divendres, 17 de maig del 2013

'De acuerdo, señor agente'


Quantes vegades hem tengut problemes en parlar la nostra llengua a les forces de seguretat de l'Estat? Quants casos de discriminació lingüística, multes i, fins i tot, judicis recordam per topades amb efectius de cossos policials espanyols? Molts. I més que existeixen i no surten a la llum. Mira per on, que he trobat la solució al problema que ens trobam quan feim servir el català amb subjectes de l'Estat: no fer-ho. 
La única llengua pròpia, el català, és la que faig servir per adreçar-me al botiguer, la funcionària, el públic, els companys, una ciutadana que em demana l'hora, una recent migrada a la qual vull donar-li la benvinguda en la llengua d'acollida,... ho faig en català perquè els reconec com a iguals. Persones que em trobaria en qualsevol altre país normal del món (si és que existeixen els països normals). Els parl en la llengua mallorquina en un context de 'normalitat' quotidiana, com a individus que cohabiten amb jo de forma natural i 'normal'.

A forces armades estrangeres no les puc tractar així. Els he de tenir en la consideració del que són: elements d'un estat que ens tracta com una colònia. Que no té vergonya d'enviar-nos persones armades a controlar-nos. Que no ha tengut mai cap respecte per la nostra gent, per la nostra cultura i llengua. Per tant, no els puc tractar com a ciutadans 'normals' d'aquesta terra. No els puc parlar mai en la llengua que faig servir amb la companya, amb mon pare o amb el veí.  Si ho fes, els estaria donant el mateix tracte i no seria just. Com que són una força armada estrangera, la situació no és 'normal' i, per tant, no els parlaré com parl normalment. La normalització lingüística l'entenc també com a 'normalització' nacional. En un país 'normal' no hi hauria forces d'ocupació.

Em treu del solc quan qui es fa dir nacionalista reclama que el cos de guàrdia civil hagi de saber català. Que exigeixi que ens entengui en mallorquí un policia espanyol. Les forces d'ocupació no han d'aprendre català: han de marxar dels Països Catalans. I mentre hi siguin, l'objectiu únic és aquest, no pas 'reformar-los'. No els volem aquí, ni parlant català, ni suomi.

Després de nombroses topades pens que la confrontació ciutadà-agent és una pèrdua de temps. No hem de convèncer de res al 'señor agente'. Apart que una persona armada té les de guanyar, moltes vegades l'encontre acaba en multa o, fins i tot, judici. Hem de deixar de perdre temps i doblers en casos concrets i individuals on tenim les de perdre. És tot un poble que s'ha de rebel·lar contra les forces d'ocupació. 

A més, ja veureu com resulta graciós quan el vostre domini del castellà sigui molt superior al del 'señor agente'. Pensau-ho bé que, també de passada, practicam altres llengües.


Article publicat a La Veu de Mallorca