dimarts, 28 de març del 2017

L'anticapitalisme i el mal

Sovint ens veiem exposats a la demonització de les nostres idees. La repetició constant que som dolents acaba quallant en les mentalitats i en l'opinió publicada. Llavors, assumim una mica aquest rol. Caiem en el seu parany i la confrontació dialèctica amb l'enemic està entintada d'aquesta dicotomia entre el bé i el mal. Nosaltres som això segon; som el desordre i la violència. L'associació d'idees radicals d'esquerres amb una mena d'insurreccionisme visceral i irracional és una gran victòria de l'enemic. Condemnats a la resistència. Llavors, l'anticapitalisme és percebut com quelcom que acompanya règims totalitaris i benefici i privilegi per a uns pocs.

Però no. Si som anticapitalistes és precisament per fer el bé. Perquè volem la felicitat per a tothom, sense exclusions. Fins i tot per als que ara són els nostres enemics i que deixarien de ser-ho en el món a què aspiram. Perquè seríem iguals. Però ells no volen ser iguals. I com que els avergonyeix diferenciar-se per les seves idees, es diferencien per les nostres. Per això la simbiosi entre desordre absolut i radicalitat ideològica.


Però la nostra radicalitat és pura i transparent. És saber que el col·lapse ecològic i social només s'atura amb un altre col·lapse: el col·lapse del tot en les mans d'uns pocs. La nostra radicalitat és tan necessària com és el noble desig de tenir vides dignes. Per a tothom.