dilluns, 23 de novembre del 2009

Record de Son Mosson

Fa uns mesos vaig parlar de Son Mosson. Unes cases que AENA va tombar sense més ni més.
Idò bé, pocs dies després vaig crear això. Esper que sigui de fàcil digestió.

Així mateix, publicitar-vos un poc el myspace d'Embalum. Embalum és un projecte molt personal, dadaísta, espontani, clautrofòbic i desordenat.

Salut!

dilluns, 16 de novembre del 2009

El Molinar, una reserva pel ciment


Quan es va formar el Pacte (que cadascú reflexioni si és ‘de Progrés’ o no) molts vam pensar que podríem respirar tranquils durant un temps. Que no era la utopia desitjada, que no alliberarien el país de tots els mals que ens han caigut damunt, que no avançaríem cap un model social diferent,... d’acord. Però pensàvem que, almenys, no hauríem d’estar tot el dia mobilitzats i preocupats per autopistes, construcció desmesurada o agressions a la llengua i la cultura. Que venien temps amb més serenor, més seny... tranquil•litat en definitiva. Però no és així. Com a veí del Molinar estic més preocupat que mai.

Visualitzin la imatge de l’àrea rural d’aquest nucli de la Badia. Un preciós camp de sembrats, vaques pasturant, parets de pedra i molins que encara resisteixen al pas del temps i a la pressió urbanística de l’Imperi Llonguet. També a la despreocupació d’institucions per cuidar la imatge rural de Mallorca, però d’això ja en parlarem un altre dia.

Idò bé, aquesta estampa està condemnada. Gairebé la meitat de terreny ja és urbanitzable. S’hi volen construir edificis de protecció oficial i algun que altre equipament. El Molinar ja ha patit la ‘invasió’ de grans blocs de pisos que res tenen a veure amb l’arquitectura del barri i que han fet avançar el ciment en detriment dels horts. No neg en cap moment la necessitat de construir HPO, però hi ha moltes maneres i llocs on fer-los. I si una part de l’àrea rural està condemnada (Son Bordoy, concretament), l’altra resulta trobar-se en una situació complexa si més no. Es tracta d’una reserva estratègica de sòl. Això vol dir que, en un futur, també s’hi podrà construir. Per tant, el caràcter rural del Molinar és un comodí per al creixement palmesà. Mentrestant, a Ciutat encara queden solars buits, descampats, edificis desocupats, abandonats, etc.

A més de tot això, cal dir que hi ha projectat un nou vial que faria desaparèixer el Camí Viquet tal i com el coneixem, a més d’un enllaç amb l’autopista paral•lel al Torrent Gros que acabarà de desfigurar-ho tot.

Davant de tot això, preocupació. Preocupació i pena per haver d’estar sempre pendent de la poca sensibilitat de les administracions amb el món rural.



divendres, 24 de juliol del 2009

Pobre Treballador Basc

La notícia no em ve de nou. O més ben dit: aquest tipus de notícies no em venen de nou. Són freqüents a diaris com el GARA. Es tracta d'una publicació basca propera a l'esquerra abertzale on hi podem llegir temes que no surten a altres diaris, així com un tractament més periodístic i menys sotmés a poders polítics. Allò de la premsa lliure, vos sona?

La notícia, com deia i a pesar de no venir-me de nou, és esgarrifosa. S'ho poden estar inventant, cert. Podem creure que aquest no sigui real. El que està clar és que no és un fet aillat. Situacions com aquestes s'han viscut des de sempre a Euskal Herria.

Posem per cas que és cert. Que estam davant d'un nou cas de terrorisme d'estat. No entraré en allò típic i obvi. M'agradaria que prestàssiu atenció a un detall. Concretament, la manera com enganyen al repressaliat. Aquest, natural d'Arbizu (bonica població navarresa) i de professió picapedrer, es citat per oferir un servei relacionat amb la seva feina. Amb els mitjans que tenen les forces d'ocupació, han de recórrer a això? han de riure's dels treballadors d'aquesta manera? tot un exemple de com fer befa del Poble Treballador Basc. D'un Pobre Treballador Basc.

Visca el País Basc!

dimecres, 3 de juny del 2009

El PP balear i la seva deriva ultraespanyolista

El PP balear es va manifestar el passat dissabte contra la 'imposició' del català a les Illes. Ho va fer devora grupuscles d'extrema dreta entre els quals es troba Democracia Nacional. L'any 1996, els dirigents del PP es feien fotos als actes de l'OCB en favor de la llengua catalana.

El PP de sa Pobla va aplaudir l'actuació de la Guàrdia Civil i la detenció il•legal de Tomeu Martí, coordinador de l'OCB i cap de seguretat de l'Acampallengua. Aquesta actuació posà en risc l'ordre de l'event i representà desobeir ordres del sergent de la benemèrita del poble.

Simón Gornés, diputat del PP al parlament autonòmic, ha volgut criminalitzar l'Acampallengua dient que es van sentir crits a favor d'ETA. Això és totalment fals i ho escrigué un intent de periodista que signà com a J.J.

Treguin vostès les conclusions.

diumenge, 24 de maig del 2009

Vendetta

Festa, bona música, pomades ben fetes, país, converses musicals interessants, conèixer gent. I de sobte tot es veu esquinçat per Espanya. Una veu em crida 'han detingut'. Surt corrensos cap a la seva meca, la caserna de la guàrdia civil de sa Pobla. De sobte, tot ha canviat. La música de La Gossa Sorda ha deixat de decorar les parets del meu cervell. La festa ha acabat...

Vint persones i altres tres elements de Déu. Plor de ràbia. Telefonam a tot cristo. El butlletí de les 4 de la matinada obre dient que el coordinador de l'OCB, Tomeu Martí, ha estat detingut a l'Acampallengua. No sabem què fer. És vergonyant. Mica a mica, la ràbia es canalitza cap a ànsies de venjança...

En Tomeu surt i insisteix en no caure en la trampa dels espanyols. No desfigurem la imatge de l'Acampallengua, que res l'eclipsi. 'Dilluns o dimarts ja veurem què feim'. I el mateix diuen els polítics. I jo els dic que 'dilluns o dimarts' callaran com a putes.

Emmanillar i retenir un dels gestors i activistes culturals que tenim en el context comentat és passar-se de la retxa. No tenim perquè suportar això. I em reafirm: vull la llibertat d'aquest país perquè està ocupat militarment. Ni folklorismes, ni finançaments, ni punyetes.

divendres, 8 de maig del 2009

Militància musical


M'he passat un lustre de la meva vida creant un projecte. Han estat cinc anys en què, paral•lelament, jo descobria tot el que l'adolescència em brindava. Aquest projecte va anar desenvolupant-se poc a poc. Gent que va venir i gent que se'n va anar. Idees que jo anava rebent i estils musicals que descobria. L'estiu del 2006 jo ja tenia clar on encaminar el projecte. Polir una banda de referència per a un determinat sector de gent. Una escena molt concreta a treballar però molt important per al creixement d'un moviment. Feia alguns anys Matràs havien deixat clares les seves intencions i allà quedava. Jo aspirava seguir els seus passos. Mica a mica, em vaig adonar que s'havia de configurar aquesta escena i que no tot residia en el propi grup. Bandes joves estaven emergint amb unes idees i unes influències musicals. I més que bandes, persones. Els grups a Mallorca estan, per ventura, condemnats a durar poc. I això és un problema de tots.

Ara Musnok, el meu projecte, s'ha acabat. Però estic content que no hagi mort per res. Encara no es pot exaltar però aquesta illa tendrà, en un parell d'anys, el panorama musical compromès i alternatiu d'un moviment. O almenys, tendrà una vintena de persones amb les idees clares, sabent què s'ha de fer. I, mica a mica, molts començaran a veure la importància crucial que té la música a l'hora de transmetre unes idees i de fer-les córrer.

Musnok no ha arribat allà on podia haver arribat però ha deixat una llavor. Una llavor que altra gent sembrarem i cuidarem. I farem créixer un bosc si cal. És totalment necessari que els músics d'aquesta escena tenguin clar què s'ha de fer. Però ho és encara més que el moviment doni suport als músics, que els cuidi, els mimi, els potenciï i vegi que són una arma i no un comodí.

Els músics compromesos, el que podríem considerar l'RXI de l'illa, ens estam organitzant. El Col•lectiu Ós Formiguer ja està fent passes. És només una espurna d'una gran foguera a la qual tothom que es consideri part del moviment hi ha d'afegir llenya. Tant públic com organitzacions. És molt important que el públic, que només ha de fer d'això, de públic, respongui. És tasca fàcil. Les organitzacions han de tenir clar quines són les bandes preferents i referents. Aquelles que, com Musnok durant un bon grapat d'anys, han demostrat quin ha estat el compromís. Em resten moltes reflexions a fer d'aquest període. I guardaré per mi aquelles que cregui que no aportaran res al moviment. Ara bé, difondré als quatre vents tot allò que ens pugui servir.

S'ha de començar a veure que la lluita s’estén a tots els àmbits. I meu principal terreny de batalla és la militància musical.

dimarts, 21 d’abril del 2009

Son Mosson a terra. Cort negligent.


Espanya, a través del seu organisme de control d'aeroports i el seu prepotent president Nemesio Suárez, ha tornat a atacar el patrimoni mallorquí.

Les cases de Son Mosson han estat esbucades amb total despreci. Recordareu aquesta construcció a l'esquerra de l'autopista just a la sortida de l'aeroport de Son Sant Joan. A la reraguarda d'es Carnatge. Un edifici preciós, una casa mallorquina de finals del segle XIX. Un símbol de la vida rural a la perifèria de Palma.

AENA no ha donat explicacions. Ni tan sols ha mostrat públicament els informes de perillositat que, segons Suárez, feien les cases un risc per als avions. Han estat volant avions durant quaranta anys allà i mai ha passat res. Fins i tot els pilots asseguren que no hi ha cap obstacle a l'hora d'aterrar a Palma.

Feia temps que Cort ho sabia i ha tengut temps de sobres per actuar. Però no ho ha fet. Això requeria una dura feina i molta insistència i no demanar ajornaments de demolició per 'estudiar'. Altra vegada es veu com aquest govern és el govern de 'ho estam estudiant'. Ara el que queda per estudiar són les runes. Unes runes com les del Pont des Tren de Palma.

dilluns, 20 d’abril del 2009

El feixisme i l’Estat espanyol

En el mateix dia en què la Coordinadora Antifacista de Madrid denuncia la relació entre els grups neonazis i la policia espanyola, fullejo el Diario de Mallorca i llegesc, impotent, que insultar, amenaçar i llençar botelles a uns magribins només costa 400 euros de multa. Menys que fer una pintada a una paret abandonada demanant la llibertat d’aquest país.

Del cas de Madrid no importa dir res, el vídeo xerra per si sol. Del cas de Son Rapinya sí que cal aprofundir. Més que res perquè no hi ha cap organització antifeixista potent que s’encarregui d’aquestes coses a Mallorca.

El dia de la Hispanidad dos joves (dels quals no se’n dóna més informació) de Son Rapinya agredeixen verbalment i promulguen consignes feixistes contra dues magribines. Després, les amenacen. La família magribina crida a la policia i aquesta intercepta els dos joves a un bar de la zona. Aquesta és la impunitat amb la que actuen aquesta gent. Potser estaven a una coneguda ‘taverna’ de la zona on s’hi concentren molts aficionats a cert equip de futbol i on s’hi configura el petit grupuscle nazi de Palma.

Després d’identificar-los, la policia se’n va. És llavors quan els dos individus tornen al lloc dels fets i llencen dues botelles (les que anteriorment s’haurien begut celebrant el ‘día de la raza) contra una finestra de la casa dels magribins. Això s’hagués pogut evitar si s’hagués detingut a aquests joves. Per ventura ja sabien que no els passaria res.

400 euros de multa i 400 metres d’allunyament de la família magribina durant 6 mesos. D’aquí 6 mesos tornarà a ser 12 d’octubre.

dilluns, 6 d’abril del 2009

25 d'abril

El dia 25 d'abril el País Valencià commemora la batalla d'Almansa. Aquell dia de l'any 1707 es feia palès l'inici d'ocupació espanyola als Països Catalans. I aquest és el motiu pel qual, any rere any, les valencianes i els valencians surten al carrer per recordar el genocidi cultural, la pèrdua de les llibertats polítiques i el llarg etcètera de mals que tots bé sabem.

Al capdavant d'aquestes manifestacions hi trobam Acció Cultural del País Valencià, la principal entitat pel que respecta a la defensa de la llengua, la cultura i l'autogovern en terres valencianes.
Una associació de treball inqüestionable.

La diada del 25 d'abril d'enguany ha estat convocada el 9 de maig, és a dir, dos dissabtes més tard. I és que hi ha Pasqua enmig i això dificultaria a ACPV la seva tasca de contacte amb tot el teixit social amb el qual fa feina i empeny per a tenir-lo present al carrer en un dia tant important.

L'Esquerra Independentista però, no ha acceptat la data del 9 de maig per a sumar-se a la major mobilització de caràcter nacional del País Valencià. Una decisió ben legítima.
No obstant... em venen al cap una sèrie de dubtes:
- L'EI té la suficient potència com per desmarcar-se'n? si l'any passat a Alacant, l'EI mateixa estava dividida...
-No fa això que l'espanyolisme vegi dividit el seu enemic? per ells, ACPV, EI i tot el que soni a valencià són el mateix.
- No pot seguir l'EI el seu camí sense haver de discutir-se per una simple data? la data no té res a veure amb l'estratègia política d'un o altri sector.
- És coherent que l'EI faci aquestes rabietes amb ACPV? quan després es celebren actes a casals Jaume I...
- Ha pensat l'EI en la gent que ha de venir de les Illes? que s'hagi convocat amb tant poca antelació i que si volem veure-ho tot hi hem d'anar dos dies.

Dit això, m'agradaria dir que jo també preferiria que ACPV celebràs la manifestació dia 25 d'abril. Que cau en dissabte. I que, si ara pogués escollir, segurament m'hauria deixat caure a la convocatòria de l'EI, deixant de banda les meves ganes immenses de veure Berri Txarrak.

dimecres, 1 d’abril del 2009

De braçalets i garrotades

A partir d'ara els periodistes del Principat duran identificació per evitar ser agredits pels Mossos a les manifestacions.

A part de què no m'agradaria gens haver de dur pegat, un cartell, que digui que estic treballant, ho trob horrible; estèticament hitlerià.

Deixant això de banda... no em pegaran a jo però seguiran pegant als estudiants i a la gent que passa pel carrer. Un estudiant no és inferior a un periodista, té el mateix dret a no ser ostiat per les forces militars d'ICV.

dimarts, 10 de març del 2009

Això canta massa

Francisco López (Patxi pels votants) ha donat el que, al seu país, es diu 'el cantazo'. I no precisament perquè vol ser Lehendakari amb els vots del PP.

Vegin aquest vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=LDxgoHVcmRU

Atenció a com amaga la cigarreta, li pega una calada i després la llença al terra.

Com diu la cançó "después de un invierno malo, una mala primavera". Per a Euskal Herria, és clar.

dimecres, 25 de febrer del 2009

Batalletes a Ciutat I (Eix Cívic)

Una rata de claveguera s’arrossega mig moribunda. Camina coixa i dessagnant-se. Té vàries clapes sense pèl i ferides per tot el cos. Banyada, mira de refugiar-se sota un cotxe passant pel carril bici en construcció del carrer Pare Bartomeu Pou de Palma. Hauria estat atropellada en creuar el transitat carrer Blanquerna? La voldria informar de què, per molt Eix Cívic que s’hi faci, els vehicles hi seguiran circulant.

Rates: fugiu de Blanquerna!





diumenge, 11 de gener del 2009

Ja són aquí les festes patronals de Palma


Als pobles, dies abans de què les festes arribin, ja es poden palpar a l'ambient les ganes d'engalanar els carrers, de ballar-hi, de fer activitats, de trobar-se amb els conciutadans,...

A Palma, no obstant, la cosa és més freda. Veiem un exemple més de com s'accentua la diferència entre ciutat i part forana; sobretot a mesura que creix la població de la capital insular.

La gent de ciutat és tímida, amb poca iniciativa; fins i tot desprecia la vida de carrer més enllà de fer botellot cada cap de setmana (Botell-on o Botell-off?).

Un grup de gent provinent dels moviments socials palmesans han estat treballant aquests darrers mesos en fer unes festes de Sant Sebastià participatives, horitzontals, democràtiques, reivindicatives,... populars! D'aquesta gent nasqué la Coordinadora de Festes Populars i, per tant, les Festes de Ciutat 2009, a ritme de revolta.

Podeu trobar els cartells i la informació a http://lafestapopular.balearweb.net/ i també a molts punts de la ciutat on s'han penjat. Ja sabeu que, quan es tenen pocs mitjans, s'ha de fer difusió per tots els mitjans possibles i sortir en nits fredes a encartellar Palma.

Quan es tenen molts mitjans i doblers, hi ha la possibilitat de fer arribar el programa a molta gent. En escriure aquest article estam acabant l'11 de gener. A hores d'ara encara no tenc cap informació de les festes de Sant Sebastià que organitza l'Ajuntament de Palma.

Quan el PP governava rebia el llibret de les festes (no populars tot i que així es digui el partit) a casa dues setmanes abans. A veure si s'espavilen, idò, els de les regidories pertinents. Faré valoració de tot en acabar les festes de Ciutat. Ara toca gaudir.
Que visca la festa popular i enhorabona a la CFP!

divendres, 2 de gener del 2009

Grosske i la festa de l'Estendard (que no Estandart)

Altra vegada, l’espanyolisme ‘progre’ torna a carregar contra els moviments socials. El senyor Grosske, un home ple de contradiccions, encapçala avui aquesta càrrega. Al seu bloc es caga en la manifestació que té lloc cada 30 de desembre per reivindicar el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans. Un poble oprimit, com Palestina, senyor Grosske. Diu el d’Esquerra Unida (o era Izquierda Unida?) que s’està intentant convocar, des de les institucions, minuts de silenci pel poble palestí. I no hi és el seu partit en aquestes institucions? No hauria de ser tan difícil.

Anam per feina. Si bé l’any passat un dels regidors més polèmics de Cort assistí amb el BLOC a la manifestació, enguany, deixant entreveure la situació d’aquesta coalició, no tan sols no hi va anar sinó que la rebutja.

Inicia en Grosske la festa de l’Estendard, diu, amb un mocador palestí. No li he vist mai amb un de posat. Supòs que haurà aprofitat aquesta ocasió per fer una mica més el punki provocador, com sol fer. Per què aquestes ànsies de crear-se més enemics? i no només fora del seu partit.

El nostre protagonista relaciona ERC amb Maulets (s’escriu amb majúscula, senyor Grosske). Un polític que ocupa un càrrec públic hauria de saber diferenciar entre ERC i l’Esquerra Independentista. Però bé, també hauria de saber escriure correctament el català i saber diferenciar entre ‘hem’ i ‘em’... res, un detall que em crida l’atenció.

Diu que la manifestació ha agafat un to exclusivament independentista. Senyor regidor, una mica d’història: aquesta mobilització fa uns 20 anys que es celebra amb aquest caire. En les primeres convocatòries fou l’MDT qui la va promoure. Des de llavors ençà, sempre s’ha apostat per consignes independentistes o autodeterministes. També anomena Grosske ‘novetat’ al fet d’haver-se cremat una bandera espanyola. L’any passat això també succeí. No sé perquè s’ha alarmat tothom si ja es sabia això. O és que enguany els espanyolets progres estan més crescuts amb la victòria de ZP? o és que l’any passat, com el Pacte just havia començat, encara tot era de color de rosa?

El gran defensor del transport públic i del carril bici, Eberhard Grosske, diu que els cartells que ha fet Maulets on es veu la cara d’Aina Calvo amb el lema ‘Repressora’, són ‘xorras’. Idò també és ‘xorra’ que et multin per pintar un carril bici en el context d’una acció simbòlic on es demanen més infraestructures d’aquest tipus. Una multa que prové de l’Ajuntament de Palma. 410 euros de multa per pintar un carril bici. Què ‘xorra’...

Pel que fa a l’ofrena floral, no s’insultà a ningú. Enguany els amics del senyor Grosske, és a dir els partits del Pacte i altres forces ‘democràtiques’ com el Círculo Balear s’ho manegaren bé. Es va fer l’ofrena ràpidament i a les 20.15h ja no quedava ningú a qui insultar. L’hora en què tots els ‘grupos radicales’ arribaren a la Plaça del mal nom o Plaça d’Espanya per a vostè, senyor Grosske. Almanco quan governava el PP, no canviaven l’hora per defugir de les crítiques (com l’any passat) o no es piraven de seguida com enguany per no rebre xiulets ‘deplorables’.

També dir-li, senyor Grosske, que la Policia espanyola va intimidar i amenaçar un al·lot de 14 anys que es dirigia amb una estelada a la Plaça del mal nom. Recordar-li que aquest cos repressor està sota control de Ramon Socias del PSOE, partit amb el qual vostè té molts acords de Govern. Per tant, vostè és còmplice d’això. D’això i de la repressió patida fa poc a Ciutat on la Poli espanyola va carregar contra una trentena de joves per concentrar-se contra la monarquia. Després de prohibir la concentració i carregar contra el jovent provocant contusionats, el seu amic Socias va enviar dues multetes de 300 euros cadascuna als dos joves que havien notificat la concentració a Delegació del Govern.

Què hi té a dir vostè, senyor Grosske?

Res més. Aquí un servidor que s’ha menjat bastants marrons per culpa, en part, de la mala gestió d’en Grosske a l’afer de l’alberg d’es Molinar. Em sap greu arribar a aquest punt però hi ha coses que, tant a nivell individual com a polític no puc consentir. Esper que les noves generacions foragitin aquest espanyolisme i aquesta xuleria de dins Esquerra Unida; un partit on hi tenc molt bons amics.



Bon any nou a totes i visca la terra!