El bloc d'en Marcel Pich

Músics i construcció nacional. Reflexions des de Mallorca.

2011-11-01T12:15:00.001+01:00

Noltros som quatre animals
i de vells mos ve cantera.
I ara hi tenim la quimera
de la lluita nacional.

Biel Majoral

La música és un dels primers canals de propaganda política. És una de les primeres vies per iniciar un moviment. Els Països Catalans no som cap excepció i, en els darrers 50 anys, ho hem pogut comprovar. La nova cançó, el rock català o el què podríem anomenar ‘RXI’ amb grups com Obrint Pas o Pirat’s Sound Sistema en són els tres exemples més clars. Aquest darrer, encara ben viu i del qual se’n pot treure molt de suc, no gaudeix, com és el cas dels dos primers, d’una ‘quota’ illenca definida. Això, afegit a una sèrie de problemes que exposaré, suposa un greuge important tant pel que respecta la construcció nacional com per l’enfortiment del moviment a Mallorca.

Quina música sona?

Fa deu anys, la nostra illa disposava d’un circuit més o menys estable dels nostres grups. Hi havia uns quants conjunts que suposaven una alenada d’aire fresc que es sumaven als ja consolidats. Apart, l’Acampallengua, el Rock’n’llengua o la trobada de Músics per la Llengua es trobaven en ple auge. Als concerts hi anava gent. En cinc anys, tot va desaparèixer. Citant l’amic Miquel Albertí, guitarrista dels dissolts Matràs, ‘els grups a Mallorca duren cinc anys’. Cada vegada pens que té més raó. L’estancament o la migració estudiantil especialment a Barcelona impossibiliten l’establiment de molts subjectes estables, no només en el camp musical. Els problemes actuals no són nous i hem d’afegir –ne un altre, resultat de no haver cregut en els nostres grups: que els conjunts mallorquins (amb honroses excepcions com Antònia Font) són de segona. I això ens condueix a l’escenari actual d’absència d’un circuit per a grups novells o amb una petita però consistent trajectòria. Invertir en això és imprescindible pel moviment i pel país. Tothom és corresponsable d’aquesta situació i no pretenc entrar en retrets ni en concretar què s’ha fet malament doncs ho diré en clau positiva en el següent apartat.

Quines cordes hem de tocar?

Abans de res, no ens deixem enganyar pel discurs de la dreta que imposa la crisi al sector cultural. La cultura, la música, ens ajudaran a fer més fàcils els temps que vivim. No cal dir que, a més, és una inversió de futur.
A continuació, enumeraré una sèrie d’idees que crec que són bàsiques per a consolidar un Moviment musical a Mallorca i que sigui actor protagonista dels escenaris nacionals.

1. Crear un clima favorable al naixement de nous grups. Un clima de respecte, tant als grups que comencen com als que ja duen un parellet d’anys sonant. Hem de partir de l’autoestima i de creure’ns els grups de Mallorca. Hem de voler que estiguin en primera línia. Els hem de brindar el màxim d’oportunitats possibles per a fer concerts ja que, com diu l’amic Tomeu Martí, un grup sols evoluciona fent molts i molts concerts. El clima ha de convidar al naixement de nous grups i solistes (ens manquen cantautors!).

2. Que els promotors culturals, les organitzacions polítiques i les institucions confiïn en els grups mallorquins. Que dignifiquin el seu nom i apostin per ells. En el cas dels promotors culturals i crítics musicals, facin entendre al nostre públic que, no per ser de fora de Mallorca, s’és més bo. En el cas de les institucions, que organitzin certàmens, mostres de grups, discs promocionals i posin d’una vegada en marxa les estructures i infraestructures (volem els locals d’assaig a Palma) necessàries. Seguim amb allò públic, més en concret dels ajuntaments: tornar a programar nits de rock amb grups locals davant l’intent d’assassinat de les revetlles populars per part de música enllaunada i botellot. En el cas d’organitzacions polítiques d’àmbit nacional, que incloguin grups d’arreu del país en actes i festivals. Quants esdeveniments hem vist emprant l’eslògan ‘Països Catalans’ i sols hi ha grups continentals? Crec fermament en la retroalimentació i el compromís mutu per part de músics (i artistes en general) i organitzacions per construir un projecte engrescador pel país. L’autoestima (tant per als músics com per al seu públic local) creix quan un grup pot anar a sonar fora del seu entorn immediat. En aquest sentit, convé tenir present que dur un grup de Mallorca al continent és molt més econòmic i viable que no a l’inrevés. El descompte de resident als passatges, la possibilitat d’hostalatge a casa d’un amic que estudia al continent i la voluntarietat i predisposició de gran part del músics illencs per sortir a tocar fora són alguns factors clau. El que sí hauríem de denunciar són les dificultats per viatjar amb els instruments. Pareix mentida que dur una guitarra a l’avió costi el doble del meu bitllet! nacionalitzem les guitarres!

3. Obvi. Els mitjans de comunicació han de difondre la tasca dels nostres músics. Voldria rendir un petit homenatge a un espai web molt recomanable així com a les inquietuds del seu creador. Parl d’RXI.cat i d’en Pau Mariné, que també elabora cada mes les ‘harmonies de lluita’, amb tota la informació de la música alternativa i compromesa del país. També el meu gran reconeixement a en Carles Grimalt i el programa ‘Illa Musical’ de l’assassinada Televisió de Mallorca.

4. Que els grups de música de Mallorca creïn i s’identifiquin amb una marca. Estic parlant de molt més que d’una simple associació. La unitat d’actuació entre els grups, el corporativisme, l’edició d’un recopilatori, un festival de música o l’intercanvi de recursos són algunes idees. Aquesta ha de servir per fer-nos visibles en el panorama nacional i, per què no, internacional. Hem de fomentar el bon rollo i la col·laboració entre nosaltres, deixant de banda els recels i enveges que moltes vegades ens caracteritzen.

5. En els darrers mesos i anys hem vist com un seguit de formacions històriques que havien aturat la seva activitat, han tornat a l’escena. Això està molt bé però no podem viure només del passat. És molt important que les bandes de gran rodatge apostin també per les de curt i mitjà rodatge. Que els incloguin com a teloners en els seus concerts, els ‘apadrinin’, que emprin la seva potència mediàtica per donar a conèixer els nous grups.

6. És urgent i necessari que els artistes del continent girin la mirada a les illes Balears. Com pot ésser que nosaltres coneguem una gran part d’artistes del país i, en canvi, ningú de l’altra vorera de la mar s’interessi pel què passa les illes? No voldria generalitzar...

Companys principatins i valencians: tots ens necessitam. Comptau amb nosaltres ben igual que nosaltres us tenim presents. Volem cantar als vostres discs i que vosaltres canteu als nostres.

7. La cultura ha de ser lliure i compartida però no hem de confondre això amb la gratuïtat. Hem de ser capaços, entre tots els agents implicats, de conscienciar del valor de les coses i que, si en podem gaudir sense pagar un duro és perquè hi ha gent que n’està perdent. Hem de dignificar la tasca dels músics i això no vol dir que ningú hagi d’acumular grans fortunes. No voldria estendre’m gaire en aquest punt tot i que mereix un article per parlar-ne. Sols comentar que pagar per veure un concert hauria de ser molt més present en el nostre imaginari col·lectiu. Qui organitzi un acte i vulgui dur grups a tocar sense que aquests cobrin (és a dir, que hi perdin doblers) ha de ser conscient que el favor és, com a mínim, mutu.

8. Sense entrar per a res en contradicció en el punt anterior: és interessantíssim avançar cap a una nova cultura de la cultura. Les llicències Creative Commons, el micromecenatge o diverses plataformes a la xarxa són propostes que ens hi duen.

9. Fins ara he parlat de les tasques pendents de molts agents però no he concretat el compromís que hauríem de tenir els músics en aquest quefer. Supòs que es dedueix i que el simple fet de cantar en la nostra llengua, assajar, dedicar-hi moltes hores, etc. és ja de per sí un gran compromís. No obstant crec que encara podem exigir-nos una mica més. Venen temps difícils i hem de fer pinya. Ara no és el moment d’explicar què és un músic compromès emperò que cadascú hi reflexioni i miri de ser el màxim d’humil i coherent com cregui oportú.

I fins aquí la meva humil aportació. Lament no haver traçat un full de ruta, ni haver posat dia i hora de reunió.
Ens trobam als escenaris, fent país amb il·lusió, amb el coratge d’Efak, Majoral, Roig, Montllor, Marí, Sarrià, Bonet, Suasi , Lladó i tants d’altres que em deix!

Quan m’agafa sa cantera
no és que estigui malsofrit.
És que he de pegar un crit
per no rebentar en plorera.

Guillem d’Efak

Ni un segon per Espanya

2011-10-02T19:57:00.001+02:00

El títol d’aquest article és el temps que perdré el 20-N. Després de vàries setmanes donant-li voltes, hi ha una sèrie de factors que m’empenyen, una vegada més, a fer abstenció activa a les eleccions espanyoles. Primer, perquè no em motiva gens legitimar un dels aparells que té l’estat per dir-se democràtic. Tanmateix no ho és ni ho serà. I com que no ho serà, pens fermament que a Espanya sols s’hi pot anar a deixar-los en evidència i fer saber a l’opinió pública espanyola que hi ha un sector de població illenca que no ens sentim gens identificats amb el seu estat i que la nostra cultura és la catalana. A intentar que se’ls caigui la cara de vergonya pel seu sistema corrupte, bipartidista i hereu del franquisme.

Vaig assistir a un col·loqui organitzat pel PSAN a Vilaweb el passat 10 de setembre, on el tema de debat era la posició a prendre davant les eleccions espanyoles. Gairebé tota l’assistència era del Principat, ben igual que l’òptica del col·loqui. En intervenir els vaig fer saber que, per als principatins, era un luxe poder discutir sobre això ja les Illes Balears mai ha tengut un diputat de partits no estatals. Amb això vull dir que hi ha una il·lusió en el votant nacionalista/sobiranista illenc en aconseguir un diputat perquè mai s’ha fet. I com que no hi ha aquesta trajectòria, les candidatures presentades no defineixen gaire bé què s’ha d’anar a fer a Madrid. Al debat de Vilaweb, tothom coincidí en què a Espanya s’ha d’anar a dir ‘prou’.

En aquest sentit, els partits illencs haurien d’adoptar una postura valenta (més quan s’hauran de passar vàries setmanes recollint signatures per poder-se presentar), coneixent la trajectòria històrica de diputats principatins a Madrid... n’hem tret mai res de bo?.

Sé què tant PSM com ERC ens diran que ens trobam en un moment d’emergència nacional, que és necessari fer sentir la nostra veu, etc. Mirin, n’estam un poc farts d’anar a votar-los sempre amb el mateix discurset. Tanmateix, la seva incapacitat, poca generació d’il·lusió, coalicions per a tots els gustos i constants bregues entre ells, no generen gens de confiança. I heus aquí un altre bon motiu per no anar a votar. I no perquè els candidats no siguin gent vàlida. En Miquel Ensenyat és un dels millors batles de Mallorca i en Joan Gaià és un jove ferm i carregat d’il·lusió. Però en més de vint anys, els seus partits (les cúpules) no han estat capaços de crear una opció única, forta i aglutinadora. I la culpa la tenen tots.

Certament, seria interessant per a mallorquins, eivissencs, formenterers i menorquins, tenir un diputat a Madrid. Però no a qualsevol preu. Si s’ha d’anar a Madrid, que s’hi vagi, però sols a fer el què comentava al principi. Més enllà de tot això, tenim un país per construir. Calen moltes mans a casa.

Desencartellada!

2011-08-21T18:25:00.000+02:00

Enguany un grup de joves amb les butxaques plenes d’il·lusió ens trobàrem per organitzar festes al Molinar. Sense cap pretensió més que fer créixer el programa que totes les entitats del barri configuren per a dinamitzar-lo i no perdre la tradició en aquestes contrades de la badia de Palma. Vam crear una comissió la qual anomenàrem ‘Molinamdefesta’ i, amb els doblers que alguns (en temps de crisi ‘no s’han de fer festes’) comerços ens van donar, vam organitzar una sèrie d’actes. Vam recuperar la gimcana pels infants; vam crear la vetllada ‘Molinar tropical’, amb mojitos naturals i música caribenya, arran de mar i, finalment, vam fer una cercavila amb sopar i glosada a la fresca. Per donar a conèixer això, vam fer dos-cents cartells (blanc i negre en din a-4) i se’n van aferrar per comerços i pel barri, ben igual com havien fet les altres entitats.

I festes passades, coques menjades reb una telefonada de la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Palma (consistori del qual depèn el Molinar). Curiosament em telefonen el dia en què esclata l’operació anticorrupció a EMAYA. No sé qui els havia donat el meu telèfon ni perquè em telefonaven a jo. Supòs que el van treure de les nombroses fulles de sol·licitud que vam emplenar per demanar tan sols un punt de corrent que, després d’una desena de gestions, no ens van saber oferir.

Seguim. Molt educadament una al·lota m’informa que hi ha cartells penjats pel Molinar, anunciant el programa de festes de la nostra comissió ‘Molinamdefesta’. Li confirm que n’estic assabentat. Llavors em convida a llevar-los tots ja que sinó, hauran de denunciar-nos perquè estam ‘embrutant el mobiliari públic’ (faroles i casetes de corrent elèctrica). Molt educadament jo també, li faig saber que no han de passar pena, que els llevarem...no fos cas que hi hagués una epidèmia per mor d’alguna reacció estranya de la cel·lulosa que, en contacte amb l’aire humit de la badia, acabàs amb la bona salut dels moliners i molineres.

A partir d’aquí, m’agradaria convidar a la regidoria de Medi Ambient i a tot el consistori palmesà, Mateo Isern inclòs, a fer una volteta per les barriades de Ciutat, en especial les més perifèriques. Potser es trobaran descampats plens de rates, parets seques antigues plenes de fems i males herbes, carrers amb olor a orina d’éssers bípedes i, perquè no dir-ho, cartells del seu partit que ‘embruten’ el carrer d’ençà la segona quinzena de maig.

MOLINAMDEFESTA. Festes joves al Molinar

2011-08-02T13:13:00.001+02:00

Optimisme

2011-05-25T03:47:00.001+02:00

Ens robaran la feina, ens fotran al carrer.
I nosaltres seguirem fent feina, al carrer.

Marginaran el nostre crit i nostre cant,
i carregarem les armes de pentagrames.

Ens emmordassaran tota paraula
i nosaltres obrirem els diccionaris.

I quan acabi l’espoli sentimental,
ja serà 2015.
I llavors els direm prou,
que si el nostre petit país ha resistit 300 anys
haurem pogut atacar durant aquests quatre.

Des de tots els fronts, salvem els mots!
Mallorca no es toca!

La festa que ens cal

2011-03-10T00:52:00.001+01:00

Els mallorquins i mallorquines som éssers festius. Ens agrada rodolar pels pobles, conèixer gent, gaudir d’un bon concert, d’unes copes a qualsevol taverna...

La festa és objecte de culte i aglutina universos personals. D’una bona vetllada en poden arribar a sorgir idees brillants, mirar el futur amb més optimisme, projectes més engrescadors que l’esdeveniment present.

No es pot entendre festa sense joventut. No es pot entendre una cultura sense festa. No es pot entendre un país sense cultura i no es pot entendre una cultura sense uns joves que la promoguin.

La festa serveix en moltes ocasions per reivindicar, per mostrar la disconformitat amb allò que no ens agrada. Les festes populars d'arrel tradicional són actes on elements com la sàtira o la denúncia socials hi són ben presents. També ens serveix la festa per celebrar que tenim uns anhels col·lectius.

La festa que ens cal és aquesta. Aquella on, a més d'entaular converses amb l'al·lota dels ulls interessants, amb el nostre ídol local o amb aquell friki que fa temps que vols saludar i contar quatre acudits, sapiguem proclamar-ne el seu esperit més rebel, allunyat de qualsevol sectarisme.

Això és Mallorcafestajove, la nova campanya que acaben de presentar Joves de Mallorca per la Llengua. Una iniciativa plena d'il·lusió, de companyonia entre entitats, de construïr un país on ens puguem emmirallar. Tot a través d'un seguit de convocatòries plenes d'activitats. Durant gairebé un mes, els caps de setmana tenim, totes i tots, una cita al Molinar, sa Pobla, Esporles i Manacor. Ens hi trobam!

'violència', d'Orxata Sound System

2011-03-07T18:34:00.000+01:00

VIOLÈNCIA són els barris-gueto segregats per sous
VIOLÈNCIA és el sistema educatiu i els barracons
VIOLÈNCIA és el gènere reglat per les institucions
VIOLÈNCIA són hipoteques, pòlisses i pensions

VIOLÈNCIA és el bipartidisme d'extrem centre
és desactivar la ràbia amb la socialdemocràcia
VIOLÈNCIA és blanqueig amb filantropia i caritat
VIOLÈNCIA és en sí la paraula tolerància

VIOLÈNCIA és mimar els cadellets de la ultradreta
VIOLÈNCIA són FIES, papers, identificacions
VIOLÈNCIA és 'pedofília sí, avortament no'
VIOLÈNCIA és actuar en nom d'un ésser superior

VIOLÈNCIA és un jutge, secret de sumari a la carpeta
inventar-te lleis pa que te quadren és VIOLÈNCIA
VIOLÈNCIA és el polític que rescata a la banca
la banca que rescata al polític és VIOLÈNCIA

VIOLÈNCIA és eixa guerra seua suau i silenciosa
és burocràcia, copyright, control, autocontrol
presó, depressió, soledat, medicació forçosa
VIOLÈNCIA son tots els mecanismes de la por

VIOLÈNCIA és criminalitzar la resistència
eixa peana per exemple és VIOLÈNCIA
VIOLÈNCIA és el monopoli de la VIOLÈNCIA
VIOLÈNCIA és no combatre la VIOLÈNCIA

VIOLÈNCIA és l'apatia de la multitud precària
VIOLÈNCIA és no fer res en contra d'esta infàmia
VIOLÈNCIA és no sabotejar les lògiques del mercat
VIOLÈNCIA és qualsevol tipus d'autoritat

On està la por!?
El treball és assajar la mort!
On està la por!?
L'apatia ha mort!

Ni oblidar ni perdonar els crims de Grau, Giuliani,
Grigoropoulos, Palomino, Agulló i tantes altres, és VIOLÈNCIA
mantindre el cap ben alt a la visiteta del Coixo és VIOLÈNCIA
Los Solidarios és VIOLÈNCIA, Tiqqun és VIOLÈNCIA

Ni oblidar ni perdonar que no seràs escoltada és VIOLÈNCIA
ser Anonymous contra l'ACTA és VIOLÈNCIA
tot lo que calla Canal 9 és VIOLÈNCIA
batallar el gangbang neoliberal és VIOLÈNCIA

Insurres amb cascos al kettling és VIOLÈNCIA
tots els meus col·legues són VIOLÈNCIA
el poder del poble és VIOLÈNCIA la democràcia és VIOLÈNCIA
viure és VIOLÈNCIA

València no és vostra,
Violència és nostra!
Europe's living an insurrection...
Si votar poguera canviar alguna cosa seria il·legal
Violència fou tornar a la normalitat després d'un dia de revolta
Fins que tot rebente i els brolle la merda pels poros!

Visca Sant Antoni!

2011-01-12T15:44:00.003+01:00

Unes de les millors festes de l'any ja han arribat. Sant Antoni ja és aquí, i també Sant Sebastià.
Aquests dies hi ha dotzenes de convocatòries per gaudir de la nostra cultura, d'una part ancestral, profunda, arrelada i molt sentida. Manacor, Artà, sa Pobla, Muro,... s'alçaran en foguerons, dimonis, gloses i bons beures.

A Ciutat tampoc ens n'oblidam i per això us convidam al Riu Dolç el proper dimarts 18.

Salut i visca Sant Antoni! visca la festa popular!

En suport a Pinyol Vermell

2011-01-04T13:29:00.009+01:00

Pinyol Vermell és una associació cultural formada per un bon grapat de joves de sa Pobla. Des de fa cinc anys fan feina per la dinamització del jovent pobler, per la recuperació de la nostra cultura i per construir una societat més justa. Ho han fet editant llibres de receptes de cuina, muntant concerts de grups en català, posant en marxa tallers de costums tradicionals, convocant manifestacions solidàries amb pobles del món i un llarg etcètera d'activitats variades i amb una gran assistència.

En motiu de la Diada de Mallorca, sempre han dut a terme jornades molt completes per commemorar aquesta festa. El passat 29 de desembre el cartell era d'allò més complet. Tot un dia d'actes. El matí començarem amb la representació del poema 'la Colcada', de Pere Alcàntara. La cantant Miquela Lladó l'havia d'interpretar encara que finalment no fou possible. L'horabaixa, es va fer una xerrada antirepressiva a càrrec de tres ponents de moviments socials d'arreu dels Països Catalans. Ja de vespre, el teatre de sa Congregació s'omplí a vessar amb les actuacions de Biel Majoral, Tomeu Caldentey i Taverners. Tot això, acompanyat de dues exposicions i una degustació de productes de la terra.

Però la premsa, de tot això, sols n'ha destacat una cosa. Una de les conferenciants havia estat a la presó per presumpta col·laboració amb ETA. Laura Riera no va anar a sa Pobla a parlar de la banda armada, ni tan sols en va fer menció. Laura Riera va parlar com a Laura Riera; com una persona ja ha 'pagat el seu deute amb la societat', com dirien des de les clavegueres de l'Estat espanyol.

Quin problema té, doncs, el batle de sa Pobla? amb quins arguments decideix unilateralment retirar la subvenció al jovent del seu poble? és vergonyós que la màxima autoritat d'un municipi cedeixi a presions mediàtiques i de l'oposició. Una oposició que, com han recordat els joves de Pinyol Vermell, no és un exemple a seguir si parlam de condemnar la violència. Senyor Comas, senyors del PP de sa Pobla i senyors de la premsa groga: no ens feu caure en el debat estèril i típic de condemnar o no la violència. Aquest no és el debat. El debat que s'hauria d'encentar és sobre la manipulació informativa, la repressió mediàtica i la criminalització dels moviments socials. Tot per garantir el seu sistema podrit i la seva Espanya carcellera.

A partir d'aquí, donar l'enhorabona a Pinyol Vermell per la seva gran tasca i encoratjar-los a continuar-la. Endavant amb la lluita juvenil des dels municipis! endavant amb Pinyol Vermell i la feina per la cultura, el territori i els drets de les persones!

PD: L'estiu de 2009, Mario Conde va ser pregoner de Caimari

Per destruir, cal ignorar

2010-12-17T19:32:00.000+01:00

L’altre dia feia zapping i, com que el meu receptor de TDT sintonitza quan vol els canals principatins, vaig acabar en una tertúlia de Canal 4. Hi eren convidats en Joan Lladó, president d’Esquerra-Illes; una representant de l’STEI-i, el portaveu d’un partit sense cap tipus de representació al nostre país i el president d’un grupuscle d’extrema dreta que, per cert, ja té nova seu amb una balconada plena de temptadors vidres.

Es va parlar, com no, de llengua. Uns defensaven un model lingüístic integrador i que garanteixi l’aprenentatge del català a tot l’alumnat. Els altres apostaven per la divisió i l’odi envers els mallorquins. Ho feien en castellà.

La meva crítica no és per a aquests darrers sinó pel company Lladó i la companya de l’STEI-i. Crec que ningú hauria d’anar a tertúlies amb feixistes i gent que no té cap implantació. És posar-se al seu nivell i no hi estam. Donar-los discussió significa que acceptam el seu discurs mancat d’arguments. En definitiva, és atribuir-los una importància que no tenen; dotar-los de veu. Com digué Durruti, i perdonau per la típica cita, ‘al feixisme no se’l discuteix, se’l destrueix” i per aconseguir-ho, cal ignorar-lo.

Mediterra, una nova edició d'Embalum

2010-12-12T16:52:00.002+01:00

Embalum és un projecte musical personal, dadaísta, imperfecte. Mediterra (amb accent a la segona e) és un recull de deu cançons. No puc dir massa més. Ho podeu escoltar a www.myspace.com/embalum

UC a Mallorca

2010-12-10T14:44:00.001+01:00

Em plau comunicar-vos que el mític grup eivissenc, UC, tocaran a Mallorca la setmana que ve. No cal dir que és tot un honor compartir escenari amb ells.

Horaris:

16h. Hangovers
17h. Glosat

18h. Taverners

19.15h UC

SEMBREM VIDA A SON BORDOI!

2010-11-19T01:17:00.001+01:00

La Plataforma Son Bordoi Viu us convoca
aquest diumenge 21 de novembre, a les 10.30h
a sembrar a Son Bordoi.

Vine i dugues eines del camp, si en tens,
i hortalisses, verdures, plantes... per sembrar! ha de quedar ben curro!
(les llavors també seran benvingudes però es tracta que es vegi verdor
al moment!)

Amb aquesta acció reclamarem un futur digne per Son Bordoi,
allunyat d'urbanitzacions que l'únic que faran és saturar el Molinar
i destruir el seu entorn rural.

Palma té 45.000 habitatges buits, per a què construir-ne més?

Ens trobarem al final del carrer Ciutat de la Plata (fes click aquí)

PLATAFORMA SON BORDOI VIU.
Al Molinar: serveis sí, saturació no.

Jo també he injuriat Bartolomé del Amor

2010-11-17T17:50:00.001+01:00

Saïda Saddouki, la ‘mora catalanista’, ha estat condemnada per injúries al capità de la Guàrdia Civil Bartolomé del Amor. Després de ser insultada per expressar-se en català, haurà de pagar 1.500 euros. No cal dir que, evidentment, aquest tipus de fets sols passen a països amb complex de colònia (que no perfum). No tudaré el temps explicant aquest cas que tothom deu conèixer bé gràcies a la tasca de l’Oficina de Drets Lingüístics de l’OCB. Tampoc dedicaré cap segon a qüestionar el sistema judicial que, per a alguns casos està sobresaturat i no per a altres. No es mereix el delegat del govern espanyol tan sols que el mencioni per la seva vergonyosa actuació en aquests tipus de casos.

És injust que na Saïda hagi de pagar i encara ho és més que el senyor del Amor, condemnat fa uns anys per pegar un sindicalista, quedi impune. Ni na Saïda ni ningú no ha d’abonar la multa. És per això que convé que la societat actuï. No ens podran jutjar a tots.

Així doncs, la meva solidaritat, que esper es faci extensiva, es tradueix en acció. Vull manifestar el meu total menyspreu al capità de la Guàrdia Civil Bartolomé del Amor. Consider que aquest senyor és un enemic del poble de Mallorca i un feixista irrespectuós. Que l’únic amor que té, a més del seu llinatge, és envers l’espanyolisme més ranci. Crec que l’actitud de del Amor és un atac a tots els catalanoparlants i, per tant, no em mereix cap respecte.

La Conferència Episcopal

2010-11-08T18:44:00.004+01:00

No vull fer un article llarg perquè això va de curtor. El passat diumenge 7 de novembre de 2010 es va celebrar la conferència més concorreguda, tant com morbosa i decepcionant del XIV Seminari Blanquerna. Una taula rodona on es va poder comprovar el baix nivell polític de les cúpules de l’esquerra nacional. On es va evidenciar l’obsessió que tenen alguns militants de cadascun dels tres partits per distanciar-se de l’altre i per intentar convèncer-nos que estan en la veritat absoluta. On vam poder veure actituds totalment hooligans i sectàries, absurdes i infantils. Mostra, per ventura, d’una manca enorme de formació política en el sí dels partits. Entre el públic també. Un acte que podria haver estat fàcilment una posada en escena de moltes de les discussions que mantenen habitualment al Facebook, des dels seus despatxos. No es va aportar res nou més que un clima tens, negatiu i depriment on la sordesa tengué un paper no pas secundari. Res d’il·lusió, principal reclam per a dur endavant un projecte.

Obviaré les correctes intervencions d’Antoni Bennàssar i de Joan Carles Verd i em centraré en el marro. En major o menor mesura, els altres tres ponents, Biel Barceló, Biel Huguet i Joan Lladó (en ordre alfabètic segons llinatge) es van seguir ‘mirant la guixa’, com algú va dir molt encertadament. Quan Barceló va acabar de llegir, va mantenir una postura que s’entén si milites (caldria revisar el concepte militància) al partit majoritari i que no s’ha escindit de cap altre. Cert, el PSM entrarà al Parlament i no li calen les sigles de les seves escissions. Però el problema d’això no són les sigles i ni tan sols els milers de vots llençats a la paperera. El problema és el capital humà que hi ha dins ERC i Entesa (i Esquerra Unida, on hi ha militants que tenen la consciència nacional més clara que segons qui). Estic parlant de molta gent molt vàlida. Una gent que podria fer feina, colze a colze, amb gent del PSM; militants feiners i disposats a no menjar-se ni espases ni bordois. Huguet va reconèixer que tothom s’havia equivocat. Fou aplaudit. Lladó matisà que ells no es sentien nacionalistes. Esper que sigui l’únic problema per no entendre’s amb qualsevol formació socialdemòcrata i nacional, com ells.

El públic es demanava explicacions. L’explicació és senzilla: la manca de voluntat, la no reunió i la manca dels interlocutors correctes. Les cúpules no escolten el que els diuen els votants. El Seminari Blanquerna no és un lloc per venir a fer mítings ni per venir a fer o desfer pactes. La seva feina, que per això els pagam, és reunir-se, convocar fòrums de debat (tots els que facin falta, per tant de discutir en fred i amb tranquil·litat), escoltar totes les veus, escoltar les plataformes,... i després, fer pedagogia, la que no han fet del Bloc aquests quatre anys. Esper que no sigui el PP que posi les coses al seu lloc. Em deman però, si a pocs mesos d’unes eleccions extremadament importants, això és possible. Responsabilitat, per favor.

Sí a Son Bordoi

2010-11-03T00:05:00.002+01:00

Son Bordoi són uns terrenys urbanitzables situats a la zona nord-oest del Molinar. Formen part del conjunt de l'àrea rural del barri, una zona que, en la seva immensa majoria, té ús agrícola i ramader. Un petit oasi paisatgístic, un pulmó verd natural, un esponjament entre l'agressivitat urbanística d'una Palma creixent i un barri amb un caràcter notori. També una terra rica i productiva per als conreus i l'activitat ramadera, factor molt important.

La urbanització de Son Bordoi i els accessos (que xaparien horitzonalment i vertical tot el camp) que faran falta per a un teòric augment de població de més del 25% respecte de l'actual, són una condemna de mort per a l'àrea rural del Molinar. Això en l'àmbit paisatgístic i agrícola. En termes econòmics, es torna a donar la raó al model del bloquet, el que ens ha duit a la crisi. Si parlam de sostenibilitat i polítiques d'habitatge, s'ha de dir que, només a Palma, hi ha 35.000 pisos buits, que a les Balears hi ha 13.000 pisos nous sense vendre i que disposam de grans extensions de sòl urbanitzable (darrere l'Estadi Balear, per exemple).

Als veïns del Molinar se'ns ha venut que, a canvi de la urbanització de Son Bordoi, tendrem no sé quants serveis. Els serveis que ha d'oferir l'administració no han de ser 'a canvi d'alguna cosa'. Però el que més em crida l'atenció de tot plegat és que el dia següent que el Consell de Govern aprovàs de posar a exposició pública el projecte s'iniciàs una macrocampanya publicitària del Nuevo Son Bordoy, ara Nou Son Bordoy. Sens dubte, vergonyant i sospitós.

Cal apostar per alternatives i un nou model social. Son Bordoi és un espai perfecte per fer horts urbans, investigació agrícola, docència, etc. Perquè, per molt que ens diguin que són 'quatre descampats', cap terra no és magra si l'amo no ho és. Si s'aposta per això, es pot seguir recuperant el patrimoni de tota l'àrea rural, donar-li un impuls per poder-hi fer visites culturals, pedagògiques, turístiques... per tot això: no al ciment, sí a Son Bordoi.

Solidaritat catalana contra el capitalisme

2010-08-07T16:28:00.001+02:00

Diuen que tots i totes hem de deixar de banda diferències ideològiques i centrar-nos en la unitat per la independència (només d'una part del país). Si he de deixar de banda el socialisme, per què no deixen ells de banda el capitalisme?

reflexions sobre la unitat de l'independentisme

2010-08-05T13:55:00.003+02:00

El company Titot ha publicat al seu blog un parell de reflexions interessants respecte de l'independentisme unitari. Molt recomanables.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/174028

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/174904

Un estiu políticament càlid

2010-06-23T12:55:00.000+02:00

I quan dic càlid vull dir planer, tranquil i agradable. Arriba l’estiu i és un bon moment per reflexionar el futur d’aquesta part del país. Manca menys d’un any per a les eleccions autonòmiques i, molt important, les municipals. En el primer cas, cal una unió orgànica, assembleària i amb una radical democràcia interna dels partits socialdemòcrates que no tenen obediència estatal. No és el meu espai polític però és imprescindible per a Mallorca la consolidació definitiva d’una tercera força nacional i de centreesquerra. I, per damunt de tot, saber fer-ne la pedagogia que no s’ha fet del BLOC. Que hi creguin, vaja. Potser encara no és massa tard per a què, uns i altres, deixin de mirar-se al mirall, deixin d’intentar convèncer-nos que ells tenen la raó, i posin el país per davant les sigles. Sigles que, per cert, no s’acaba el món si es perden en la història. Tants de partits s’han dissolt.
Una força que torni a estar devora els ciutadans i els seus problemes. Un espai fresc, que deixi les etiquetes –ista. Finalment, un bloc que no entri a cap govern fent de crossa a partits espanyols i regalant-li els vots. Es pot exigir molt des de fora.

Per altra banda, la utopia que l’Esquerra Independentista s’incorpori a aquest nou ens, és només això, una utopia. La unió d’EA amb l’esquerra abertzale no és precedent de res. Els Països Catalans necessiten d’un espai polític anticapitalista i clarament independentista. Almenys, de moment. En resum, que cadascú faci la feina que li toca.

Pel que fa els comicis municipals, convendrà estar molt pendent de com evoluciona la proposta de l’Assemblea per Mallorca, que aglutina moltes candidatures independents. Cal que aquesta opció esdevingui un autèntic vot de trencament amb el sistema. Evidentment, l’alternativa s’ha d’encaminar primer des de la base, des dels consistoris. I és molt necessari que, en una ciutat com Palma, els moviments socials, l’anticapitalisme, l’independentisme, el sindicalisme combatiu, etc. conflueixin en un espai de feina per avançar cap una candidatura unitària. Primer, però, s’ha de fer molta feina i hi ha d’haver qui la vulgui fer.

El pa(trol) de cada dia

2010-05-15T13:10:00.001+02:00

Desanimats pel poc ambient que es vivia la nit del passat divendres pels carrerons de Ciutat, el meu amic Càndid i jo, després d'haver fet el pertinent llonguet a la Bodega Bellver, agafam cotxo i ens dirigim a Porreres. En aquest poble sempre hi ha trui i bona gent. A una de les rotondes d'entrada a la vila, la que enllaça amb la carretera cap a Llucmajor, ens atura un control de la Guàrdia Civil. Dos al·lots d'uns 35-40 anys i un Nissan Patrol ens demanen què feim, d'on som, on anam,... una sèrie de preguntes (filosòfiques!) que no sé si aportaran gaire en cas de dur armes blanques o drogues, que és el que se suposa que cerquen. Amablement contest al primer d'ells, moreno i amb barbeta, que venim de Palma. - De Palma Capital?. - Homo, de Palma només n'hi ha una. - No te entiendo. Començam bé.

Ens fan baixar del vehicle, em palpa per tot i em segueix fent preguntes personals i l'inform, educadament, que no tenc perquè contestar això que demana. - No te entiendo en mallorquín, ni te voy a entender. No puedes hablar castellano?. - No. - Si te hiciera preguntas policiales, me tendrías que hablar en castellano. No rep resposta per part meva. Llavors m'explica que duu molt poc temps a Mallorca i que ja li agradaria parlar mallorquí i que, si vull, li puc parlar en anglès. No és el meu problema.

- Lo digo porqué hay algunos que son más radicales que vosotros. Vosotros? som una subespècie? Adhelerau, mallorquins! parlar en la nostra llengua és ésser un radical (radical en el sentit pejoratiu de la paraula, com entén aquesta gent).

Després d'un gens exhaust registre del meu cotxe on troben ni substàncies estupefaents (tot i que observen estupefactes una capseta amb lentilles que sempre ha causat sensació a tots els homos de verd que m'han intervingut el vehicle) ni armes blanques, em deixen continuar. És quan pujam al cotxe que el segon agent, que s'havia mantingut callat durant tot l'sketch, s'atraca a la meva finestreta i em diu: - Que sepas que es una cuestión de respeto. Li degué costar, a aquest bon homo, els 10 minuts que ens tengueren aturats pensar aquesta acuradíssima reflexió. Tot, evidentment, després d'al·lucinar que els aborigens mallorquins no canviem la llengua quan parlam amb Espanya.

En fi, que jo me'n vaig anar de festa i ells hagueren de suportar la meva 'radicalitat' lingüística, a més de la serena que queia, que et congelava els ossos.

Paisatge

2010-05-08T10:45:00.001+02:00

En una de les habituals converses sobre l'estat del país amb l'amic Tomeu Martí, coincidim en una reflexió simple i senzilla: el moviment sobiranista a Mallorca es defineix per la seva identificació amb el paisatge. Les reivindicacions nacionals agafen força amb la defensa del territori. Una herència recollida per tots els que integren la Plataforma 31-D. Fins l'any 2007, estava bastant clar que la reivindicació nacional anava de la mà de la consciència ecològica, la identificació de la idea de país amb el paisatge.

Dic fins l'any 2007 perquè, des de llavors ençà, els partits nacionalistes sembla que hagin deixat de banda aquesta faceta. Des de Son Espases i el Segon Cinturó (ara anomenat via connectora) fins el Pla de Carreteres de Mallorca, passant per la Llei Carbonero, el Decret Nadal o la reforma de la Platja de Palma, es conforma un seguit d'agressions al territori. I el problema no són les infraestructures en sí, sinó la destrucció de les seves rodalies. Casos com el nou hospital, el Pla de Carreteres o la tan acceptada reforma de la Platja de Palma, que serà l'excusa perfecta per urbanitzar els boscos de l'Arenal de Mallorca.

Els mallorquins estimàvem un paisatge que desapareix dia a dia. Ens identificam amb ell i el defensam. El problema que es presenta (i aquí va una altra reflexió de l'amic Tomeu), és que els nouvinguts s'identificaran amb el nou paisatge, tant urbà com rural. Serà aquest el que sentiran com a propi de Mallorca. Un paisatge, sobretot l'urbà, que podem trobar a qualsevol lloc del món. Un urbanisme sense personalitat, globalitzat.

Ens hem passat tres anys patint i lluitant per protegir territori amenaçat i no tocava fer-ho. Se n'ha protegit sí, però la lluita, la mateixa lluita, continua. Em referesc a què la lluita sempre ha de ser el dir 'no'. Quan veurem un govern que es preocupi per ruralitzar zones, protegir llocs que no estan directament amenaçats, recuperar paratges abandonats, restaurar marjades i parets de pedra,...? Si el d'ara no ho fa, no crec que els altres ho facin.

La nova UM

2010-04-13T21:05:00.005+02:00

El mateix dia que llegesc que el PSOE vol refer ponts amb UM després del congrés de la formació insularista, aquesta i el PP voten junts al Parlament per destruir una mica més aquesta terra amb el golf de Son Bosc (Son Golf pels amics). El mateix dia, aquests dos darrers partits tenen gent als jutjats declarant per presumptes irregularitats en la gestió territorial de la passada legislatura. El proper dissabte Unió Mallorquina es vol refundar en un congrés express (sols durarà unes hores), el tercer en tres anys. Els seus dos presidents anteriors, Miquel Nadal i Miquel Àngel Flaquer, han estat imputats i detinguts per presumpta corrupció.

Ara arriba a la cúpula la suposada branca nacionalista de la formació. Almenys la persona que hi ha al capdavant, Josep Melià i Ques, en fa bandera. Melià és fill d’un dels més grans teòrics del nacionalisme de Mallorca, equivocat en la pràctica segurament. O de partit. Cal recordar que UM és descendent d’UCD.

Gent jove i provinent dels ajuntaments com Joan Carles Verd, Joan Ribot o Antoni Salas formaran part del nou equip d’Unió Mallorquina. Gent que, a la seva manera, creu en el país o diu creure-hi. I quan dic que creu en el país vull dir que no rebutjaria establir llaços entre els territoris dels Països Catalans. A més el president de la formació, Josep Melià, ha decidit substituir l’actual Consell Polític per un Consell Nacional. A veure si es decideixen de nació.

Vull dir amb tot això que UM té l’oportunitat de crear un partit de centre-dreta nacional. Evidentment, això és positiu pel país. No obstant, no ha començat amb bon peu. Melià ha de tallar d’arrel amb el proppassat de la formació. Votar a favor d’un altre camp de golf a Mallorca, quan n’hi ha més d’una vintena, no ho afavoreix. Fer-ho amb un partit que sembla que es vol perfilar com la dreta espanyolista, menys.

A més de canviar la imatge, Unió Mallorquina també ha de canviar certes pràctiques equívoques. En un partit amb tants casos recents de presumpta corrupció recents, ha de prevaler la humilitat. Haurem d’estar ben atents de com es mou UM davant temes d’importància nacional com el dret a decidir o la participació en la plataforma 31-D.

Piragüisme al Molinar

2010-03-11T22:42:00.002+01:00

El col·lega Xavi i jo, fent de les nostres pel barri.

Record de Son Mosson

2009-11-23T02:23:00.003+01:00

Fa uns mesos vaig parlar de Son Mosson. Unes cases que AENA va tombar sense més ni més.
Idò bé, pocs dies després vaig crear això. Esper que sigui de fàcil digestió.

Així mateix, publicitar-vos un poc el myspace d'Embalum. Embalum és un projecte molt personal, dadaísta, espontani, clautrofòbic i desordenat.

Salut!

Ser revolucionari

2009-11-19T17:56:00.001+01:00

Avui donarem un parell de voltes al fet de ser revolucionari. O per ventura hauria de dir, d’autodeclarar-se revolucionari. Deixarem obvietats a banda: pegats, calçons adidas, arrecades i boines, poc tenen a veure amb les idees que puguin circular dins els nostres cervellets. Es sol complir la premissa de com més aparença, menys discurs.

La idea de ser revolucionari és complexa però no descabellada. En cap moment de la història no ho ha estat ni ho serà. No combreg amb aquesta idea ‘adaptista’ de l’esquerra parlamentària. Adaptar-se no vol dir en cap moment, renunciar al compromís. El compromís, però, implica adaptar-se.

Adaptar-se és saber llegir entre línies, veure què passa al teu voltant, analitzar les situacions.
Això, a la pràctica, és estar informat de l’actualitat, sortir al carrer, parlar amb els teus veïns. Ben al contrari que el que fan molts autodeclarats revolucionaris que, per més inri, compleixen a la perfecció el cànon estètic del qual parlàvem fa un moment.

Ser revolucionari vol dir ser crític, minoritari (bella paraula!), tenir capacitat de convicció, ser lleial, saber dir que no i saber quan dir que sí i poder tornar al no. Ser revolucionari és evitar dogmatismes i saber divisar l’ampli espectre de possibilitats que tenim per enfrontar-nos a allò establert i que no ens agrada. Saber destriar allò més pragmàtic, establir unitats, relacionar idees properes. Organitzar-se!

Ser revolucionari implica, com ja tots sabreu, el dia a dia durant tot el dia. Hem d’intentar no deixar l’actitud dissident en cap moment. Un revolucionari al segle XXI serà aquell que, amb petits gests, sigui capaç de què algú altre prengui consciència d’avançar cap un canvi. I és què, amics meus, ens trobam en un moment de la història en què la funció que ha estat atorgada als revolucionaris és la d’oferir als ciutadans la possibilitat de pensar diferent. Així, quan arribi el moment, una majoria estarà preparada per actuar.

El Molinar, una reserva pel ciment

2009-11-16T20:58:00.003+01:00

Quan es va formar el Pacte (que cadascú reflexioni si és ‘de Progrés’ o no) molts vam pensar que podríem respirar tranquils durant un temps. Que no era la utopia desitjada, que no alliberarien el país de tots els mals que ens han caigut damunt, que no avançaríem cap un model social diferent,... d’acord. Però pensàvem que, almenys, no hauríem d’estar tot el dia mobilitzats i preocupats per autopistes, construcció desmesurada o agressions a la llengua i la cultura. Que venien temps amb més serenor, més seny... tranquil•litat en definitiva. Però no és així. Com a veí del Molinar estic més preocupat que mai.

Visualitzin la imatge de l’àrea rural d’aquest nucli de la Badia. Un preciós camp de sembrats, vaques pasturant, parets de pedra i molins que encara resisteixen al pas del temps i a la pressió urbanística de l’Imperi Llonguet. També a la despreocupació d’institucions per cuidar la imatge rural de Mallorca, però d’això ja en parlarem un altre dia.

Idò bé, aquesta estampa està condemnada. Gairebé la meitat de terreny ja és urbanitzable. S’hi volen construir edificis de protecció oficial i algun que altre equipament. El Molinar ja ha patit la ‘invasió’ de grans blocs de pisos que res tenen a veure amb l’arquitectura del barri i que han fet avançar el ciment en detriment dels horts. No neg en cap moment la necessitat de construir HPO, però hi ha moltes maneres i llocs on fer-los. I si una part de l’àrea rural està condemnada (Son Bordoy, concretament), l’altra resulta trobar-se en una situació complexa si més no. Es tracta d’una reserva estratègica de sòl. Això vol dir que, en un futur, també s’hi podrà construir. Per tant, el caràcter rural del Molinar és un comodí per al creixement palmesà. Mentrestant, a Ciutat encara queden solars buits, descampats, edificis desocupats, abandonats, etc.

A més de tot això, cal dir que hi ha projectat un nou vial que faria desaparèixer el Camí Viquet tal i com el coneixem, a més d’un enllaç amb l’autopista paral•lel al Torrent Gros que acabarà de desfigurar-ho tot.

Davant de tot això, preocupació. Preocupació i pena per haver d’estar sempre pendent de la poca sensibilitat de les administracions amb el món rural.

Repressió i oportunisme

2009-08-07T19:10:00.000+02:00

I
Això no pot ser. Que els sectors espanyolistes de l’illa es dediquin a criminalitzar tot el que ensumi a Països Catalans no ens ve de nou. Que es relacioni Maulets amb ETA,.. una paranoia més. Realment, en Campos i els seus amics no representen a ningú de fora d’un entorn molt concret que viu en una bombolla adulterada per Carlos Delgado.

Ara bé, que d’aquí es passi a que la Policia espanyola tengui carta blanca i barra lliure per alçar les porres amb l’excusa de l’atemptat de Palmanova, canvien les coses. Cada vegada que l’Esquerra Independentista surt al carrer de forma pacífica, ens cauen pals. Deu ser que el senyor Delegat del govern espanyol i el PSIB-PSOE tener por del creixement del moviment a Mallorca... si no, no s’entén. El tarannà combatiu català, la diplomàcia de la rebel•lia, la força de la raó i la paraula, el jovent organitzat per fer front al seu sistema. Els fa por i necessiten emprar i refregar-nos per la cara el seu monopoli de la violència. Que una nina de deu anys resultàs ferida a la concentració antitaurina del passat dijous 6 d’agost n’és la prova. No tenen arguments. Sols armes. Curiós, això mateix diuen ells d’ETA. I així els va...

II
Pensant-hi, he trobat un eslògan. ‘Les nostres porrades, els vostres vots’. Maulets duu tres anys menjant-se els pals i organitzant les campanyes antitaurines. Ara tothom s’apunta al carro, no per donar suport a la tasca de Maulets, sinó per marcar-se un ‘tanto’. Sí, el que se’n diu oportunisme. Partits que, com que no tenen articulat cap tipus de moviment social, han de venir a fer-se propaganda als actes on, per cert, després la policia ni els toca. Com que comparteixen govern amb el partit de Ramon Socias...

Partits que s’adhereixen a l’acte amb la poca vergonya d’enviar un comunicat de premsa sense tan sols citar Maulets com a organitzadors, ni Gent Activa com a impulsors de la moció a l’Ajuntament de Costitx per declarar aquest municipi com antitaurí.

També cal esmentar la presència de grupuscles que feien callar als mateixos organitzadors de la campanya i la concentració quan es comença a cridar ‘Països Catalans, nació antitaurina’.
Tot plegat una vergonya. Una vergonya alimentada per la premsa, que en pocs moments ha dit clar qui duia el ‘cotarro’, qui s’endú les multes i qui rep les hòsties.

III
A tot això, la ràbia no fa minvar l’esperança. La repressió sols fa créixer les ganes de lluitar. Estic convençut que les porres hauran d’abandonar i l’esquerra oficial es veurà desplaçada. Els moviments socials, l’Esquerra Independentista, som el futur d’aquest país. N’estic convençut. Es demostra dia a dia al carrer.

Pobre Treballador Basc

2009-07-24T21:22:00.003+02:00

La notícia no em ve de nou. O més ben dit: aquest tipus de notícies no em venen de nou. Són freqüents a diaris com el GARA. Es tracta d'una publicació basca propera a l'esquerra abertzale on hi podem llegir temes que no surten a altres diaris, així com un tractament més periodístic i menys sotmés a poders polítics. Allò de la premsa lliure, vos sona?

La notícia, com deia i a pesar de no venir-me de nou, és esgarrifosa. S'ho poden estar inventant, cert. Podem creure que aquest no sigui real. El que està clar és que no és un fet aillat. Situacions com aquestes s'han viscut des de sempre a Euskal Herria.

Posem per cas que és cert. Que estam davant d'un nou cas de terrorisme d'estat. No entraré en allò típic i obvi. M'agradaria que prestàssiu atenció a un detall. Concretament, la manera com enganyen al repressaliat. Aquest, natural d'Arbizu (bonica població navarresa) i de professió picapedrer, es citat per oferir un servei relacionat amb la seva feina. Amb els mitjans que tenen les forces d'ocupació, han de recórrer a això? han de riure's dels treballadors d'aquesta manera? tot un exemple de com fer befa del Poble Treballador Basc. D'un Pobre Treballador Basc.

Visca el País Basc!

El PP balear i la seva deriva ultraespanyolista

2009-06-03T13:42:00.001+02:00

El PP balear es va manifestar el passat dissabte contra la 'imposició' del català a les Illes. Ho va fer devora grupuscles d'extrema dreta entre els quals es troba Democracia Nacional. L'any 1996, els dirigents del PP es feien fotos als actes de l'OCB en favor de la llengua catalana.

El PP de sa Pobla va aplaudir l'actuació de la Guàrdia Civil i la detenció il•legal de Tomeu Martí, coordinador de l'OCB i cap de seguretat de l'Acampallengua. Aquesta actuació posà en risc l'ordre de l'event i representà desobeir ordres del sergent de la benemèrita del poble.

Simón Gornés, diputat del PP al parlament autonòmic, ha volgut criminalitzar l'Acampallengua dient que es van sentir crits a favor d'ETA. Això és totalment fals i ho escrigué un intent de periodista que signà com a J.J.

Treguin vostès les conclusions.

Vendetta

2009-05-24T23:57:00.000+02:00

Festa, bona música, pomades ben fetes, país, converses musicals interessants, conèixer gent. I de sobte tot es veu esquinçat per Espanya. Una veu em crida 'han detingut'. Surt corrensos cap a la seva meca, la caserna de la guàrdia civil de sa Pobla. De sobte, tot ha canviat. La música de La Gossa Sorda ha deixat de decorar les parets del meu cervell. La festa ha acabat...

Vint persones i altres tres elements de Déu. Plor de ràbia. Telefonam a tot cristo. El butlletí de les 4 de la matinada obre dient que el coordinador de l'OCB, Tomeu Martí, ha estat detingut a l'Acampallengua. No sabem què fer. És vergonyant. Mica a mica, la ràbia es canalitza cap a ànsies de venjança...

En Tomeu surt i insisteix en no caure en la trampa dels espanyols. No desfigurem la imatge de l'Acampallengua, que res l'eclipsi. 'Dilluns o dimarts ja veurem què feim'. I el mateix diuen els polítics. I jo els dic que 'dilluns o dimarts' callaran com a putes.

Emmanillar i retenir un dels gestors i activistes culturals que tenim en el context comentat és passar-se de la retxa. No tenim perquè suportar això. I em reafirm: vull la llibertat d'aquest país perquè està ocupat militarment. Ni folklorismes, ni finançaments, ni punyetes.

Militància musical

2009-05-08T01:31:00.002+02:00

M'he passat un lustre de la meva vida creant un projecte. Han estat cinc anys en què, paral•lelament, jo descobria tot el que l'adolescència em brindava. Aquest projecte va anar desenvolupant-se poc a poc. Gent que va venir i gent que se'n va anar. Idees que jo anava rebent i estils musicals que descobria. L'estiu del 2006 jo ja tenia clar on encaminar el projecte. Polir una banda de referència per a un determinat sector de gent. Una escena molt concreta a treballar però molt important per al creixement d'un moviment. Feia alguns anys Matràs havien deixat clares les seves intencions i allà quedava. Jo aspirava seguir els seus passos. Mica a mica, em vaig adonar que s'havia de configurar aquesta escena i que no tot residia en el propi grup. Bandes joves estaven emergint amb unes idees i unes influències musicals. I més que bandes, persones. Els grups a Mallorca estan, per ventura, condemnats a durar poc. I això és un problema de tots.

Ara Musnok, el meu projecte, s'ha acabat. Però estic content que no hagi mort per res. Encara no es pot exaltar però aquesta illa tendrà, en un parell d'anys, el panorama musical compromès i alternatiu d'un moviment. O almenys, tendrà una vintena de persones amb les idees clares, sabent què s'ha de fer. I, mica a mica, molts començaran a veure la importància crucial que té la música a l'hora de transmetre unes idees i de fer-les córrer.

Musnok no ha arribat allà on podia haver arribat però ha deixat una llavor. Una llavor que altra gent sembrarem i cuidarem. I farem créixer un bosc si cal. És totalment necessari que els músics d'aquesta escena tenguin clar què s'ha de fer. Però ho és encara més que el moviment doni suport als músics, que els cuidi, els mimi, els potenciï i vegi que són una arma i no un comodí.

Els músics compromesos, el que podríem considerar l'RXI de l'illa, ens estam organitzant. El Col•lectiu Ós Formiguer ja està fent passes. És només una espurna d'una gran foguera a la qual tothom que es consideri part del moviment hi ha d'afegir llenya. Tant públic com organitzacions. És molt important que el públic, que només ha de fer d'això, de públic, respongui. És tasca fàcil. Les organitzacions han de tenir clar quines són les bandes preferents i referents. Aquelles que, com Musnok durant un bon grapat d'anys, han demostrat quin ha estat el compromís. Em resten moltes reflexions a fer d'aquest període. I guardaré per mi aquelles que cregui que no aportaran res al moviment. Ara bé, difondré als quatre vents tot allò que ens pugui servir.

S'ha de començar a veure que la lluita s’estén a tots els àmbits. I meu principal terreny de batalla és la militància musical.

Son Mosson a terra. Cort negligent.

2009-04-21T14:36:00.003+02:00

Espanya, a través del seu organisme de control d'aeroports i el seu prepotent president Nemesio Suárez, ha tornat a atacar el patrimoni mallorquí.

Les cases de Son Mosson han estat esbucades amb total despreci. Recordareu aquesta construcció a l'esquerra de l'autopista just a la sortida de l'aeroport de Son Sant Joan. A la reraguarda d'es Carnatge. Un edifici preciós, una casa mallorquina de finals del segle XIX. Un símbol de la vida rural a la perifèria de Palma.

AENA no ha donat explicacions. Ni tan sols ha mostrat públicament els informes de perillositat que, segons Suárez, feien les cases un risc per als avions. Han estat volant avions durant quaranta anys allà i mai ha passat res. Fins i tot els pilots asseguren que no hi ha cap obstacle a l'hora d'aterrar a Palma.

Feia temps que Cort ho sabia i ha tengut temps de sobres per actuar. Però no ho ha fet. Això requeria una dura feina i molta insistència i no demanar ajornaments de demolició per 'estudiar'. Altra vegada es veu com aquest govern és el govern de 'ho estam estudiant'. Ara el que queda per estudiar són les runes. Unes runes com les del Pont des Tren de Palma.

El feixisme i l’Estat espanyol

2009-04-20T19:09:00.000+02:00

En el mateix dia en què la Coordinadora Antifacista de Madrid denuncia la relació entre els grups neonazis i la policia espanyola, fullejo el Diario de Mallorca i llegesc, impotent, que insultar, amenaçar i llençar botelles a uns magribins només costa 400 euros de multa. Menys que fer una pintada a una paret abandonada demanant la llibertat d’aquest país.

Del cas de Madrid no importa dir res, el vídeo xerra per si sol. Del cas de Son Rapinya sí que cal aprofundir. Més que res perquè no hi ha cap organització antifeixista potent que s’encarregui d’aquestes coses a Mallorca.

El dia de la Hispanidad dos joves (dels quals no se’n dóna més informació) de Son Rapinya agredeixen verbalment i promulguen consignes feixistes contra dues magribines. Després, les amenacen. La família magribina crida a la policia i aquesta intercepta els dos joves a un bar de la zona. Aquesta és la impunitat amb la que actuen aquesta gent. Potser estaven a una coneguda ‘taverna’ de la zona on s’hi concentren molts aficionats a cert equip de futbol i on s’hi configura el petit grupuscle nazi de Palma.

Després d’identificar-los, la policia se’n va. És llavors quan els dos individus tornen al lloc dels fets i llencen dues botelles (les que anteriorment s’haurien begut celebrant el ‘día de la raza) contra una finestra de la casa dels magribins. Això s’hagués pogut evitar si s’hagués detingut a aquests joves. Per ventura ja sabien que no els passaria res.

400 euros de multa i 400 metres d’allunyament de la família magribina durant 6 mesos. D’aquí 6 mesos tornarà a ser 12 d’octubre.

25 d'abril

2009-04-06T01:59:00.002+02:00

El dia 25 d'abril el País Valencià commemora la batalla d'Almansa. Aquell dia de l'any 1707 es feia palès l'inici d'ocupació espanyola als Països Catalans. I aquest és el motiu pel qual, any rere any, les valencianes i els valencians surten al carrer per recordar el genocidi cultural, la pèrdua de les llibertats polítiques i el llarg etcètera de mals que tots bé sabem.

Al capdavant d'aquestes manifestacions hi trobam Acció Cultural del País Valencià, la principal entitat pel que respecta a la defensa de la llengua, la cultura i l'autogovern en terres valencianes.
Una associació de treball inqüestionable.

La diada del 25 d'abril d'enguany ha estat convocada el 9 de maig, és a dir, dos dissabtes més tard. I és que hi ha Pasqua enmig i això dificultaria a ACPV la seva tasca de contacte amb tot el teixit social amb el qual fa feina i empeny per a tenir-lo present al carrer en un dia tant important.

L'Esquerra Independentista però, no ha acceptat la data del 9 de maig per a sumar-se a la major mobilització de caràcter nacional del País Valencià. Una decisió ben legítima.
No obstant... em venen al cap una sèrie de dubtes:
- L'EI té la suficient potència com per desmarcar-se'n? si l'any passat a Alacant, l'EI mateixa estava dividida...
-No fa això que l'espanyolisme vegi dividit el seu enemic? per ells, ACPV, EI i tot el que soni a valencià són el mateix.
- No pot seguir l'EI el seu camí sense haver de discutir-se per una simple data? la data no té res a veure amb l'estratègia política d'un o altri sector.
- És coherent que l'EI faci aquestes rabietes amb ACPV? quan després es celebren actes a casals Jaume I...
- Ha pensat l'EI en la gent que ha de venir de les Illes? que s'hagi convocat amb tant poca antelació i que si volem veure-ho tot hi hem d'anar dos dies.

Dit això, m'agradaria dir que jo també preferiria que ACPV celebràs la manifestació dia 25 d'abril. Que cau en dissabte. I que, si ara pogués escollir, segurament m'hauria deixat caure a la convocatòria de l'EI, deixant de banda les meves ganes immenses de veure Berri Txarrak.

De braçalets i garrotades

2009-04-01T14:55:00.000+02:00

A partir d'ara els periodistes del Principat duran identificació per evitar ser agredits pels Mossos a les manifestacions.

A part de què no m'agradaria gens haver de dur pegat, un cartell, que digui que estic treballant, ho trob horrible; estèticament hitlerià.

Deixant això de banda... no em pegaran a jo però seguiran pegant als estudiants i a la gent que passa pel carrer. Un estudiant no és inferior a un periodista, té el mateix dret a no ser ostiat per les forces militars d'ICV.

M.T.

2009-03-25T18:44:00.002+01:00

Mònica Tarribas o ‘Matar dos pájaros de un Tiro’. El PSC ho té clar: els mitjans de comunicació públics són crucials per a la propaganda d’un govern. I li és igual convertir TV3 en TVE3. No xerrarem de l’augment de les dosis de castellà. Vacunar la població contra la ‘crostra nacionalista’ és prioritari.

Mònica Tarribas fou anomenada directora de TV3 fa ja un temps. Per dos motius el PSC (PSOE) va moure fitxa. El primer motiu era per fer una operació mediàtica i estètica. Posar una dona que agrada als independentistes faria content als seus companys i es rentarien la cara davant les acusacions que es començaven a produir sobre l’espanyolisme de TV3. El segon motiu era llevar-se de damunt una excel•lent periodista que donava canya als polítics. I és que als sociates no els agrada ser posats a prova. No fos cas que se’ls demanàs quelcom que no tenguéssin apuntat als seus arxius mentals.

En fi, sempre ens quedarà el Temps de Francesc Mauri, Tomàs Molina i companyia. Almenys encara tenen clar el nom del territori on habiten els valencians.

Això canta massa

2009-03-10T00:39:00.005+01:00

Francisco López (Patxi pels votants) ha donat el que, al seu país, es diu 'el cantazo'. I no precisament perquè vol ser Lehendakari amb els vots del PP.

Vegin aquest vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=LDxgoHVcmRU

Atenció a com amaga la cigarreta, li pega una calada i després la llença al terra.

Com diu la cançó "después de un invierno malo, una mala primavera". Per a Euskal Herria, és clar.

Persones lliures

2009-03-03T00:34:00.001+01:00

Serveixi aquesta aquesta d’actualització en record a les persones lliures, als qui creuen en la democràcia. Necessitam més gent que digui el què pensi, que ens dibuixi somriures, que ens desennuegui de tant de fum.

‘Que se vayan a cagar a la playa con la puta España’

Res més. 100.000 vots nuls i un tal Francisco López (Patxi para los votantes) que serà Lehendakari gràcies al PP i UPyD. No vull fer anàlisis de res, unes eleccions on es prohibeixen opcions polítiques són encara menys legitimes que de costum.

Batalletes a Ciutat I (Eix Cívic)

2009-02-25T03:32:00.002+01:00

Una rata de claveguera s’arrossega mig moribunda. Camina coixa i dessagnant-se. Té vàries clapes sense pèl i ferides per tot el cos. Banyada, mira de refugiar-se sota un cotxe passant pel carril bici en construcció del carrer Pare Bartomeu Pou de Palma. Hauria estat atropellada en creuar el transitat carrer Blanquerna? La voldria informar de què, per molt Eix Cívic que s’hi faci, els vehicles hi seguiran circulant.

Rates: fugiu de Blanquerna!

El negoci de l'asfalt (1)

2009-01-19T14:11:00.011+01:00

Fer carreteres a Mallorca és un negoci molt malèvol. Tendrem temps per xerrar i analitzar la banalitat de construir el Segon Cinturó a Palma... o ‘via connectora’ com li diuen ara.

Fa uns dies es començaren, amb poc ressò mediàtic, les obres del tercer carril d’Inca. Més ciment, està clar. Però almenys tendran la decència d’instal·lar el mur de ciment a la mitjana i evitar tants d’accidents mortals que tenen lloc en aquesta autopista. És curiós que, sabent que s’havia de fer aquest tercer carril, ‘tudassin’ els doblers amb la instal·lació d’alguns quilòmetres de barreres a la mateixa mitjana. Dic tudats perquè es podria haver fet directament el tercer carril i no posar unes barreres que només han servit per a uns mesos. També val a dir que a l’autopista d’Inca, el problema no el teníen els motoristes sinó els turismes que creuaven la mitjana.

Un altre exemple de com s’estan tudant els doblers instal·lant barreres el trobam a la primera fase del Segon Cinturó. És anunciat que el tram Mercapalma-Alcampo es desdoblarà enguany. No obstant, el Consell està instal·lant barreres a les voreres. Unes barreres que serviran de ben poc ja que en uns mesos s’hauran de retirar.

Crec sincerament que els tècnics de carreteres no fan bé la seva feina. O això o és que alguns dirigents tenen bona amistat amb les empreses que instal·len aquestes barreres.

Ja són aquí les festes patronals de Palma

2009-01-11T23:24:00.008+01:00

Als pobles, dies abans de què les festes arribin, ja es poden palpar a l'ambient les ganes d'engalanar els carrers, de ballar-hi, de fer activitats, de trobar-se amb els conciutadans,...

A Palma, no obstant, la cosa és més freda. Veiem un exemple més de com s'accentua la diferència entre ciutat i part forana; sobretot a mesura que creix la població de la capital insular.

La gent de ciutat és tímida, amb poca iniciativa; fins i tot desprecia la vida de carrer més enllà de fer botellot cada cap de setmana (Botell-on o Botell-off?).

Un grup de gent provinent dels moviments socials palmesans han estat treballant aquests darrers mesos en fer unes festes de Sant Sebastià participatives, horitzontals, democràtiques, reivindicatives,... populars! D'aquesta gent nasqué la Coordinadora de Festes Populars i, per tant, les Festes de Ciutat 2009, a ritme de revolta.

Podeu trobar els cartells i la informació a http://lafestapopular.balearweb.net/ i també a molts punts de la ciutat on s'han penjat. Ja sabeu que, quan es tenen pocs mitjans, s'ha de fer difusió per tots els mitjans possibles i sortir en nits fredes a encartellar Palma.

Quan es tenen molts mitjans i doblers, hi ha la possibilitat de fer arribar el programa a molta gent. En escriure aquest article estam acabant l'11 de gener. A hores d'ara encara no tenc cap informació de les festes de Sant Sebastià que organitza l'Ajuntament de Palma.

Quan el PP governava rebia el llibret de les festes (no populars tot i que així es digui el partit) a casa dues setmanes abans. A veure si s'espavilen, idò, els de les regidories pertinents. Faré valoració de tot en acabar les festes de Ciutat. Ara toca gaudir.
Que visca la festa popular i enhorabona a la CFP!

Grosske i la festa de l'Estendard (que no Estandart)

2009-01-02T00:34:00.004+01:00

Altra vegada, l’espanyolisme ‘progre’ torna a carregar contra els moviments socials. El senyor Grosske, un home ple de contradiccions, encapçala avui aquesta càrrega. Al seu bloc es caga en la manifestació que té lloc cada 30 de desembre per reivindicar el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans. Un poble oprimit, com Palestina, senyor Grosske. Diu el d’Esquerra Unida (o era Izquierda Unida?) que s’està intentant convocar, des de les institucions, minuts de silenci pel poble palestí. I no hi és el seu partit en aquestes institucions? No hauria de ser tan difícil.

Anam per feina. Si bé l’any passat un dels regidors més polèmics de Cort assistí amb el BLOC a la manifestació, enguany, deixant entreveure la situació d’aquesta coalició, no tan sols no hi va anar sinó que la rebutja.

Inicia en Grosske la festa de l’Estendard, diu, amb un mocador palestí. No li he vist mai amb un de posat. Supòs que haurà aprofitat aquesta ocasió per fer una mica més el punki provocador, com sol fer. Per què aquestes ànsies de crear-se més enemics? i no només fora del seu partit.

El nostre protagonista relaciona ERC amb Maulets (s’escriu amb majúscula, senyor Grosske). Un polític que ocupa un càrrec públic hauria de saber diferenciar entre ERC i l’Esquerra Independentista. Però bé, també hauria de saber escriure correctament el català i saber diferenciar entre ‘hem’ i ‘em’... res, un detall que em crida l’atenció.

Diu que la manifestació ha agafat un to exclusivament independentista. Senyor regidor, una mica d’història: aquesta mobilització fa uns 20 anys que es celebra amb aquest caire. En les primeres convocatòries fou l’MDT qui la va promoure. Des de llavors ençà, sempre s’ha apostat per consignes independentistes o autodeterministes. També anomena Grosske ‘novetat’ al fet d’haver-se cremat una bandera espanyola. L’any passat això també succeí. No sé perquè s’ha alarmat tothom si ja es sabia això. O és que enguany els espanyolets progres estan més crescuts amb la victòria de ZP? o és que l’any passat, com el Pacte just havia començat, encara tot era de color de rosa?

El gran defensor del transport públic i del carril bici, Eberhard Grosske, diu que els cartells que ha fet Maulets on es veu la cara d’Aina Calvo amb el lema ‘Repressora’, són ‘xorras’. Idò també és ‘xorra’ que et multin per pintar un carril bici en el context d’una acció simbòlic on es demanen més infraestructures d’aquest tipus. Una multa que prové de l’Ajuntament de Palma. 410 euros de multa per pintar un carril bici. Què ‘xorra’...

Pel que fa a l’ofrena floral, no s’insultà a ningú. Enguany els amics del senyor Grosske, és a dir els partits del Pacte i altres forces ‘democràtiques’ com el Círculo Balear s’ho manegaren bé. Es va fer l’ofrena ràpidament i a les 20.15h ja no quedava ningú a qui insultar. L’hora en què tots els ‘grupos radicales’ arribaren a la Plaça del mal nom o Plaça d’Espanya per a vostè, senyor Grosske. Almanco quan governava el PP, no canviaven l’hora per defugir de les crítiques (com l’any passat) o no es piraven de seguida com enguany per no rebre xiulets ‘deplorables’.

També dir-li, senyor Grosske, que la Policia espanyola va intimidar i amenaçar un al·lot de 14 anys que es dirigia amb una estelada a la Plaça del mal nom. Recordar-li que aquest cos repressor està sota control de Ramon Socias del PSOE, partit amb el qual vostè té molts acords de Govern. Per tant, vostè és còmplice d’això. D’això i de la repressió patida fa poc a Ciutat on la Poli espanyola va carregar contra una trentena de joves per concentrar-se contra la monarquia. Després de prohibir la concentració i carregar contra el jovent provocant contusionats, el seu amic Socias va enviar dues multetes de 300 euros cadascuna als dos joves que havien notificat la concentració a Delegació del Govern.

Què hi té a dir vostè, senyor Grosske?

Res més. Aquí un servidor que s’ha menjat bastants marrons per culpa, en part, de la mala gestió d’en Grosske a l’afer de l’alberg d’es Molinar. Em sap greu arribar a aquest punt però hi ha coses que, tant a nivell individual com a polític no puc consentir. Esper que les noves generacions foragitin aquest espanyolisme i aquesta xuleria de dins Esquerra Unida; un partit on hi tenc molt bons amics.

Bon any nou a totes i visca la terra!

CalculadODA

2008-12-12T13:36:00.003+01:00

Avui, xerrant amb el company Pep Lladó, comentàvem els dois dels ordenadors. De vegades pitjant un botó poses fi a hores de menjar-te l’olla. Programes, hardwares, connexions, configuracions de sistema,... mil històries. He acabat la conversa amb un ‘amb lo bé que anaven les calculadores!’.Avui, que és divendres i és un bon dia, dedicaré l’actualització a desconnectar un poc i enaltiré la figura de la calculadora. Aquella calculadora vella i solar que tots hem tengut. Una eina ja poc emprada. Els mòbils l’han substituït.

Au idò, bon cap de setmana i a veure si guanya el Barça.

Preciosa, eh?

Frikis productius

2008-12-11T01:03:00.004+01:00

Que en Joan Tardà és un oportunista anant de radicalillo a un míting de les joventuts del seu partit, pentura sí. Que és un friki, idò no ho sé. Que s’ha cagat a les calces, segurament. Que don la raó a Ciudadanos quan diuen que si un partit està en contra de la constitució abandoni els càrrecs al Govern, idò sí. Que en Grosske fa vergonya quan deslegitima la lluita de carrer, no em sorprèn. I no xerr de l'antialberguisme.

Senyor Grosske, les concentracions antimonàrquiques catalanes són les més potents. I, per cert, les més represaliades. D’aquí les caputxes. Està clar que vostè no lidera cap moviment antimonàrquic ni ha fet mai cap gest visible en favor de cap república; ni de la seva espanyola i, molt menys, de la que hi hauria d’haver-hi en aquest país per la llibertat del qual vostè es manifestà el passat 30 de desembre.

Ja per acabar: ERC no són companys seus al BLOC?

28 novembre, una data negra per a Mallorca

2008-11-29T18:42:00.004+01:00

Ahir, 28 de novembre del 2008, va fer 293 anys que es formalitzà l’ocupació espanyola a Mallorca.

El rei Felipe V abolí les institucions de Mallorca i també d’Eivissa a través del Decret de Nova Planta.

El mateix dia, uns anys abans, el 1705, Carles d’Àustria jura els privilegis de la Corona d’Aragó a Barcelona.

El 28 de novembre és, per tant, una data a recordar a nivell nacional i en especial a Mallorca.

Facebook, feis oi

2008-11-27T00:46:00.003+01:00

Primer el Messenger, després infobalear i fotolog i ara arriba el Facebook. Un altre fenomen social, per ventura el més aglutinador de tots els que he esmentat. Una altra demostració més de la nostra poca capacitat per a relacions humanes reals, de la fòbia a sortir al carrer i presentar-nos davant l’al·lota que ens agrada per confessar-li el nostre amor. Una mostra més de com ens deixem penetrar analment la intimitat. Hi ha gent que passa hores al Facebook explicant la seva vida que tant poc ens importa; les seves preocupacions banals. També les seves reivindicacions més salsitxeres, creient-se uns autèntics soldats de la guerrilla urbana.

Però apart d’això, el Facebook és una altra cosa, molt més perillosa. Aquest passatemps (o millor dit matatemps, una paraula ben lletja) és la perfecta eina de control. Tots fitxats. Totes les nostres preocupacions i accions, sota control. Ben igual que el nostre cercle d’amics i coneguts. I a sobre, en espanyol!

La cúpula de Mallorca

2008-11-19T23:53:00.002+01:00

Al marge de la polèmica dels doblers que ha costat l’obra de Miquel Barceló a Ginebra, hi ha una sèrie de detallets que m’han cridat l’atenció. Així doncs, deixarem aquestes profundes discussions de l’alta política i em centraré en l’acte d’inauguració.
Començarem amb el nivell estatal. El rei espanyol afirma que l’obra de ‘Míquel’ Barceló conforma un total ‘indivisible, unitari,...’. Collons! com el seu país!
En Moratinos (graciós, el llinatge) també anomena ‘Míquel’ al nostre pintor més internacional.
Tant ell com el rei espanyol fan una descripció on s’aprecia que no tenen massa idea del que representar ser mediterrani. Aquests ibèrics...
Després, el nostre presi, en Francesc Antich, conciutadà meu, assegura ‘estar content que un mallorquí representi a Espanya’. Olé sus huevos!

Deixem l’espanyolisme. Passem a allò més autèntic, a allò que em va fer emocionar. Lo primer va ser veure el de Felanitx xerrant en català a l’hora de fer l’explicació de la seva obra. Sé que hauria de ser lo normal però pocs en queden que ho facin. De l’artista em cridà també l’atenció la seva mirada mentre el rei espanyol pronunciava el discurs; sense comentaris. Ben igual que quan el màxim representant de l’ocupació espanyola a la nostra terra saludà el qui ocupà sa Dragonera per salvar-la ara fa tres dècades.
I per acabar, el que em commocionà també i molt fou escoltar ‘el cant dels ocells’, interpretat durant l’acte. Una melodia de les meves precioses del país, composada per Pau Casals, qui pronuncià, precisament a l’ONU, les paraules màgiques: ‘I’m a catalan’.

Ja per acabar, comentar que el reportatge que oferí TV3 durant el Telenotícies era molt més sentit que no pas el d’IB3.

Per cert, l’obra és magnífica, almenys a la tele.

Només se’n xerra quan hi ha morts

2008-11-16T07:00:00.004+01:00

Aquesta no és una actualització per demostrar el sensacionalisme habitual de la premsa. Quan moren persones a la carretera, portada de diari. Quan hi ha un sinistre de dimensions considerable, si no hi ha morts només un petit article. M’ha costat trobar-ne un referent al brutal accident que tengué lloc divendres horabaixa a l’autopista d’Inca (la de Palma a Inca, no la futura de Inca a Manacor). http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2008111500_10_410015__Sucesos-Retenciones-kilometricas-tras-accidente-cuatro-vehiculos-implicados-autopista-Inca

Deu n’hi do! Una furgoneta amb el morro xapat fora de la via, un cotxo destrossat a la mitjana i un altre en sentit contrari (cap a Ciutat) a l’altre sentit. Jo vaig patir la retenció i em vaig imaginar que, sent el tram on era, quelcom bo no havia succeït. Sempre el mateix i sempre per la mateixa causa. A l’alçada de Santa Maria i per no haver-hi una punyetera mitjana. I la mitjana no hi és perquè els senyors uemites del Departament de Carreteres del Consell no tenen la dignitat d’instal·lar-la. Esperaran a dur a terme les obres del tercer carril de la via. Mentre, que segueixi morint gent. Hauria de canviar el títol de l'actualització a 'polítics negligents'.

Nota: la foto no és d'aquest darrer accident però és similar. Al mateix tram de l'autopista i pel mateix motiu.

971 177 777

2008-11-12T18:52:00.009+01:00

El títol d'aquesta actualització correspon al número de telèfon de TIB (Transports de les Illes Balears). El tenc a la memòria d'ençà que festejava a Santa Maria als meus tendres 16 anys. Avui començ per la solució al problema.

Que el transport públic a Mallorca és complicat tots ho sabem. Avui mostraré un detall més que no ha estat corregit per l'equip tècnic de la nova Conselleria de Mobilitat. Es tracta de la informació sobre horaris, freqüències, connexions, etc. dels autobusos. Si a la pràctica ja resulten de vegades caòtics, a l'hora d'escriure-ho a un paper, encara ho és més. Vos xerr d'això:

http://tib.caib.es/terrestre/autobusos400.ca.htm

Així doncs, tenc tres maneres d'anar a Algaida (després d'haver cercat entre tanta lletra). En primer lloc he d'obrir tres pdf's diferents i aclarir-me. Després, assegurar-me de què el bus passi o no per dins el poble. També hauré de mirar si puc anar o venir de Palma ja què algunes freqüències no ho fan i corr el risc de què el bus em passi pels nassos, descarregui passatgers però no em reculli. Coses de les concessions, un altre dia en xerram. Després de tot aquest merder, puc arribar a l'estació de ciutat i que em diguin que a la web està equivocat.

Crec que hi ha maneres fàcils per a fer què tot això s'entengui. Un bon webmaster? un bon dissenyador? no deu costar tants de doblers i estic segur que estarien ben invertits, sobretot per a un Govern que diu que creu en el transport públic.

En conclusió, que haureu d'acabar cridant al 971 177 777 com jo i molta altra gent que per ventura no s'acaba d'adaptar a les noves tecnologies. Sincerament, és millor. Ja que ho feis, digau-lis que no heu entés la web i que per això els necessitau. Almenys ells si que entenen els horaris.

Les ovelles, el llop i la crisis.

2008-11-11T17:06:00.003+01:00

La crisi o crisis és ja una moda. Una excusa per omplir pàgines de diari i l’excusa perfecta per invertir en segons què. Obra pública, per exemple. El Segon Cinturó, tot i que avui no xerraré d’això, salvarà a centenars de picapedrers de la ruïna familiar. Així ens ho vendran.
Ens han xerrat tant de la crisi que al final serà de veres i tot. Venc a dir, amollar llops de plàstic a les ovelles, les espanta igualment. El poble es queixa ara de què tot està car, que no arriba a final de mes, que no pot pagar el lloguer o la hipoteca. Quina novetat! des de quan el poble, normalment desmobilitzat, no es queixa, de vegades per vici?I per què el poble només es queixa quan li posen un micròfon davant en alguna d’aquestes enquestes de carrer sobre la crisis (cada dia més ingenioses, per cert)? De ben segur que la majoria d’aquests no seran aquest dissabte a la manifestació.

Que sí, que els grans empresaris de la construcció i els bancs són uns voltors; no sé si lleonats o negres. Que sí, que moltes famílies estan en una situació lamentable.Però, molta gent que ara pateix la ‘seva’ crisis també s’ho ha cercat una mica, no?Aquelles ostentoses famílies que a finals dels 90 es van fer el xalet a Marratxí i que s’endeutaren fins el coll, hipotecant-se a 40 anys. Què, a més, es compraren el cotxe familiar per completar el ‘pack’. Famílies de classe treballadora que, no podent ser menys que les altres, aspiraven a ser la maleïda classe mitja. L’spanish dream?

Estam pagant el preu del consumisme, un pegat més del capitalisme. I ara la natura pagarà el preu de l’obra pública, un altra excusa per sostenir el sistema. Això sí, s'han congelat els sous... i a nosaltres se'ns gelaran els ous.

El turisme pujarà per Nadal*

2008-09-30T01:42:00.005+02:00

Fa fred a ca na Munar. I és que el nadal ja fa estona que dura i ja se sap que, per aquestes dates, hom acostuma a rebre regals. Primer la presidència d’un partit, després la tinència de batllia i ara una conselleria. Tot això gràcies a tensions internes d’Unió Mallorquina que, de cada vegada més, s’extrapolen al Govern. I és que a les empreses també hi ha tensions, de per veure qui s’embutxaca més, això sí. Quines tensions polítiques o debats ideològics pot haver al pis de dalt d’Es Refugi? Si al final les tres línies suposadament enfrontades han acabat fent front comú per tal de reduir els rebels i mantenir el poder a pesar de no poder veure’s! Ni línia Munar, ni línia partforanista, ni línia nadalista: el que es duu a ca na Munar és la línia M, la línia Money. Tots sortien ben contents a la tele.

Francesc Buils, ara ja exconseller de turisme, no ha dimitit, l’han fet dimitir. Això sí, la presidenta d’honor ha dit que tot ha estat un malentès. Gros seria el malentès per a què sortís ella a dir-ho a la premsa, no? Tot fou un malentès però no s’ha resolt ‘pacíficament’ ja que Buils ja no és conseller tot i haver ‘rectificat’ en la destitució de dos directors generals.

Francesc Buils és un tipo simpàtic i ben considerat pel sector hoteler. Precisament des d’aquestes hordes la posició fou a favor del qui fins ara el cap de turisme al Govern Balear. ‘En temps de crisi no convenen canvis’ o quelcom així deien els empresaris. Ara bé, Miquel Nadal ja havia desplegat l’artilleria autoproclamant-se futur conseller de Turisme.

A tot això: a l’inici d’un govern format per varis partits, se’ns ven la moto de què és el President qui n’anomena els membres. Amb els fets ocorreguts els darrers dies es veu que això no és un govern sinó una sèrie d’àrees independents gestionades per gent ben diferent i que al President ja li va bé mentre no li toquin les àrees dels seus.

I als amics del PSM: enteneu ja per què no va anar bé Unitat per les Illes?

* I en Nadal pujarà al Turisme.

El tren a Alcúdia. Nord-sud o esquerra-dreta?

2008-08-22T15:32:00.007+02:00

A mitjans del segle passat, Mallorca era una de les illes mediterrànies més ben comunicades a nivell ferroviari (sempre xerrant de les que disposen d’aquesta infraestructura). Un gran teixit de vies s’estenia a desenes de poblacions. Artà, Son Carrió, Son Servera, Porreres, Felanitx,... La situació actual és vergonyant en comparació a la de llavors. No tan sols no es començà a retrocedir en transport sobre rails sinó que s’inicià la insostenibilitat de l’illa. Durant la dècada dels 60 es començaren a tancar les línies per donar pas a l’actual model basat en la benzina i l’asfalt.
Almenys l’antiga estació d’Es Coll d’en Rabassa és ara una biblioteca i no ha quedat oblidada, com moltes altres d’aquestes precioses edificacions, tan característiques.
Sense voler entrar en historicismes, vull abordar un problema d’actualitat: l’ampliació del tren, concretament a Alcúdia.

El primer Pacte de Progrés era una mica com l’actual. Era el govern de “ho estam estudiant”. Doncs bé, ha passat un any de legislatura i ara comencen a mirar això del tren.

Durant el Pacte del 1999-2003, es consensuà que el tren arribàs a Alcúdia des de sa Pobla passant per s’Albufera. Ara, la Conselleria de Mobilitat, que pertany al BLOC, ha anunciat canvis en el traçat. Segons ells i el GOB, el projecte suposaria un impacte ambiental per al Parc Natural on, a més, hi hauria risc a les vies a causa de l’aigua i les condicions del terreny.
Per a dur a terme aquest itinerari, s’hauria d’habilitat una nova estació a les afores de sa Pobla per a dirigir-se a s’Albufera i, finalment arribar al petit nucli d’es Fogueró, a 5 quilòmetres d’Alcúdia. De què serviria doncs, un tren a Alcúdia que no arriba a Alcúdia? El batlle d’aquesta població, el també secretari general d’Unió Mallorquina, Miquel Ferrer, és partidari d’aquest projecte. Aquesta postura posa en compromís al seu company i vicepresident de partit, el Conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Flaquer. No sé si és precís recordar que l’Albufera és un Parc Natural. Parc Natural, Medi Ambient,...
En conclusió, que aquest traçat no beneficiaria totalment a Alcúdia ni tampoc al Medi Ambient. Ambdós espectres estan controlats per Unió Mallorquina, partidària d’aquest traçat.

El nou recorregut (nord) proposat per la conselleria de Biel Vicens, la de Mobilitat i Ordenació del territori, arriba en tornar a encetar el debat sobre l’ampliació de les línies. Així doncs, el tren partiria de l’actual estació de sa Pobla, circularia paral·lel a l’actual carretera cap a Alcúdia i arribaria fins l’entrada del poble. Un traçat que sembla ser respectuós amb el medi ambient, a pesar de què s’haurien d’expropiar més finques. Precisament aquest és un dels principals arguments d’UM per oposar-se al nou traçat.
Curiós que ells tenguin mania en expropiar finques per fer obres públiques. Vegin l’exemple de l’autovia (per molt que la suavitzin amb el nom de carretera desdoblada) de Manacor. També aquest traçat donaria sentit a fer un tren. Un ferrocarril es fa per atendre a una demanda de la població, com més gran millor. No? No és per desmerèixer la gent d’es Fogueró per res però crec que a ‘Alcúdia capital’ en són molts més els que amortitzarien el servei.

Què és que preocupa, doncs, els uemites? Per què s’oposen tan fermament a què el tren arribi a les portes d’un nucli sota els seus dominis? Els interessa embrutar les mans de la seva Conselleria de Medi Ambient? No creuen en el transport públic? (no sé perquè faig aquesta pregunta)O és què, darrera de tot això, s’amaga la intenció d’allargar l’autopista fins Alcúdia per a la qual el tren en seria un entrebanc?

Antic vagó dels Serveis Ferroviaris de Mallorca

Ecologistes de saló

2008-08-20T15:09:00.003+02:00

Igual que hi ha independentistes de confeti i pandereta o comunistes amb mercedes, també podem trobar dins la fauna humana els anomenats ecologistes de saló.
Resulta curiós com comencen a sortir de sota les pedres organitzacions, col·lectius i fins i tot partits en defensa dels animals. Curiós també que només se’n faci esment quan succeeix quelcom que fa referència als nostres companys terraquis. Un primer exemple és el de Anima Naturalis. Vinguts de les Espanyes, mai vistos a Mallorca, han protagonitzat un parell d’actes mediàtics aquest estiu protestant contra les corridas de bous. Molta escenografia, molts malucs a l’aire però una nul·la capacitat política. Ni una trista lectura de comunicat i ni tan sols fer acte de presència a les concentracions antitaurines que Maulets convoca. Argumenten que aquesta organització és ‘massa política’ però es fan encantadíssims unes fotos amb el tinent de batlle de Cort, Eberhard Grosske. Aquest manifestà la seva oposició a la tortura tot i que no se l’ha vist a cap concentració.

La meva consciència nacional m’obliga a anomenar almenys, que els pamflets que repartien aquesta gent estaven en quatre llengües. Cap de les quatre era la llengua més antiga de Mallorca.
Evidentment, trob positiva qualsevol manifestació contra la tortura animal i respectaré totalment la feina dels col·lectius. Ara bé, hi ha cosetes que em treuen una mica de polleguera.

Seguint amb el tema animal, avui ha sortit publicat al Diari de Balears (un dels mitjans burgesos més acceptables i el qual llegeixo cada dia) un altre cas que n’hi fa referència. Enguany a Ca’n Picafort han posat fi a una tradició que consistia en amollar ànneres a la mar i perseguir-les per a enxampar-les i tornar-les al seu hàbitat. No opinaré sobre el nivell intel·lectual d’aquesta ‘festa’ perquè no me’n vull anar per les branques. El tema és què, com a substitució, es dediciren amollar ànecs de goma (d’aquests gros de nin petit) a la mar per a què la gent els enxampàs i... els tornàs al seu hàbitat?
Però hi ha hagut un sector d’emmascarats que ha volgut deixar clar que la festa original seguiria. Així ho feren i ara, gairebé titllats de terroristes (pel fet de dur màscara), la Guàrdia Civil ha obert una investigació. Nombrosos d’aquests col·lectius que he esmentat al principi, alguns amb noms ben divertits, han denunciat la situació com si es tractàs d’una horrible tortura. El mateix dBalears s’hi ha referit a l’editorial d’avui fent bandera de la defensa animal.

Ben graciós tot plegat. Graciós perquè el Diari de Balears fa crònica de les corridas de braus. Graciós perquè els col·lectius que han sortit en defensa dels ànecs no se’ls veu a altres manifestacions en defensa de la llibertat animal. Graciós perquè llençar ànecs de plàstic a la mar és contaminar.

M’agradaria veure quants ecologistes d’aquests tenen al seu saló algun canari en una gàbia o van al zoo a conèixer els animals.

En fi, quack quack!

Un país ple de fronteres

2008-08-19T14:49:00.006+02:00

Tafanejant per la xarxa he anat a parar a una nova iniciativa que pretén agrupar els blocs d’arreu del país. Es tracta de http://www.cercabloc.cat/
En accedir-hi per tal de registrar-m’hi, ja m’ha molestat que se’m demanàs la província. La divisió de l’Estat Espanyol en províncies es féu, si no vaig errat, el segle XIX, sota pocs paràmetres diguem-ne culturals. Es tracta, en tot cas, d’un fet totalment singular espanyol del qual els catalans no tenim perquè prendre partit. Seguidament se’m demana la comarca. Personalment sóc dels qui advoquen per la divisió territorial del país en aquest tipus de demarcacions, les quals s’adeqüen més a la realitat local, paisatgística i supòs que cultural. Altra vegada, em fixo en què s’ha de fer molta pedagogia en matèria

territorial als Països Catalans. A diferència d’altres indrets, no puc escollir la meva comarca ja que es conta a tota l’illa com a una de sola. A veure si aquests senyorets principatins s’informen ja una mica de què a Mallorca tenim comarques. Unes comarques, per cert, molt conseqüents amb cada àmbit de l’illa i molt arrelades. No xerr tampoc d’aquestes comarques que s’han tret de la màniga i que divideixen sa roqueta en tres (Mallorca septentrional,...).
Es Raiguer, es Pla, Tramuntana, Migjorn, Llevant i Palma; tot i que aquesta darrera és una mica ambigua. Les comarques de Mallorca.
No m’estendré ara amb la geografia de l’illa, la qual consider, per cert, bàsica de conèixer. Seguidament em fan escollir la població però em torna a defraudar que allà on podria escollir la meva petita localitat, es veu tot eclipsat pels termes municipals. Sé que, per ventura, es Molinar ha perdut molt el caràcter de poble però... i Sant Jordi, i Ca’s Concos, Pina o Sant Elm? Supòs que és demanar massa.
El fet que més m’ha molestat d’aquesta, no sé si dir-li, ignorància pancatalanista, és que la totalitat del país es vegi embrutada per les escletxes de les fronteres, recordem que totalment imposades, de les comunitats autònomes i estatals. En negreta.

Cal reflexionar-hi; hem de ser nosaltres mateixos qui trenquem aquestes fronteres, aquestes escletxes que, per ignorància o per por a caure malament a certs regionalismes (espanyolismes en el fons), ens sotmeten a un fals debat sobre la territorialitat dels Països Catalans. Si som una nació o no depèn de nosaltres.

Economia i voltatge

2008-08-18T10:15:00.000+02:00

Encento bloc. Per comoditat m'he passat al blogspot. M'hi presento amb aquesta petita reflexió, escrita fa uns mesos, sobre ¿economia?. A aquesta m'agradaria afegir, o més bé reafirmar, que de cada vegada més es concreta la dependència de Mallorca del negoci de la construcció i no del turisme. I és que enguany la temporada no està ni molt manco pletòrica i ningú en fa un gramassa. No és el cas de la construcció, on de seguida s'han disparat les alarmes.

Economia i voltatge

Dia a dia, els polítics ens embafen la rutina amb economia. Especulació economicista. Una altra fita per a fer que l'economia ens soni a 'xino' i ho acabin reduint tot a un 'no es pot parlar de crisi'. La majoria de la classe treballadora viu prou alienada de la realitat política i econòmica i per més inri, els quatre setciències parlamentaris ens donen lliçons. Que si puja el pa, la llet, els ous. A Estaràs i Antich sempre els ha agradat emprar aquestes paraules; serà que deuen tenir molts de problemes per arribar a final de mes. Sense ganes d'especular jo tampoc, amb la meva visió totalment personal de l'assumpte i la meva ignorància, m'he decidit a relatar una mica el meu punt de vista. Jo també ho puc resumir: els polítics estan molt atemorits. Saben que alguna se'n prepara i per això el Govern Balear està fregant unes postures més liberals que em fan por.

Situació
La situació és la següent. Ens trobam en una època que ells anomenen de 'desacceleració econòmica'. Aquesta etapa és el final d'un cicle d'abundància que comença fa uns 10 anys quan es produeix el boom immobiliari. Molta gent opta per comprar una casa nova (o fer-se-la a Marratxí). Les hipoteques són brutals, fins a 40 anys emmanillats amb el banc. Mallorca ha consumit territori d'una forma exagerada i ens endossaran noves infrastructures (grans carreteres, bàsicament) per embotir a alguna banda l’excés de població d’un territori que té el percentatge més alt de cotxes per habitant del món. Una mena de sobreproducció en la construcció, negoci que sostén, a qualsevol preu, l'economia de moltes zones dels Països Catalans. També cal tenir en compte la centralització que pateix Mallorca: la meitat de la població viu a Ciutat. A causa d’això, els preus a Palma estan desorbitats. A la Part Forana tampoc està millor: la bona connexió donada per les carreteres fa que s’especuli (vegin-se casos com Vilafranca, Campos o sa Pobla)
I com més construcció, més contaminació. A Balears es contamina 5'7 vegades més de la seva capacitat. Si es volgués arribar a un dèficit zero mediambiental, seria necessari un territori 4 vegades superior a l'actual per a créixer de forma sostinguda amb la natura.
El cicle del qual xerrava s'està arrossegant i ja no hi caben més pegats que reinventin el sistema. Construir macro-centres d'oci (i ja veus quin oci!) i consumir productes de poca qualitat per a augmentar el poder adquisitiu (aquest element el veig com un model perfecte de reciclatge barato del cicle) en són alguns exemples.

La postura del Govern
Quan dic que el Govern Balear està més liberal que mai ho dic perquè, conscients que ens trobam en una època perillosa, han començat a prendre mesures. Reunions amb empresaris i, en especial, amb el sector de la construcció. Com que veuen que ja no poden fer més cases, els han promès un seguit d'obres públiques per a evitar que els constructors (que no promotors) se'n vagin. Es preveu una injecció d’un milió d’euros al sector econòmic. Infrastructures, bàsicament... però quines?
Els constructors diuen que “encara no es pot parlar de crisis” a causa d'una inèrcia que s'arrossega i de la qual podem xuclar una mica més. I què passarà quan ja hagi passat la darrera gota de la torrentada? Van urbanitzar la costa, la Serra i ara es Pla ja comença a pujar el seu valor amb les autopistes (com la de Manacor). En fi, el Govern està més que mai, al costat dels empresaris i, per jo, això és, no tan sols deixar de banda el poble sinó complicar-li les coses.

Conclusions. Solucions?
És complicat resumir en uns línies l'economia illenca però una cosa sí que veig clara: acabarà petant (aquest sistema no s’aguanta). També queda bastant demostrat que Mallorca ha estat sobre-explotada i que és la construcció qui talla el bacallà. Aquesta i altres fonts d'ingressos no repercuteixin directament en la vida dels ciutadans. Seria una mica lògic que, ja que s'han carregat l'illa, almenys en veiéssim resultats positius a les nostres butxaques. Encara què preferesc ser pobre en una illa no destruïda...
Pel que fa al tema de les cases, al ser també un cicle, els preus dels habitatges haurien d'acabar baixant i molta gent es veurà obligada a vendre-les. Almenys, s’haurà d’estancar.
En quant a infrastructures, la centralització de Mallorca al punt neuràlgic de Palma, pot ser bestial. Convé aturar projectes com el segon cinturó ja que aquest crearà una franja nova de creixement que afectarà a molts entorns rurals. Es Molinar, es Coll, es Pla de na Tesa, La Real, Son Sardina, Son Ferriol,...són zones que donen aire a la massificació palmesana. A més, no hi ha dos sense tres. El tercer cinturó quedaria gairebé a les portes de Bunyola. En mirar el mapa de Mallorca veuríem una gran taca grisa a la Badia de Palma (amb el Palau de Congressos, bandera de nosequè, inclosa).
S’hauria d’advocar per una tornada no forçada a la ruralia, a una Mallorca més serena i tranquil·la, amb una economia que no arrisqui i no jugui amb el medi ambient. Això per ventura encara som a temps d'aconseguir-ho per a què no succeeixi d'una forma impactant (tot i que és difícil amb l’especulació creixent a la Part Forana). De totes formes, si això darrer passa, les masses ja estaran molt descontentes i per ventura així, s'agafa la consciència desitjada per a un canvi social. I és que la gent no reacciona fins que no li toques allò que és seu.

Nota: El títol d’aquest article és el mateix d’una cançó del grup Tupolev. L’autor els recomana