divendres, 23 de setembre de 2016

FAN Mallorca, la crítica i la recepció d'aquesta

De vegades, la crítica a l'acció de govern és desafortunada i superficial. I les xarxes socials no contribueixen a fer-la asserenada i reflexionada. No obstant això, tothom té dret a desfogar-se i a patir moments d'autèntic descontrol quan s'inauguren macrocentres comercials durant un govern suportat en gran part per l'esquerra transformadora.

Vull demanar disculpes perquè recentment no he estat encertat. Som perfectament conscient que és fàcil i demagog acusar directament MÉS i Podem del desastre que suposa FAN Mallorca si parlam de teixir un nou model social i econòmic per al país. Així doncs, vull rectificar i redirigir la crítica deixant de banda qualsevol titular fàcil. Som perfectament conscient de la dificultat d'aturar un projecte molt ben fermat per l'anterior govern del PP. No obstant, des de l'esquerra –institucional o no- no hem sabut generat debat ni tensió sobre què es podia fer per minimitzar el seu impacte. No sols això sinó que, des del Consell de Mallorca, s'han impulsat infraestructures per a facilitar-hi l'accés en vehicle privat. A més, la presidenta del Govern ha assistit a la inauguració. Les responsabilitats d'aquests darrers dos fets són, per tant, de tots els membres del Consell i del Govern. D'aquí la meva indignació puntual amb MÉS i Podem. I, perdonau-me amics, però jo al PSOE no li he de retreure res. Les meves crítiques són per a aquells en qui confiï per canviar les coses.

Dit això, si alguns no haguéssim manifestat la nostra ràbia a les xarxes, potser d'altres d'aquests a qui hem confiat el nostre vot, no haguessin identificat el problema. És massa fàcil dir que no t'agrada quan ja està fet. En relació amb això i amb el tema principal de l'article, vull constatar que la reacció d'alguns polítics davant la crítica –constructiva o desafortunada- es produeix massa sovint només quan se senten atacats. I aquí, aprofiten per renyar. No pot ser això de posar-se a la defensiva cada vegada que un votant expressa quelcom que no agrada. Un bon representant polític hauria d'estar per damunt d'això ja que és la llavor d'acabar responsabilitzant els moviments socials del següent fracàs electoral. Tampoc no podem permetre que se'ns digui que 'era molt difícil aturar-ho' i que aquest argument es converteixi en quelcom estructural en la seva praxi política. Si finalment ha de resultar que des de les institucions no es poden instal·lar unes mínimes barreres de contenció a la barbàrie, cal que alguna gent es replantegi la seva participació en la governança.


És necessari que s'entengui que molta gent se sent desconcertada quan obren les portes d'autèntics monstres del capitalisme desenfrenat només una setmana després que partits que sustenten el govern hagin signat el manifest 'Sense límits no hi ha futur'. Entre una cosa i una altra, com he dit, hi ha mil tensions i complicacions però això no lleva que molta gent se senti, almenys, estranyada o sorpresa. Certament, cal més rigor en la crítica i no quedar-nos amb allò epidèrmic. Per part de tots, hem de fer créixer la comprensió i l'alçada de mires i no infantilitzar-nos mútuament. Calen més ponts de diàleg i menys hiperventilació. I si ens exigim una crítica encertada, també hem d'exigir una acció de govern que ho sigui. Ambdues coses demostraran la maduresa necessària per avançar. Per abandonar definitivament el complex de minoria incapaç.