dimarts, 28 de març del 2017

L'anticapitalisme i el mal

Sovint ens veiem exposats a la demonització de les nostres idees. La repetició constant que som dolents acaba quallant en les mentalitats i en l'opinió publicada. Llavors, assumim una mica aquest rol. Caiem en el seu parany i la confrontació dialèctica amb l'enemic està entintada d'aquesta dicotomia entre el bé i el mal. Nosaltres som això segon; som el desordre i la violència. L'associació d'idees radicals d'esquerres amb una mena d'insurreccionisme visceral i irracional és una gran victòria de l'enemic. Condemnats a la resistència. Llavors, l'anticapitalisme és percebut com quelcom que acompanya règims totalitaris i benefici i privilegi per a uns pocs.

Però no. Si som anticapitalistes és precisament per fer el bé. Perquè volem la felicitat per a tothom, sense exclusions. Fins i tot per als que ara són els nostres enemics i que deixarien de ser-ho en el món a què aspiram. Perquè seríem iguals. Però ells no volen ser iguals. I com que els avergonyeix diferenciar-se per les seves idees, es diferencien per les nostres. Per això la simbiosi entre desordre absolut i radicalitat ideològica.


Però la nostra radicalitat és pura i transparent. És saber que el col·lapse ecològic i social només s'atura amb un altre col·lapse: el col·lapse del tot en les mans d'uns pocs. La nostra radicalitat és tan necessària com és el noble desig de tenir vides dignes. Per a tothom. 

dissabte, 17 de desembre del 2016

Gent 'molt d'esquerres'

Gent molt d'esquerres que diu que no vol la independència perquè el nou estat estarà governat per Convergència. Més enllà de l'obvietat que la República serà democràtica i el poble podrà escollir el seu govern, heu pensat que és precisament el procés cap a un nou estat el que està fent que la dreta catalana perdi cada vegada més suport? heu pensat que Convergència només s'entén i sobreviu en el marc autonòmic, de la mà del pacte amb les elits espanyoles? no és absurd imaginar la quimera d'un estat on una dreta catalana –diguem-ne demòcrata si la comparam amb la del país veí- tengui el poder pels segles dels segles? no seria més lògic l'esglai davant la situació de l'Estat del qual de moment formam part, on governen els hereus del franquisme amb el suport del PSOE? o témer l'auge del neofalangisme de Ciudadanos al Principat, que s'entén precisament pel procés actual i que sols és possible començar a difuminar-lo engendrant un nou estat on ningú ja no pugui viure de la cantarella anticatalanista? Es pot ser d'esquerres i no ser independentista veient el panorama actual?
Salut i república!

divendres, 21 d’octubre del 2016

Petita nota sobre Pau Alabajos i Josep Nadal


Fa més d'un any que músics icones de la construcció nacional i de l'independentisme com Josep Nadal (La Gossa Sorda) o Pau Alabajos són representants -diputat a les Corts Valencianes i regidor a Torrent- institucionals. No obstant, no veig enlloc que ningú d'aquells que més s'omplen la boca de Països Catalans en parli, comparteixi intervencions seves o en segueixi la seva activitat. Per què a tanta d'aquesta gent també se li ha d'explicar què és MÉS o Gent per Formentera? Potser és perquè no se sap veure que hi ha país més enllà d'un determinat moviment polític que pareix ha fet dels Països Catalans un eslògan de propietat exclusiva?