern. D'aquí la meva indignació puntual amb MÉS i Podem. I, perdonau-me amics, però jo al PSOE no li he de retreure res. Les meves crítiques són per a aquells en qui confiï per canviar les coses.

Dit això, si alguns no haguéssim manifestat la nostra ràbia a les xarxes, potser d'altres d'aquests a qui hem confiat el nostre vot, no haguessin identificat el problema. És massa fàcil dir que no t'agrada quan ja està fet. En relació amb això i amb el tema principal de l'article, vull constatar que la reacció d'alguns polítics davant la crítica –constructiva o desafortunada- es produeix massa sovint només quan se senten atacats. I aquí, aprofiten per renyar. No pot ser això de posar-se a la defensiva cada vegada que un votant expressa quelcom que no agrada. Un bon representant polític hauria d'estar per damunt d'això ja que és la llavor d'acabar responsabilitzant els moviments socials del següent fracàs electoral. Tampoc no podem permetre que se'ns digui que 'era molt difícil aturar-ho' i que aquest argument es converteixi en quelcom estructural en la seva praxi política. Si finalment ha de resultar que des de les institucions no es poden instal·lar unes mínimes barreres de contenció a la barbàrie, cal que alguna gent es replantegi la seva participació en la governança.


És necessari que s'entengui que molta gent se sent desconcertada quan obren les portes d'autèntics monstres del capitalisme desenfrenat només una setmana després que partits que sustenten el govern hagin signat el manifest 'Sense límits no hi ha futur'. Entre una cosa i una altra, com he dit, hi ha mil tensions i complicacions però això no lleva que molta gent se senti, almenys, estranyada o sorpresa. Certament, cal més rigor en la crítica i no quedar-nos amb allò epidèrmic. Per part de tots, hem de fer créixer la comprensió i l'alçada de mires i no infantilitzar-nos mútuament. Calen més ponts de diàleg i menys hiperventilació. I si ens exigim una crítica encertada, també hem d'exigir una acció de govern que ho sigui. Ambdues coses demostraran la maduresa necessària per avançar. Per abandonar definitivament el complex de minoria incapaç.

diumenge, 18 de setembre del 2016

El problema del sobiranisme és el sobiranisme

El problema no és que una concentració fracassi a plaça Major. El problema és fracassar –tots- a les eleccions espanyoles i que ningú assumeixi responsabilitats. El problema és convertir un fet anecdòtic en quelcom estructural. El problema no és l'Assemblea Sobiranista. El problema és assenyalar l'Assemblea Sobiranista com el principal problema del sobiranisme. És atacar gent organitzada que no ens agrada sense ser capaços de fer res millor. El problema és no saber ni què vol dir ser sobiranista a Mallorca. El problema és no fer polítiques sobiranistes a les principals institucions. 

El problema també són aquestes paraules. El problema és no proposar solucions i no posar-nos a fer feina. El problema és pensar que hi ha gent que no aporta res. Tothom pot aportar, des de diferents llocs. El problema, el de veritat, és no tenir estratègia ni discurs sobiranista. Posem-nos-hi!

divendres, 13 de maig del 2016

Quins menyspreus, companys. Quins menyspreus!

Érem sols un petit grup de gent amb el cul pelat de lluitar, dels que aportàvem petits granets d'arena per fer caure el govern Bauzá, dels que ens jugàvem la cara i resistíem mentre d'altres cobraven sous al Parlament o muntaven nous partits aprofitant inèrcies madrilenyes. Érem una colla de veure que demanàvem una cosa ben senzilla: una candidatura autocentrada i transformadora per a les eleccions espanyoles. Senzill, no és vera? Volíem una plataforma on tothom se sentís còmode i feta des de baix, amb un programa i una llista teixits en un procés participatiu. Un model del qual molts se n'omplen la boca i amb què ara s'han torcat el cul.

Mentre, uns claudicaven sense fer valer una posició de força enorme: batlies, consells i, sobretot, estructura i molts lluitadors anònims arreu del territori. Obviant tota aquella gent, la seva, que demanava simplement un tracte d'igual a igual. Els altres, a les ordres peninsulars, els oferien un plat de llenties agres. I, per més inri, deien que eren unes llenties 'il·lusionants' de les quals en podrien menjar dos anys. (I ben alerta, que les llenties no estan gens garantides segons qui se presenti). Uns tercers, amb molt bona voluntat, veien com els seus cosins germans passaven totalment d'ells enlloc de fer pinya i fer passes per oblidar tensions passades que tants mals moments ens han duit. Els únics, per cert, que es van preocupar d'aquella colla de veure que demanava una cosa tan senzilla com un projecte obert i sense quotes, popular.

Per part meva, zero il·lusió. Decepció total amb alguns companys de Podem (excompanys de lluites) per menysprear d'aquesta manera els manifestos de la societat civil (perlesilles.cat i ASM) i la bona gent de MÉS; i també d'Esquerra, als quals, tant MÉS com Podem han marginat des de bon principi. Decepció amb alguna gent de MÉS per haver claudicat, per la poca autoestima i per la manca d'estratègia. Molt de reconeixement per la gent que ha treballat per un projecte en comú que és, justament, la gent que segueix a peu de canó al carrer i a molts ajuntaments. Allà on no existeixen els tactismes de partit, les claudicacions, les quotes i els menyspreus. A tots i totes: allà ens hi trobarem.