Amb l'allau de detencions, multes, judicis i demés que venim patint els
darrers temps potser estam perdent de vista el factor humà. Els qui ho pateixen
passen a ser una xifra i oblidam que, darrere seu –i del titular intoxicador-
hi ha una persona. Avui na Laura, en Joan i en Jaume han sortit de ca seva per
anar a fer feina o estudiar. Semblava un dia més en la rutina d'aquests tres
joves compromesos amb la seva terra i la dignitat de la seva gent. No obstant,
algun fitxer policial il·legal ha fet variar substancialment el transcurs del
seu i del nostre jorn. Agents del règim de la por els esperaven per
detenir-los, a plena llum del dia, davant de tothom. Potser volien espantar-los
i ridiculitzar-los. Potser dins comissaria han estat víctimes d'insults i
burles. O potser no sabien que són tres joves valents i ja preparats per a
situacions com aquestes. Que a cada cop de porra, a cada sentència, seran i
serem més forts. Potser desconeixien el tsunami de solidaritat que enceten
detencions indignants com les d'avui.
Na Laura, en Joan i en Jaume són un exemple de la Mallorca que reneix, que
s'engirgola digna i es vol lliure. Avui a ells els l'han robada, la llibertat;
però per un futur millor, per a tots nosaltres. Hauran passat unes hores
horribles que hauran servit per eixamplar les nostres consciències i obrir-ne
de noves. De tot allò que el PP vol destruir –dignitat, solidaritat,...- avui
en surten nous brots i arrelen noves esperances. Escric això mentre na Laura i
en Joan encara romanen segrestats per la policia espanyola, encarregada
d'executar les ordres del PP en un foc encès pel Bisbat de Mallorca i atiat per
pamflets radiofònics com el Faristol. Aquest darrer, conduit per Ángela Seguí
qui, tot i ben coneguda la seva tendència –política- fou amamantada per IB3
també durant el Pacte de Progrés. Potser avui, alguns d'aquells que fan bandera
del progressisme podrien enverinar-se un poc de solidaritat. No fa mal, i serà
el verí que contagiarà tot Mallorca per avançar cap a el destí que ja fa temps
que alguns hem fixat: la plenitud nacional i la justícia social en un país
sense patriarcat, on les dones puguin decidir sobre el seu propi cos. I on no tenguem rates mantengudes amb capital públic.
Laura, Joan i Jaume, per quan llegiu això segur que estau ja impacients de seguir donant el millor de vosaltres per construir aquesta petita i gran utopia nostra. Bentornats siguin la vostra presència i el vostre coratge!