De vegades, la
crítica a l'acció de govern és desafortunada i superficial. I les xarxes socials
no contribueixen a fer-la asserenada i reflexionada. No obstant això, tothom té dret
a desfogar-se i a patir moments d'autèntic descontrol quan s'inauguren
macrocentres comercials durant un govern suportat en gran part per l'esquerra
transformadora.
Vull demanar
disculpes perquè recentment no he estat encertat. Som perfectament conscient
que és fàcil i demagog acusar directament MÉS i Podem del desastre que suposa
FAN Mallorca si parlam de teixir un nou model social i econòmic per al país. Així
doncs, vull rectificar i redirigir la crítica deixant de banda qualsevol
titular fàcil. Som perfectament conscient de la dificultat d'aturar un projecte
molt ben fermat per l'anterior govern del PP. No obstant, des de l'esquerra –institucional
o no- no hem sabut generat debat ni tensió sobre què es podia fer per
minimitzar el seu impacte. No sols això sinó que, des del Consell de Mallorca,
s'han impulsat infraestructures per a facilitar-hi l'accés en vehicle privat. A
més, la presidenta del Govern ha assistit a la inauguració. Les
responsabilitats d'aquests darrers dos fets són, per tant, de tots els membres
del Consell i del Govern. D'aquí la meva indignació puntual amb MÉS i Podem. I,
perdonau-me amics, però jo al PSOE no li he de retreure res. Les meves
crítiques són per a aquells en qui confiï per canviar les coses.
Dit això, si alguns
no haguéssim manifestat la nostra ràbia a les xarxes, potser d'altres
d'aquests a qui hem confiat el nostre vot, no haguessin identificat el
problema. És massa fàcil dir que no t'agrada quan ja està fet. En relació amb
això i amb el tema principal de l'article, vull constatar que la reacció
d'alguns polítics davant la crítica –constructiva o desafortunada- es produeix
massa sovint només quan se senten atacats. I aquí, aprofiten per renyar. No pot
ser això de posar-se a la defensiva cada vegada que un votant expressa quelcom
que no agrada. Un bon representant polític hauria d'estar per damunt d'això ja
que és la llavor d'acabar responsabilitzant els moviments socials del següent
fracàs electoral. Tampoc no podem permetre que se'ns digui que 'era molt difícil
aturar-ho' i que aquest argument es converteixi en quelcom estructural en la
seva praxi política. Si finalment ha de resultar que des de les institucions no
es poden instal·lar unes mínimes barreres de contenció a la barbàrie, cal que
alguna gent es replantegi la seva participació en la governança.
És necessari que
s'entengui que molta gent se sent desconcertada quan obren les portes
d'autèntics monstres del capitalisme desenfrenat només una setmana després que
partits que sustenten el govern hagin signat el manifest 'Sense límits no hi ha futur'.
Entre una cosa i una altra, com he dit, hi ha mil tensions i complicacions però
això no lleva que molta gent se senti, almenys, estranyada o sorpresa. Certament,
cal més rigor en la crítica i no quedar-nos amb allò epidèrmic. Per part de
tots, hem de fer créixer la comprensió i l'alçada de mires i no
infantilitzar-nos mútuament. Calen més ponts de diàleg i menys hiperventilació.
I si ens exigim una crítica encertada, també hem d'exigir una acció de govern
que ho sigui. Ambdues coses demostraran la maduresa necessària per avançar. Per
abandonar definitivament el complex de minoria incapaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada