tag:blogger.com,1999:blog-16720816841004585572024-03-14T13:48:35.377+01:00El bloc d'en Marcel PichMarcel Pichhttp://www.blogger.com/profile/00194848553946503242noreply@blogger.comBlogger62125tag:blogger.com,1999:blog-1672081684100458557.post-45521160546099030302017-03-28T00:58:00.003+02:002017-03-28T01:03:33.643+02:00L'anticapitalisme i el mal<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Sovint ens veiem
exposats a la demonització de les nostres idees. La repetició constant que som dolents
acaba quallant en les mentalitats i en l'opinió publicada. Llavors, assumim una
mica aquest rol. Caiem en el seu parany i la confrontació dialèctica amb
l'enemic està entintada d'aquesta dicotomia entre el bé i el mal. Nosaltres som
això segon; som el desordre i la violència. L'associació d'idees radicals
d'esquerres amb una mena d'insurreccionisme visceral i irracional és una gran
victòria de l'enemic. Condemnats a la resistència. Llavors, l'anticapitalisme
és percebut com quelcom que acompanya règims totalitaris i benefici i privilegi
per a uns pocs.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Però no. Si som
anticapitalistes és precisament per fer el bé. Perquè volem la felicitat per a
tothom, sense exclusions. Fins i tot per als que ara són els nostres enemics i
que deixarien de ser-ho en el món a què aspiram. Perquè seríem iguals. Però
ells no volen ser iguals. I com que els avergonyeix diferenciar-se per les seves
idees, es diferencien per les nostres. Per això la simbiosi entre desordre absolut
i radicalitat ideològica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Però la nostra
radicalitat és pura i transparent. És saber que el col·lapse ecològic i social
només s'atura amb un altre col·lapse: el col·lapse del <i>tot en les mans d'uns
pocs</i>. La nostra radicalitat és tan necessària com és el noble desig de
tenir vides dignes. Per a tothom. </span><o:p></o:p></div>
Marcel Pichhttp://www.blogger.com/profile/00194848553946503242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1672081684100458557.post-83993014766657682892016-12-17T18:23:00.002+01:002016-12-17T18:23:56.200+01:00Gent 'molt d'esquerres'<div style="background: white; line-height: 130%; margin-bottom: 4.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;">
<span style="color: #1d2129; font-size: 10.5pt; line-height: 130%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Gent molt d'esquerres
que diu que no vol la independència perquè el nou estat estarà governat per
Convergència. Més enllà de l'obvietat que la República serà democràtica i el
poble podrà escollir el seu govern, heu pensat que és precisament el procés cap
a un nou estat el que està fent que la dreta catalana perdi cada vegada més
suport? heu pensat que Convergència només s'entén i sobreviu en el marc
autonòmic, de la mà del pacte amb les elits espanyoles? no és absurd imaginar
la quimera d'un estat on una dreta catalana –diguem-ne demòcrata si la comparam
amb la del país veí- tengui el poder pels segles dels segles? no seria més
lògic l'esglai davant la situació de l'Estat del qual de moment formam part, on
governen els hereus del franquisme amb el suport del PSOE? o témer l'auge del
neofalangisme de Ciudadanos al Principat, que s'entén precisament pel procés
actual i que sols és possible començar a difuminar-lo engendrant un nou estat
on ningú ja no pugui viure de la cantarella anticatalanista? Es pot ser
d'esquerres i no ser independentista veient el panorama actual?<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background: white; line-height: 130%; margin: 4.5pt 0cm 0.0001pt;">
<span style="color: #1d2129; font-size: 10.5pt; line-height: 130%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Salut i república!<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; font-size: 14px; margin-bottom: 6px;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 130%; text-align: justify;">
<br /></div>
Marcel Pichhttp://www.blogger.com/profile/00194848553946503242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1672081684100458557.post-47740213291321019332016-10-21T18:20:00.000+02:002016-10-21T18:20:04.731+02:00Petita nota sobre Pau Alabajos i Josep Nadal<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span data-offset-key="86e3m-0-0" style="color: #1d2129; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;"><span data-text="true"><span style="background-color: white;"><br /></span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span data-offset-key="86e3m-0-0" style="color: #1d2129; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;"><span data-text="true"><span style="background-color: white;">Fa més d'un any que músics icones de la construcció nacional i de l'independentisme com Josep Nadal (La Gossa Sorda) o Pau Alabajos </span></span></span><span data-offset-key="86e3m-4-0" style="background-color: white; color: #1d2129; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;"><span data-text="true">són representants -diputat a les Corts Valencianes i regidor a Torrent- institucionals. No obstant, no veig enlloc que ningú d'aquells que més s'omplen la boca de Països Catalans en parli, comparteixi intervencions seves o en segueixi la seva activitat. Per què a tanta d'aquesta gent també se li ha d'explicar què és MÉS o Gent per Formentera? Potser és perquè no se sap veure que hi ha país més enllà d'un determinat moviment polític que pareix ha fet dels Països Catalans un eslògan de propietat exclusiva?</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span data-offset-key="86e3m-4-0" style="background-color: white; color: #1d2129; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;"><span data-text="true"><br /></span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /><iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/f9-HdT-FD2Y/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/f9-HdT-FD2Y?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /><iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/7nDM7AujZAw/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/7nDM7AujZAw?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span data-offset-key="86e3m-4-0" style="background-color: white; color: #1d2129; font-size: 14px; white-space: pre-wrap;"><span data-text="true">
</span></span></span></div>
Marcel Pichhttp://www.blogger.com/profile/00194848553946503242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1672081684100458557.post-30828614655650821182016-09-24T11:53:00.000+02:002016-09-24T11:53:51.405+02:00Allò de confondre...<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Idea amb eslògan.
Ideologia amb estratègia. Estratègia amb tàctica. Tàctica amb estratègia. Centralitat amb moderació. Radicalitat amb
extremisme. País amb partit. Diplomàcia amb traïció. Avançar amb renunciar.
Arguments amb dogmes. Militància amb amistat. Expandir-se amb descontrolar-se. Company
amb enemic. Experiència amb superioritat. Lideratge amb egocentrisme. Contradicció
amb abnegació. Acció amb reacció. Criticar amb atacar. Opinió amb ofensa. Gènere
amb sexe. Classe social amb estereotip. Identitat amb nació. Combat amb
agressivitat. Lluita amb violència. Mallorquinisme amb regionalisme. Finalitats
amb mitjans. Objectiu amb procés. Inclusió amb tria. Allò de confondre'ns tant
i confondre tant.</span><o:p></o:p></div>
</div>
Marcel Pichhttp://www.blogger.com/profile/00194848553946503242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1672081684100458557.post-88069687872066430812016-09-23T18:44:00.002+02:002016-09-24T11:53:25.416+02:00FAN Mallorca, la crítica i la recepció d'aquesta <div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">De vegades, la
crítica a l'acció de govern és desafortunada i superficial. I les xarxes socials
no contribueixen a fer-la asserenada i reflexionada. No obstant això, tothom té dret
a desfogar-se i a patir moments d'autèntic descontrol quan s'inauguren
macrocentres comercials durant un govern suportat en gran part per l'esquerra
transformadora.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Vull demanar
disculpes perquè recentment no he estat encertat. Som perfectament conscient
que és fàcil i demagog acusar directament MÉS i Podem del desastre que suposa
FAN Mallorca si parlam de teixir un nou model social i econòmic per al país. Així
doncs, vull rectificar i redirigir la crítica deixant de banda qualsevol
titular fàcil. Som perfectament conscient de la dificultat d'aturar un projecte
molt ben fermat per l'anterior govern del PP. No obstant, des de l'esquerra –institucional
o no- no hem sabut generat debat ni tensió sobre què es podia fer per
minimitzar el seu impacte. No sols això sinó que, des del Consell de Mallorca,
s'han impulsat infraestructures per a facilitar-hi l'accés en vehicle privat. A
més, la presidenta del Govern ha assistit a la inauguració. Les
responsabilitats d'aquests darrers dos fets són, per tant, de tots els membres
del Consell i del Govern. D'aquí la meva indignació puntual amb MÉS i Podem. I,
perdonau-me amics, però jo al PSOE no li he de retreure res. Les meves
crítiques són per a aquells en qui confiï per canviar les coses.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Dit això, si alguns
no haguéssim manifestat la nostra <i>ràbia</i> a les xarxes, potser d'altres
d'aquests a qui hem confiat el nostre vot, no haguessin identificat el
problema. És massa fàcil dir que no t'agrada quan ja està fet. En relació amb
això i amb el tema principal de l'article, vull constatar que la reacció
d'alguns polítics davant la crítica –constructiva o desafortunada- es produeix
massa sovint només quan se senten atacats. I aquí, aprofiten per renyar. No pot
ser això de posar-se a la defensiva cada vegada que un votant expressa quelcom
que no agrada. Un bon representant polític hauria d'estar per damunt d'això ja
que és la llavor d'acabar responsabilitzant els moviments socials del següent
fracàs electoral. Tampoc no podem permetre que se'ns digui que 'era molt difícil
aturar-ho' i que aquest argument es converteixi en quelcom estructural en la
seva praxi política. Si finalment ha de resultar que des de les institucions no
es poden instal·lar unes mínimes barreres de contenció a la barbàrie, cal que
alguna gent es replantegi la seva participació en la governança.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">És necessari que
s'entengui que molta gent se sent desconcertada quan obren les portes
d'autèntics monstres del capitalisme desenfrenat només una setmana després que
partits que sustenten el govern hagin signat el manifest 'Sense límits no hi ha futur'.
Entre una cosa i una altra, com he dit, hi ha mil tensions i complicacions però
això no lleva que molta gent se senti, almenys, estranyada o sorpresa. Certament,
cal més rigor en la crítica i no quedar-nos amb allò epidèrmic. Per part de
tots, hem de fer créixer la comprensió i l'alçada de mires i no
infantilitzar-nos mútuament. Calen més ponts de diàleg i menys hiperventilació.
I si ens exigim una crítica encertada, també hem d'exigir una acció de govern
que ho sigui. Ambdues coses demostraran la maduresa necessària per avançar. Per
abandonar definitivament el complex de minoria incapaç.</span><o:p></o:p></div>
Marcel Pichhttp://www.blogger.com/profile/00194848553946503242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1672081684100458557.post-24548517367217124412016-09-18T15:56:00.001+02:002016-09-18T16:09:54.804+02:00El problema del sobiranisme és el sobiranisme<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif; line-height: 150%;">El problema no
és que una concentració fracassi a plaça Major. El problema és fracassar –tots-
a les eleccions espanyoles i que ningú assumeixi responsabilitats. El problema
és convertir un fet anecdòtic en quelcom estructural. El problema no és l'Assemblea
Sobiranista. El problema és assenyalar l'Assemblea Sobiranista com el principal
problema del sobiranisme. És atacar gent organitzada que no ens agrada sense
ser capaços de fer res millor. El problema és no saber ni què vol dir ser
sobiranista a Mallorca. El problema és no fer polítiques sobiranistes a les
principals institucions. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">El problema també són aquestes paraules. El problema és no
proposar solucions i no posar-nos a fer feina. El problema és pensar que hi ha
gent que no aporta res. Tothom pot aportar, des de diferents llocs. El
problema, el de veritat, és no tenir estratègia ni discurs sobiranista. Posem-nos-hi!</span><o:p></o:p></div>
Marcel Pichhttp://www.blogger.com/profile/00194848553946503242noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1672081684100458557.post-79460406709289455972016-05-13T21:44:00.000+02:002016-09-24T00:10:15.525+02:00Quins menyspreus, companys. Quins menyspreus!<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Érem sols un
petit grup de gent amb el cul pelat de lluitar, dels que aportàvem petits
granets d'arena per fer caure el govern Bauzá, dels que ens jugàvem la cara i
resistíem mentre d'altres cobraven sous al Parlament o muntaven nous partits
aprofitant inèrcies madrilenyes. Érem una colla de veure que demanàvem una cosa
ben senzilla: una candidatura autocentrada i transformadora per a les eleccions
espanyoles. Senzill, no és vera? Volíem una plataforma on tothom se sentís
còmode i feta des de baix, amb un programa i una llista teixits en un procés
participatiu. Un model del qual molts se n'omplen la boca i amb què ara s'han
torcat el cul.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: xx-small;">Mentre, uns
claudicaven sense fer valer una posició de força enorme: batlies, consells i,
sobretot, estructura i molts lluitadors anònims arreu del territori. Obviant
tota aquella gent, la seva, que demanava simplement un tracte d'igual a igual. Els
altres, a les ordres peninsulars, els oferien un plat de llenties agres. I, per
més inri, deien que eren unes llenties 'il·lusionants' de les quals en podrien
menjar dos anys. (I ben alerta, que les llenties no estan gens garantides
segons qui se presenti). Uns tercers, amb molt bona voluntat, veien com els
seus cosins germans passaven totalment d'ells enlloc de fer pinya i fer passes
per oblidar tensions passades que tants mals moments ens han duit. Els únics,
per cert, que es van preocupar d'aquella colla de veure que demanava una cosa
tan senzilla com un projecte obert i sense quotes, popular.</span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: xx-small;">Per part meva,
zero il·lusió. Decepció total amb alguns companys de Podem (excompanys de
lluites) per menysprear d'aquesta manera els manifestos de la societat civil
(perlesilles.cat i ASM) i la bona gent de MÉS; i també d'Esquerra, als quals,
tant MÉS com Podem han marginat des de bon principi. Decepció amb alguna gent
de MÉS per haver claudicat, per la poca autoestima i per la manca d'estratègia.
Molt de reconeixement per la gent que ha treballat per un projecte en comú que
és, justament, la gent que segueix a peu de canó al carrer i a molts
ajuntaments. Allà on no existeixen els tactismes de partit, les claudicacions, les
quotes i els menyspreus. A tots i totes: allà ens hi trobarem. </span></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">
</span>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
Marcel Pichhttp://www.blogger.com/profile/00194848553946503242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1672081684100458557.post-3500547543164394712015-09-22T21:30:00.000+02:002015-09-22T21:30:35.732+02:00La festa popular: conceptualització i noves experiències (assaig)<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Vos deix amb aquest assaig on es parla, entre d'altres, de les festes populars de nova creació de Mallorca.</span><br />
<div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="https://www.dropbox.com/s/y1py8ardchsg5hk/La%20festa%20popular...-%20Marcel%20Pich.pdf?dl=0">"La festa popular: conceptualització i noves experiències" - Marcel Pich</a></span></div>
Marcel Pichhttp://www.blogger.com/profile/00194848553946503242noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1672081684100458557.post-6925935321406228522014-12-08T22:24:00.001+01:002016-09-23T21:01:09.652+02:00MÉS del mateix<div style="background-color: white; color: #141823; line-height: 19.32px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Si MÉS tenia una possibilitat d’esdevenir segona força a les illes, aquesta ha estat esquarterada definitivament aquest cap de setmana. No tan sols això, sinó que s’ha evidenciat que hi ha persones en aquesta terra que no serveixen per a la política institucional. Que MÉS no és ni -el que és pitjor- aspira a ser un autèntic instrument popular. S’ha evidenciat, i això no vol dir que no ho sabéssim, que MÉS és un<span class="text_exposed_show" style="display: inline;">a coalició, una coalició dels mateixos partits de sempre, liderats pels mateixos ineptes de sempre. Els mateixos de son Espases, els mateixos que governaren amb el PSOE, els mateixos que fa anys que viuen de la política.</span></span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><span class="text_exposed_show" style="display: inline;"><br /></span></span></div>
<div class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #141823; display: inline; line-height: 19.32px;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><div style="margin-bottom: 6px;">
I tot això ho dic emprenyat perquè pens en la gent desnonada, a l’atur, sense papers, sense menjar. Pens els atacs a llengua, cultura, identitat, sanitat, territori, drets socials i cívics. Pens en la gent que rebat el govern des de carrers, aules, llocs de feina, entitats, col•lectius i associacions. Aquesta és la meva gent, la gent que està a l’alçada del moment històric que vivim.<br />
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
Però llevant pes a l’assumpte, potser sols resta dir que la cosa no és tan greu. Que sols electoralment estarem igual de fotuts que sempre. En els altres fronts, estam més forts que mai. I que dels errors dels altres també n’hem d’aprendre. Serà impossible articular un front institucional popular, compromès i arrelat si les coses no es fan des de baix i en horitzontal. Llàstima que les eleccions són el mes de maig i ja no hi serem a temps.</div>
</span></div>
Marcel Pichhttp://www.blogger.com/profile/00194848553946503242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1672081684100458557.post-41413547395298227152014-11-22T13:53:00.002+01:002016-09-23T20:59:25.136+02:00Sobre MÉS, en Lladó i els carrers<div style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.3199996948242px; margin-bottom: 6px;">
<span style="line-height: 19.3199996948242px;">La lamentable polèmica entre Joan Lladó i MÉS per Mallorca té una explicació: la poca confiança en nosaltres mateixos que tenim els mallorquins. Si tothom estàs per fer feina, fer els coses bé i no per mantenir-nos igual (a les punyeteres cadires), aspiraríem a què la coalició fos segona força. A treure més d'11 escons (amb la qual cosa Lladó seria diputat). Però no, seguim acomplexats, tancats en el nostre reducte, en la nostra reserva. El p</span><span class="text_exposed_show" style="display: inline; line-height: 19.3199996948242px;">rimer que hauria de fer Lladó és posar-se a picar pedra per aconseguir-ho.</span></div>
<div class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #141823; display: inline; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.3199996948242px;">
<div style="margin-bottom: 6px;">
El moviment al carrer, l'assemblearisme, els nous moviments socials, la solidaritat i el suport mutu avancen i els representants polítics segueixen amb les seves dinàmiques de partit clàssic; anquilosats en cadires, sous, personalismes i desconnexió del que passa al carrer.</div>
<div style="margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
Hi ha gent que passa fam, ens privatitzen la vida, ataquen la nostra identitat. Algú pot posar un poc de seny? podeu ser responsables? podeu ser un poquet estrategues? què cobrau mentre hi ha gent que aporta temps, suor i doblers per canviar les coses des de la base? mentre el PP va desfent-nos la vida, seguiu comportant-vos amb zero maduresa i amb molt poc respecte a la gent que vos votarà i, sobretot, a la gent que podria fer-ho.</div>
<div style="margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
Sincerament, arribats a aquest punt i sense tenir res a veure amb la coalició, potser no és descabellat pensar en unes noves primàries (i mirau que no em motiva gaire aquest model) on els líders i els partits facin una passa enrere. O almenys aquells que hi eren quan la traïció de son Espases, per fixar una data simbòlica.</div>
<div style="margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
Dic tot això assumint totes les contradiccions que em genera atenent a la meva ideologia i la meva humil trajectòria de feina de base. És un moment d'emergència i MÉS per Mallorca, a pesar de tots els defectes, és una eina necessària per combatre aquesta emergència.</div>
<div style="margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
Salut i lluita!</div>
</div>
Marcel Pichhttp://www.blogger.com/profile/00194848553946503242noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1672081684100458557.post-81494901971443503742014-06-12T00:43:00.000+02:002014-06-12T00:43:03.012+02:00Glosa<div role="article" style="background-color: white; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 12px; line-height: 15.359999656677246px;">
<div class="_1x1" style="margin: 15px 0px; padding: 0px;">
<div class="userContentWrapper">
<div class="_wk" style="font-size: 14px; line-height: 20px;">
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_5398db3651aa35a46781659" style="display: inline;">
'Podem Més si anam junts':<br />n'hi ha que ara fan la crida<br />volen una esquerra unida<br />amb procediments difunts.<br />Cal plantejaments conjunts<br />i cal fer-los des de baix<br />si no, com voleu l'encaix?<br />si no plantejau res nou.<br />Ens cal la gent que se mou<br />i impulsar un daltabaix.<span class="text_exposed_show" style="display: inline;"><br /><br />Que si no això pot sonar<br />com qui desafina figles.<br />Deixau anar ja les sigles<br />cal la unitat popular!</span></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
Marcel Pichhttp://www.blogger.com/profile/00194848553946503242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1672081684100458557.post-63633633092417468102014-05-30T20:37:00.002+02:002014-05-30T20:37:19.329+02:00A un any de les eleccions...<div style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.31999969482422px; margin-bottom: 6px;">
Demà se suposa que faltarà un any i un dia per a les eleccions autonòmiques, insulars i municipals. Necessitam no defallir però, sobretot, necessitam candidatures a l'alçada de les circumstàncies i que generin il·lusió. Però, més enllà d'això, necessitam PROGRAMA. Un programa de mínims però valent, que es compleixi, per construir quelcom diferent. Construir per destruir allò que no ens agrada.</div>
<div style="background-color: white; color: #141823; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.31999969482422px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
No es pot governar a qualsevol preu i, sobretot, no s'ha de ser una mera alternança asèptica com fins ara. El poder ha de servir per canviar coses de fons i deixar un bon sembrat difícil d'arrabassar.</div>
<div style="background-color: white; color: #141823; display: inline; font-family: Helvetica, Arial, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.31999969482422px; margin-top: 6px;">
I no oblidem que el carrer ha de seguir sent nostre. Que, qui haurà enderrocat Bauzá no seran els vots sinó la força de la gent.</div>
Marcel Pichhttp://www.blogger.com/profile/00194848553946503242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1672081684100458557.post-2266323528974789642014-04-25T00:40:00.003+02:002014-04-25T00:40:27.578+02:00Volem tocar<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Bon vespre a tothom,</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">que consti en acta que avui he enviat a tots els ajuntaments de Mallorca </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">-si ens n'hem deixat algun, avisau-</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">no governats pel PP un dossier de<a href="http://onaedicions.cat/taverners"> Taverners </a>amb vista a les festes d'estiu. La idea és -per si encara no ho heu endevinat- que ens lloguin per sonar-hi. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Voldria recordar que, d'ençà de la creació del grup fa gairebé 5 anys, sols ens han llogat els consistoris de Sencelles, Porreres i Manacor. Obviaré dir de quin partit era el batlle en aquell moment per no ofendre certes sensibilitats. Recordar també que d'altres projectes musicals com el nostre -arrelats, en la llengua pròpia i compromesos amb el país- esperen encara poder tocar per qualque ajuntament <i>progre</i> i poder, per una vegada, cobrar un sou digne que de ben segur revertirà en el país en forma de disc o desenes d'actuacions sense cobrar -és a dir, perdent doblers- per a qualsevol causa justa. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sí, aquest escrit és per fer pressió a tots els governs municipals dignes de la nostra illa per a què contractin grups que creïn i ofereixin idees fresques i que ho facin en la llengua pròpia i siguin compromesos amb la nostra gent. També per animar a la resta de grups a enviar dossiers a totes les regidories de cultura/festes i fer-se notar. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Només volem això: tocar. </span>Marcel Pichhttp://www.blogger.com/profile/00194848553946503242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1672081684100458557.post-28665950672994132982014-04-04T19:27:00.001+02:002014-04-04T19:27:47.296+02:00Existim<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ja hi tornam a ser. Cap músic/grup illenc (i que consti que no som 'balearista') a l'homenatge a Pi de la Serra. Tant difícil és tenir-nos en consideració a festivals, concerts, certamens, projectes, discs, homenatges, mitjans de comunicació, etc? O potser és què, al cap i a la fi, això dels Països Catalans només ens ho creiem els illencs?</span>Marcel Pichhttp://www.blogger.com/profile/00194848553946503242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1672081684100458557.post-41591811024929068972014-03-30T16:44:00.001+02:002014-05-05T21:02:15.311+02:00Cant a Guillem d'Efak<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://cantantdefak.wordpress.com/" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://cantantdefak.files.wordpress.com/2014/03/cropped-allargatpng.png" height="182" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Marcel Pichhttp://www.blogger.com/profile/00194848553946503242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1672081684100458557.post-28936434981925023192014-03-01T11:41:00.003+01:002014-03-01T11:41:44.799+01:00Aurora<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Aurora pujà les escales sense mirar enrere. Grinyolaven. Plomes i
caguerades de colom l'esperaven a les golfes. El terra, de maons, perfecte lloc
per a disparar. Deixà la bossa a terra, tot apartant la brutícia amb les botes,
restà quieta i estengué els dits entre les reixes de filats de la finestra. Més
prest que tard hi passaria el canó del fusell i faria estralls amb les vísceres
de l'enemic. El temps s'atura quan has de matar, quan has de pregar per no ser
vista, quan saps que tanmateix aquella guerra no era seriosa. El seu pare li ho
féu saber mentre recollien magranes i la calor s'anava espantant, més amb la
guerra. <i>Mai tanquis els ulls ni matant ni
morint</i>.<i> I fes del teu cor terra
cremada abans que abandonar-te.</i> Ara tornava a ser estiu i hi havia més suor que no esperances a la pell
d'Aurora. Quan es feia de nit, al poble se sentien corredisses i crits i renou
de motors de cotxes forans. No passava setmana que dones no plorassin marits o
fills. Hi havia cases on cap home havia mort al llit. Però de sobte, els grills
tornaven a cantar la indiferència, la impotència, la impunitat. El seu germà,
Jaume, de tan sols 21 anys, fou desorellat al bosquet de darrera el turó sols
feia dos mesos. Vora el pou, la corriola tirada en terra; vora la corriola,
sang. La magnitud del seu pecat era inversament proporcional a la cruesa dels
seus crits en la fosca. Repartir quinze octavetes. I demanar un ball a
l'al·lota del fill del cap local dels falangistes. Aurora veié passar
l'escamot. La majoria eren joves. Alguns havien compartit grans descobriments
d'infantesa amb ella. Els coneixia bé i sabia com els havien sembrat l'odi. Cap
d'ells tenia perquè haver participat en la mort del seu germà petit. O potser
sí. Aurora apuntà i, sense tancar els ulls, destrossà el pit, el ventre i un
braç d'un d'aquells joves nacionals. Quatre trons i caigué a terra. Aurora
somrigué i tornà a carregar. L'estiu s'havia alentit entre xaragalls, olor a
pinassa i romaní d'allò més sec, platges desertes. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Mica a mica, es desplomava a terra i, com coloms esburbats, aquelles plomes
que perdia, ascendien en mediterrània simbiosi amb el cos que queia; en un
espiral de glòria inversament proporcional a l'altivitat que un dia havien
tengut les seves cames cridant, pujades a la lleona del Born. Oh, Aurora,
aquells teus crits ara eren un eco en la fosca porrerenca i arribaven a
destrenar les costures de la teva roba interior. Més que no la immunda pesta de
l'halitosi feixista intentant rebregar-te. Un tsunami ideològic intentava
amainar la brutícia, l'insult, la barbàrie que s'escapava del somriure de les
monges que encengueren el ciri de la venjança. La temeritat que abasta centúries
d'impunitat i que maleirem pels segles dels segles malgrat hagin encofrat la
justícia. Perquè la dignitat no es quedà entre els murs del cementeri. Doncs és
aquí, als nostres llavis, sacrosanta paraula per seguir resistint. L'alenada
del crit, l'adob de la ràbia. Els solcs on fer-te créixer, Aurora. No has
tancat els ulls. Nosaltres tampoc.</span><o:p></o:p></span></div>
Marcel Pichhttp://www.blogger.com/profile/00194848553946503242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1672081684100458557.post-31247960547209397742014-02-18T18:57:00.002+01:002014-02-18T19:03:42.563+01:00Visca en Miquel!<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquella Palma que s'esmuny i amenaça amb no tornar. Conformar-nos amb passar per davant dels llocs i recordar què hi havia darrere aquelles parets mai no serà un fet àgil per a aquells que veiem, no com se'n va aquest temps sinó com un altre destrueix tot viarany per retrobar-nos qualque dia. Conformar-nos amb poder contar a les properes generacions de palmesans que vam tastar els <i>cremadillos </i>d'en Miquel no és suficient. O potser serà magnífic si, d'aquí unes dècades, encara podem passejar per sa Calatrava i no tenir la sensació d'estar a qualsevol altre lloc. Si som capaços de tornar a obrir forns i inventar un nou model social i econòmic per a aquesta Mallorca que estimam tant com malmenam. </span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Buidor és la paraula, desemparança el sentiment quan la notícia arriba un dia després que l'Ajuntament de Barcelona protegeixi 400 comerços antics de la ciutat mentre a Palma s'aixequen botigues de cadenes multinacionals sobre les pedres sàvies i antigues del centre històric.<br /><br />Miquel Pujol, en Miquel del Forn de sa Pelleteria, ha mort i amb ell, també ha mort un poc de la nostra ciutat i de nosaltres mateixos. La vida, de vegades, no és tan dolça.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="https://www.blogger.com/goog_752418991"><br /></a></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://estaticos03.elmundo.es/elmundo/imagenes/2011/09/14/baleares/1315987543_0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://estaticos03.elmundo.es/elmundo/imagenes/2011/09/14/baleares/1315987543_0.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="https://www.blogger.com/goog_752418991"><br /></a></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="https://www.blogger.com/goog_752418991"><br /></a></span>
<br />
<div>
<br /></div>
Marcel Pichhttp://www.blogger.com/profile/00194848553946503242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1672081684100458557.post-66373904047918568792014-02-17T18:21:00.002+01:002014-02-17T21:56:43.776+01:00Els detinguts tenen nom<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amb l'allau de detencions, multes, judicis i demés que venim patint els
darrers temps potser estam perdent de vista el factor humà. Els qui ho pateixen
passen a ser una xifra i oblidam que, darrere seu –i del titular intoxicador-
hi ha una persona. Avui na <b>Laura</b>, en <b>Joan</b> i en <b>Jaume </b>han sortit de ca seva per
anar a fer feina o estudiar. Semblava un dia més en la rutina d'aquests tres
joves compromesos amb la seva terra i la dignitat de la seva gent. No obstant,
algun fitxer policial il·legal ha fet variar substancialment el transcurs del
seu i del nostre jorn. Agents del règim de la por els esperaven per
detenir-los, a plena llum del dia, davant de tothom. Potser volien espantar-los
i ridiculitzar-los. Potser dins comissaria han estat víctimes d'insults i
burles. O potser no sabien que són tres joves valents i ja preparats per a
situacions com aquestes. Que a cada cop de porra, a cada sentència, seran i
serem més forts. Potser desconeixien el tsunami de solidaritat que enceten
detencions indignants com les d'avui.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Na Laura, en Joan i en Jaume són un exemple de la Mallorca que reneix, que
s'engirgola digna i es vol lliure. Avui a ells els l'han robada, la llibertat;
però per un futur millor, per a tots nosaltres. Hauran passat unes hores
horribles que hauran servit per eixamplar les nostres consciències i obrir-ne
de noves. De tot allò que el PP vol destruir –dignitat, solidaritat,...- avui
en surten nous brots i arrelen noves esperances. Escric això mentre na Laura i
en Joan encara romanen segrestats per la policia espanyola, encarregada
d'executar les ordres del PP en un foc encès pel Bisbat de Mallorca i atiat per
pamflets radiofònics com el Faristol. Aquest darrer, conduit per Ángela Seguí
qui, tot i ben coneguda la seva tendència –política- fou amamantada per IB3
també durant el Pacte de Progrés. Potser avui, alguns d'aquells que fan bandera
del progressisme podrien enverinar-se un poc de solidaritat. No fa mal, i serà
el verí que contagiarà tot Mallorca per avançar cap a el destí que ja fa temps
que alguns hem fixat: la plenitud nacional i la justícia social en un país
sense patriarcat, on les dones puguin decidir sobre el seu propi cos. I on no tenguem rates mantengudes amb capital públic.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Laura, Joan i Jaume, per quan llegiu això segur que estau ja impacients de seguir donant el millor de vosaltres per construir aquesta petita i gran utopia nostra. Bentornats siguin la vostra presència i el vostre coratge!</span><o:p></o:p></span></div>
Marcel Pichhttp://www.blogger.com/profile/00194848553946503242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1672081684100458557.post-1181287568137319042014-02-11T14:56:00.001+01:002014-02-11T14:56:29.506+01:00Una nit a Fraguel<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fa pocs dies em tocava
celebrar un particular aniversari. La nit del divendres 6 de febrer del 2004 un
jove estudiant de batxillerat arribava a un pub de la plaça Gomila. Grenyes,
camiseta d'Iron Maiden i a la bossa uns flamats calçons plens de tires de
succedani de cuir cosides a mà amb l'inestimable ajuda de ma mare. Una Squier
Telecaster i un poc de preocupació per fer rutllar tres guitarres dins aquella
cova. En Pedro J. Zubiri, de Blind Panic –llavors banda emergent i reconeguda
dins el panorama del </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">metall</i><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> local-, ens
va animar a trencar el gel i a tocar en directe. Crec que encara guard aquell </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Youthing</i><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">. Al quinzenal, encara en blanc
i negre, s'anunciava el concert. Blind Panic + Musnok a Fraguel Rock. Es
referia a nosaltres com 'los debutantes' però ja era tot un honor aparèixer-hi.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Jo havia conegut en Tomeu
Sastre –bartomeusastre.com- a l'IES Josep Maria Llompart de Palma. Com ell,
molts esporlerins hi estudiaven. Em va comentar un dia que feien un grup i
cercaven cantant. Vaig dir que volia provar-ho però que era innegociable també tocar
la guitarra, almenys en algunes cançons. No cal dir que, ni ells esperaven un
gran vocalista ni jo no ho seré mai. No obstant, l'experiència no els degué
resultar del tot decepcionant i així vam començar a assajar al soterrani d'en
Jaume Portas la tardor del 2003. Completaven la formació en Jaume Capel i
n'Ivan Ríos, ideòleg de tot plegat. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per a qui no ho hagi fet,
entrar a Fraguel Rock és tota una experiència antropològica. És un bar brut,
fosc i amb futbolí. La seu del heavy metal a Ciutat, sense dubte. El cambrer
ens repartí dues consumicions per cap abans de fer la prova i després de passar
per terra un satànic pal de fregar, cardat amb la melena d'Steve Harris. Els
efectes no es notaren gaire, no fos cas que es perdés l'encant. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El local s'anà omplint
d'amics, esporlerins especialment. En aquell ambient, hom no se'n pot estar de
passar un poc de pena per les mares. Finalment, s'integraren bé entre el fum i
les jaquetes de cuir. Començà el concert i puc dir poca cosa de l'estrany
repertori. S'ha de dir que allò sonava rar de collons. Per l'estil vull dir.
Record un discurs anti-numetal poc abans de tocar 'Chop Suey!' dels System of a
Down. Aquell jovenet (intent de) heavy ja apuntava maneres en això de fotre la
xapa als concerts. Havien passat poques cançons i vaig decidir llevar-me les
ulleres. No sé si hi veia pitjor amb o sense elles. Miopia o baf feien difícil
observar l'aglomerat públic. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ha passat una dècada d'ençà
que un servidor entrà en aquest fantàstic món dels escenaris precaris, del
directe proper. Una tasca que m'ha acompanyat sempre i a la qual he promès
fidelitat i coherència a l'hora de dur-la a terme. De fet, la única cosa que
crec que ha canviat des de llavors és que un es torna més maniàtic. Poc sabíem
de marques de guitarra, de monitoratge i de tècnics de so aquella nit de febrer
de fa déu anys. Pel que fa la resta: molts de doblers invertits, concerts sense
públic, organitzadors gasius, actitud <i>punk
–</i>sigui tocant rock dur o cantant jotes- i passar-s'ho bé. Sobretot,
passar-s'ho bé i un aprenentatge constant. Musical i de valors. </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuf6mYv3uUuFD92HxB-bszkAcADb4pQlB3hC_yQL0vCh8PDdbcbTBgI_3OOo0ZXK7esHt_oa8nFQp4FkHgiS8I8jqBLHpBqxWwN0XnO2yt8UFEQtwmqM0WYS0666zsPOPEU4riK0oY7oo/s1600/musnokfragel.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuf6mYv3uUuFD92HxB-bszkAcADb4pQlB3hC_yQL0vCh8PDdbcbTBgI_3OOo0ZXK7esHt_oa8nFQp4FkHgiS8I8jqBLHpBqxWwN0XnO2yt8UFEQtwmqM0WYS0666zsPOPEU4riK0oY7oo/s1600/musnokfragel.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
Marcel Pichhttp://www.blogger.com/profile/00194848553946503242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1672081684100458557.post-64219591312325644212014-01-17T18:21:00.000+01:002014-01-17T18:21:05.504+01:00Al Molinar, port petit!<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Estratègia política del globus sonda. També al Molinar.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">1. Difondre rumors sobre un projecte.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">2. Presentar un projecte desproporcionat.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">3. Esperar rebre les queixes ciutadanes pertinents.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">4. Fer-se enrere. Reconèixer l'error i dir que s'estudiarà un projecte diferent en un intent de dissuadir la lluita popular que s'hi ha oposava.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">5. Esperar un temps prudencial. La cosa s'ha de refredar.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">6. Presentar el projecte que realment vols fer. Un projecte molt impactant però què, en comparació amb el primer, ho pareix menys.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Estratègia popular (del poble, no del partit) contra el globus sonda. També al Molinar.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">1. No acceptar cap projecte. </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">2. Mantenir la lluita viva.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">3. Aconseguir que l'indret amenaçat sigui protegit.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">AL MOLINAR, PORT PETIT!</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://images.ara.cat/premium/opinio/No-del-Molinar-que-al_ARAIMA20131124_0139_11.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://images.ara.cat/premium/opinio/No-del-Molinar-que-al_ARAIMA20131124_0139_11.jpg" height="320" width="291" /></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>Marcel Pichhttp://www.blogger.com/profile/00194848553946503242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1672081684100458557.post-87855066909391795522013-12-13T00:51:00.000+01:002013-12-13T00:51:48.032+01:00Petits comentaris recents<b><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">13.12.2013. S'anuncia la consulta al Principat.</span></b><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Abans de l'eufòria, aturem-nos un poc a pensar què suposa tot el que va succeint a la resta del territori a cada passa que fa el procés al Principat. Cada vegada que es fa un gest a Barcelona, potser Mallorca recula institucionalment. La tempesta antimallorquina de Bauzá i companyia és més forta com més gran és l'independentisme a la comunitat autònoma de Catalunya.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">S'ha d'avançar cap a la consulta però també cap a la construcció nacional. En aquest sentit, potser abans de publicar certs artells eufòrics, hauríem (alguns sectors del meu moviment, l'EI) de (seguir) fent pedagogia i construint la nació completa, independentment dels titulars de premsa. </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Això, evidentment, en cas que creiem realment en un projecte d'abast nacional. </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>06.12.2013. Dia de la Constitució espanyola</b><span style="background-color: white; line-height: 18px;">Avui és dia per recordar totes aquelles persones que no van acceptar, no accepten ni acceptaran mai el pacte entre franquistes i traïdors.</span><br style="background-color: white; line-height: 18px;" /><br style="background-color: white; line-height: 18px;" /><span style="background-color: white; line-height: 18px;">Jo, ni la vaig poder votar ni la votaria mai.</span><br style="background-color: white; line-height: 18px;" /><br style="background-color: white; line-height: 18px;" /><span style="background-color: white; line-height: 18px;">La Constitució espanyola és antidemocràtica, il·legítima per a les nacions oprimides de l'estat i insultant per a les víctimes de la dictadura. </span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: white; line-height: 18px;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: white; line-height: 18px;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="background-color: white; line-height: 18px;"><b>26.09.2013. Abans de la gran manifestació en suport als mestres</b></span><span style="background-color: white; line-height: 18px;">Amb les seves putrefactes ofertes de negociació, que no són més que un intent de dissuadir la vaga i la gran manifestació de diumenge, l'únic que aconsegueixen és fer més gran l'odi que sentim envers el govern etnocida i espanyolista. </span><br style="background-color: white; line-height: 18px;" /><br style="background-color: white; line-height: 18px;" /><span style="background-color: white; line-height: 18px;">Passi el que passi, diumenge ha de ser molt gran. S'ha de retre homenatge al col·lectiu de docents que dóna un exemple de dignitat, d'assemblearisme i de compromís</span><span class="text_exposed_show" style="background-color: white; display: inline; line-height: 18px;"> dels més convincents que s'han vist mai en aquestes illes de la calma.<br /><br />Des de la resta del país estam amb vosaltres. Heu de saber que s'estan organitzant desenes d'actes arreu del Principat i del País Valencià. Diumenge serem a la plaça de sant Jaume de Barcelona a la mateixa hora que vosaltres a Palma. Que el mapa dels Països Catalans es dibuixa ara amb el llapis de la solidaritat.<br /><br />Insistesc: és hora de somriure, guanyarem!</span></span><br />
<div>
<br /></div>
Marcel Pichhttp://www.blogger.com/profile/00194848553946503242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1672081684100458557.post-91954425849471904872013-05-17T02:43:00.002+02:002013-05-17T02:43:55.129+02:00'De acuerdo, señor agente'<br />
<div style="background-color: white; font-family: Verdana, Tahoma, Helvetica, Arial, sans-serif; line-height: 1.6; margin-bottom: 1em; padding: 0px;">
<span style="font-size: x-small;">Quantes vegades hem tengut problemes en parlar la nostra llengua a les forces de seguretat de l'Estat? Quants casos de discriminació lingüística, multes i, fins i tot, judicis recordam per topades amb efectius de cossos policials espanyols? Molts. I més que existeixen i no surten a la llum. Mira per on, que he trobat la solució al problema que ens trobam quan feim servir el català amb subjectes de l'Estat: no fer-ho. </span></div>
<div style="background-color: white; font-family: Verdana, Tahoma, Helvetica, Arial, sans-serif; line-height: 1.6; margin-bottom: 1em; padding: 0px;">
<span style="font-size: x-small;">La única llengua pròpia, el català, és la que faig servir per adreçar-me al botiguer, la funcionària, el públic, els companys, una ciutadana que em demana l'hora, una recent migrada a la qual vull donar-li la benvinguda en la llengua d'acollida,... ho faig en català perquè els reconec com a iguals. Persones que em trobaria en qualsevol altre país normal del món (si és que existeixen els països normals). Els parl en la llengua mallorquina en un context de 'normalitat'<em style="background-color: #ffe7d3; font-style: normal; margin: 0px; padding: 0px;"> </em>quotidiana, com a individus que cohabiten amb jo de forma natural i 'normal'.<br style="margin: 0px; padding: 0px;" /><br style="margin: 0px; padding: 0px;" />A forces armades estrangeres no les puc tractar així. Els he de tenir en la consideració del que són: elements d'un estat que ens tracta com una colònia. Que no té vergonya d'enviar-nos persones armades a controlar-nos. Que no ha tengut mai cap respecte per la nostra gent, per la nostra cultura i llengua. Per tant, no els puc tractar com a ciutadans 'normals'<em style="background-color: #ffe7d3; font-style: normal; margin: 0px; padding: 0px;"> </em>d'aquesta terra. No els puc parlar mai en la llengua que faig servir amb la companya, amb mon pare o amb el veí. Si ho fes, els estaria donant el mateix tracte i no seria just. Com que són una força armada estrangera, la situació no és 'normal'<em style="background-color: #ffe7d3; font-style: normal; margin: 0px; padding: 0px;"> </em>i, per tant, no els parlaré com parl normalment. La normalització lingüística l'entenc també com a 'normalització<em style="background-color: #ffe7d3; font-style: normal; margin: 0px; padding: 0px;">'</em> nacional. En un país 'normal' no hi hauria forces d'ocupació.<br style="margin: 0px; padding: 0px;" /><strong style="margin: 0px; padding: 0px;"><br style="margin: 0px; padding: 0px;" /></strong>Em treu del solc quan qui es fa dir nacionalista reclama que el cos de guàrdia civil hagi de saber català. Que exigeixi que ens entengui en mallorquí un policia espanyol. Les forces d'ocupació no han d'aprendre català: han de marxar dels Països Catalans. I mentre hi siguin, l'objectiu únic és aquest, no pas 'reformar-los'. No els volem aquí, ni parlant català, ni suomi.<br style="margin: 0px; padding: 0px;" /><br style="margin: 0px; padding: 0px;" />Després de nombroses topades pens que la confrontació ciutadà-agent és una pèrdua de temps. No hem de convèncer de res al 'señor agente'. Apart que una persona armada té les de guanyar, moltes vegades l'encontre acaba en multa o, fins i tot, judici. Hem de deixar de perdre temps i doblers en casos concrets i individuals on tenim les de perdre. És tot un poble que s'ha de rebel·lar contra les forces d'ocupació. <br style="margin: 0px; padding: 0px;" /><br style="margin: 0px; padding: 0px;" />A més, ja veureu com resulta graciós quan el vostre domini del castellà sigui molt superior al del 'señor agente'. Pensau-ho bé que, també de passada, practicam altres llengües.<br /><br /><br />Article publicat a <i>La Veu de Mallorca</i></span></div>
Marcel Pichhttp://www.blogger.com/profile/00194848553946503242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1672081684100458557.post-35377929579714279932013-02-10T18:55:00.001+01:002013-02-16T14:59:47.962+01:00La travessia pel desert del rock compromès a Mallorca<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Faig una mirada musical una dècada enrere.
Veig les primeres edicions del festival <i>sa Rocketa</i>, les trobades de Músics per la Llengua, els
multitudinaris Acampallengua, els concerts de la Diada de Mallorca amb grups
internacionals i les revetlles i festes infestades de festa nostra i compromís,
entre d'altres saraus. <br />
<br />
Em vénen veus que em canten que <i>si fóssis
terra, series llibertat</i>, que <i>som de
Santa Eugènia, un poble des Pla, </i>o si <i>creus
què això és l'illa de la calma.</i> Despertaven projectes com Syphossis, Ke
Reggae Ska, Matràs, Bonsanka, Kingonort
o Límit i es consolidaven veus com les d'Oprimits, es Reboster, Grollers
de sa Factoria o Antònia Font. Un poc més tard arribàrem Musnok, Esklat,
Gonelles Morts, Waiting the Widow, Tetrasonic o Skagerrak. Això entre molts
d'altres que em deix i que també contribuïren a mantenir viva la flama de la
nostra música.</span></span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span><span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"></span><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="http://ocio.diariodemallorca.es/img_contenido/noticias/2011/12/15615/118131708.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="241" src="http://ocio.diariodemallorca.es/img_contenido/noticias/2011/12/15615/118131708.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Grollers de sa Factoria</span></td></tr>
</tbody></table>
</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Supòs que sempre que hi ha música, la il·lusió i l'esperança creixen i es crea
un clima festiu i combatiu d'allò més engrescador i motivant. Sense música, no
hi ha revolució. Així ho visquérem aquells anys molts joves. Sense
idealitzar-ho gens i amb totes les mancances del món, sense voler parlar d'un
passat idíl·lic que no existí. Simplement parl d'un clima.<br />
<br />
Un clima que ara no hi és o està costant molt que hi sigui. Com resa el títol
de l'article, estam vivint una autèntica travessia pel desert. Mentre sembla
que la cosa està en puixança des de fa uns anys a les comarques continentals,
aquí això s'ha convertit en una autèntica cultura de la resistència. La
trinxera musical que ja he esmentat davant de més d'un micròfon. <br /><br />
Aquell circuit de grups festius i compromesos, els grups <i>del rotllo </i>vaja, ha quedat reduït a una mínima expressió. Patim les
conseqüències d'anys de potenciar grups de l'estavellat i sobreexplotat <i>rock català</i>, de considerar allò de fora
com a imprescindible i molt millor que allò autòcton, de menysprear i
maltractar (sí, maltractar) els grups d'aquí i tractar-los com ONG's,... a més
dels problemes 'de sèrie' com l'actitud passiva i 'dispersa' de la majoria
d'artistes (fer les coses a la mallorquina), no tenir uns mitjans de
comunicació que apostin clarament per nosaltres, de no tenir circuit ni
infraestructures, etc. de no tenir indústria, vaja.</span><br />
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV95qR3o-RYLf4pbE_rzDSRWzng_CFESQd1t6GD2biIAwFRevC6pztobQ74WfKisv-0X0oTmQuhdBRwamNRKj1ayCLpJYYeI9zeTOKvmf7moM89SZXdBOUfAsQyu04Iv0cG_KrRqmY_3w/s1600/valtonyc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV95qR3o-RYLf4pbE_rzDSRWzng_CFESQd1t6GD2biIAwFRevC6pztobQ74WfKisv-0X0oTmQuhdBRwamNRKj1ayCLpJYYeI9zeTOKvmf7moM89SZXdBOUfAsQyu04Iv0cG_KrRqmY_3w/s320/valtonyc.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Valtònyc i Hugkakke</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"> </span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">
<br />
<b><br /></b></span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><b>Ens hi posam?<br />
</b><br />
Quan parl de rock compromès no em referesc únicament a grups o solistes
d'aquest estil i amb lletres de caire reivindicatiu. Trob que ho podríem fer
extensible a tota aquella proposta musical mallorquina arrelada i compromesa
amb la seva terra. Si ens posam a enumerar projectes, ens en surten un bon
grapat. Des dels Grollers de sa Factoria fins Oliva Trencada, passant per Eixut
i Coanegra. Des d'Oprimits fins els novells Xarxa, passant per Valtònyc o Suasi,
etern diamant en brut. Per anomenar-ne uns quants més –i disculpau-me perquè
segur que me'n deix-: Tomeu Quetgles, Ocults, l'Équilisbriste, Eskasos, Hugkakke, Marcel Cranc, Anegats, es
Reboster, Barrumbada, Guivelans, Taverners i, per què no, Al-Mayurqa o Biel
Majoral. Tot i que no facin rock aquests darrers, de ben segur que s'apunten a
muntar qualque sarau. </span><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /><br />
Pens que és l'hora d'emmirallar-nos i reconèixer-nos entre nosaltres. Passa prèvia
a sortit de la invisibilitat, a crear consciència de col·lectiu. A partir
d'aquí, fixar-nos objectius. D'idees n'hi ha moltes i no són pas difícils. Algunes
ja les vaig esmentar en l'article <a href="http://marcelpich.blogspot.com.es/2011/11/musics-i-construccio-nacional.html">'Músics i construcció nacional. Reflexionsdes de Mallorca'</a>, fa poc més d'un any. Autoeditar un disc promocional,
pressionar per a què ajuntaments i promotors contractin música mallorquina; dir
que 'som aquí' a Mallorca i a la resta del país. Està clar que, si no ens hi
posam, si no caminam, no trobarem pas aigua en aquest desert. </span><o:p></o:p></span></div>
Marcel Pichhttp://www.blogger.com/profile/00194848553946503242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1672081684100458557.post-71182596131299964662012-08-21T22:40:00.000+02:002012-08-21T22:42:07.205+02:00Després de la Primavera Mallorquina<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La nostra illa ha
viscut els darrers mesos l' antítesi del tòpic de l'<i>illa de la calma</i>. Nombroses i contundents protestes, algunes
d'elles fent ús de la desobediència civil i, en general, un sentiment de
mobilització que ha creuat la mar. Tot això amb la seva conseqüent repressió en
forma de multes, càrregues policials, agressions, detencions i desenes de
persones encausades pel seu compromís. Hom ha anomenat aquest període de lluita
pel territori, per la llengua i pels drets socials i nacionals, i també de
solidaritat i germanor, com a Primavera Mallorquina. <br />
<br />
Certament, ha estat un temps convuls i
interessant que no hauríem d'oblidar tan ràpidament com de costum. Després de
la florada, la Primavera Mallorquina ha de donar els seus fruits. Com he
comentat, el sentiment de mobilització ha quedat ben palès i ens n'hem sentit
orgulloses. No obstant, ara és l'hora de materialitzar el descontent, la ràbia
i la il·lusió. Això s'ha de fer organitzant-nos. Més enllà de la puntualitat de
certes lluites és imprescindible enfortir les organitzacions i projectes que,
en molts de casos, han impulsat aquestes lluites. <br />
<br />
Fent això en garantirem la transcendència, les enfortirem, les farem més
combatives, farem que no perdin la coherència ni es folkloritzin i n'encetarem
de noves. Per això és imprescindible que l'organització on militem sigui
seriosa, amb projecte, innovadora, sòlida, amb missatge i praxis contundent i
combativa. Netament anticapitalista. No ens ha de fer por parlar de militància,
de desobediència civil, d'insubmissió. En definitiva, de compromís. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquest article
és, doncs, una crida a això. Un convit a la lluita organitzada. A la rebel·lia
amb discurs i estratègia. Cal ara més que mai militar, desplegar noves idees i
no renunciar a res. Les persones que militam a l'Esquerra Independentista això
ho tenim clar. La nova organització juvenil Arran (fruit de la confluència
entre CAJEI i Maulets), el SEPC, Endavant-OSAN i Pinyol Vermell són eines
segurament imperfectes però amb unes premisses molt clares: humilitat, coherència
i entrega. És per això que, ara per ara, són les millors eines per fer caure el
Govern Bauzá i avançar cap a una Mallorca i uns Països Catalans lliures i
socialment justos. </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
Marcel Pichhttp://www.blogger.com/profile/00194848553946503242noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1672081684100458557.post-81731249538289379172012-07-16T00:19:00.001+02:002012-07-16T00:19:50.321+02:00s'Hostalot<span style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;">La música i la gastronomia són coses eternes. Nosaltres cantam les cançons de les nostres padrines i cuinam les seves receptes. Ho feim més o menys bé, però ho mantenim viu.</span><br style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;" /><br style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;" /><span style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;">Som la generació de mallorquines que veu com desapareix la darrera generació de gent que encara entén Mallorca i el món fora dels paràmetres imposats per la globalització. Aquesta forma de veure les coses, d'entendre i d'esti</span><span class="text_exposed_show" style="color: #333333; display: inline; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;">mar es perdrà per sempre. Podrem cantar i cuinar com elles però mai pensar com ho hauran fet durant segles.<br /><br />Ens queda el consol d'haver conegut les darreres persones d'aquella era i poder explicar (o intentar-ho) a les generacions futures com són aquesta gent brillant. Avui el consol agafa forma de restaurant de carretera. S'Hostalot, camí vell de Sineu.</span>
<br />
<span class="text_exposed_show" style="color: #333333; display: inline; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;"><br /></span><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgYm1XWU886WUl09as5ZEoFVLzUWdchZLIcUrHgUBQxsw53n-Q1wslZ3pCtjX8ixOuJOVFF9JAPmcqTXt9vi-a8BCzAeoaYxuc_wicBuk-Ikg4H4oTvR7XAhrMwTAbdmbHIEvTlMTY3I0/s1600/hostalot.PNG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="241" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgYm1XWU886WUl09as5ZEoFVLzUWdchZLIcUrHgUBQxsw53n-Q1wslZ3pCtjX8ixOuJOVFF9JAPmcqTXt9vi-a8BCzAeoaYxuc_wicBuk-Ikg4H4oTvR7XAhrMwTAbdmbHIEvTlMTY3I0/s400/hostalot.PNG" width="400" /></a><span class="text_exposed_show" style="color: #333333; display: inline; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px; text-align: left;"><br /></span><br />Marcel Pichhttp://www.blogger.com/profile/00194848553946503242noreply@blogger.com0