Repressió i oportunisme

I
Això no pot ser. Que els sectors espanyolistes de l’illa es dediquin a criminalitzar tot el que ensumi a Països Catalans no ens ve de nou. Que es relacioni Maulets amb ETA,.. una paranoia més. Realment, en Campos i els seus amics no representen a ningú de fora d’un entorn molt concret que viu en una bombolla adulterada per Carlos Delgado.

Ara bé, que d’aquí es passi a que la Policia espanyola tengui carta blanca i barra lliure per alçar les porres amb l’excusa de l’atemptat de Palmanova, canvien les coses. Cada vegada que l’Esquerra Independentista surt al carrer de forma pacífica, ens cauen pals. Deu ser que el senyor Delegat del govern espanyol i el PSIB-PSOE tener por del creixement del moviment a Mallorca... si no, no s’entén. El tarannà combatiu català, la diplomàcia de la rebel•lia, la força de la raó i la paraula, el jovent organitzat per fer front al seu sistema. Els fa por i necessiten emprar i refregar-nos per la cara el seu monopoli de la violència. Que una nina de deu anys resultàs ferida a la concentració antitaurina del passat dijous 6 d’agost n’és la prova. No tenen arguments. Sols armes. Curiós, això mateix diuen ells d’ETA. I així els va...

II
Pensant-hi, he trobat un eslògan. ‘Les nostres porrades, els vostres vots’. Maulets duu tres anys menjant-se els pals i organitzant les campanyes antitaurines. Ara tothom s’apunta al carro, no per donar suport a la tasca de Maulets, sinó per marcar-se un ‘tanto’. Sí, el que se’n diu oportunisme. Partits que, com que no tenen articulat cap tipus de moviment social, han de venir a fer-se propaganda als actes on, per cert, després la policia ni els toca. Com que comparteixen govern amb el partit de Ramon Socias...

Partits que s’adhereixen a l’acte amb la poca vergonya d’enviar un comunicat de premsa sense tan sols citar Maulets com a organitzadors, ni Gent Activa com a impulsors de la moció a l’Ajuntament de Costitx per declarar aquest municipi com antitaurí.

També cal esmentar la presència de grupuscles que feien callar als mateixos organitzadors de la campanya i la concentració quan es comença a cridar ‘Països Catalans, nació antitaurina’.
Tot plegat una vergonya. Una vergonya alimentada per la premsa, que en pocs moments ha dit clar qui duia el ‘cotarro’, qui s’endú les multes i qui rep les hòsties.

III
A tot això, la ràbia no fa minvar l’esperança. La repressió sols fa créixer les ganes de lluitar. Estic convençut que les porres hauran d’abandonar i l’esquerra oficial es veurà desplaçada. Els moviments socials, l’Esquerra Independentista, som el futur d’aquest país. N’estic convençut. Es demostra dia a dia al carrer.

Pobre Treballador Basc

La notícia no em ve de nou. O més ben dit: aquest tipus de notícies no em venen de nou. Són freqüents a diaris com el GARA. Es tracta d'una publicació basca propera a l'esquerra abertzale on hi podem llegir temes que no surten a altres diaris, així com un tractament més periodístic i menys sotmés a poders polítics. Allò de la premsa lliure, vos sona?

La notícia, com deia i a pesar de no venir-me de nou, és esgarrifosa. S'ho poden estar inventant, cert. Podem creure que aquest no sigui real. El que està clar és que no és un fet aillat. Situacions com aquestes s'han viscut des de sempre a Euskal Herria.

Posem per cas que és cert. Que estam davant d'un nou cas de terrorisme d'estat. No entraré en allò típic i obvi. M'agradaria que prestàssiu atenció a un detall. Concretament, la manera com enganyen al repressaliat. Aquest, natural d'Arbizu (bonica població navarresa) i de professió picapedrer, es citat per oferir un servei relacionat amb la seva feina. Amb els mitjans que tenen les forces d'ocupació, han de recórrer a això? han de riure's dels treballadors d'aquesta manera? tot un exemple de com fer befa del Poble Treballador Basc. D'un Pobre Treballador Basc.

Visca el País Basc!

El PP balear i la seva deriva ultraespanyolista

El PP balear es va manifestar el passat dissabte contra la 'imposició' del català a les Illes. Ho va fer devora grupuscles d'extrema dreta entre els quals es troba Democracia Nacional. L'any 1996, els dirigents del PP es feien fotos als actes de l'OCB en favor de la llengua catalana.

El PP de sa Pobla va aplaudir l'actuació de la Guàrdia Civil i la detenció il•legal de Tomeu Martí, coordinador de l'OCB i cap de seguretat de l'Acampallengua. Aquesta actuació posà en risc l'ordre de l'event i representà desobeir ordres del sergent de la benemèrita del poble.

Simón Gornés, diputat del PP al parlament autonòmic, ha volgut criminalitzar l'Acampallengua dient que es van sentir crits a favor d'ETA. Això és totalment fals i ho escrigué un intent de periodista que signà com a J.J.

Treguin vostès les conclusions.

Vendetta

Festa, bona música, pomades ben fetes, país, converses musicals interessants, conèixer gent. I de sobte tot es veu esquinçat per Espanya. Una veu em crida 'han detingut'. Surt corrensos cap a la seva meca, la caserna de la guàrdia civil de sa Pobla. De sobte, tot ha canviat. La música de La Gossa Sorda ha deixat de decorar les parets del meu cervell. La festa ha acabat...

Vint persones i altres tres elements de Déu. Plor de ràbia. Telefonam a tot cristo. El butlletí de les 4 de la matinada obre dient que el coordinador de l'OCB, Tomeu Martí, ha estat detingut a l'Acampallengua. No sabem què fer. És vergonyant. Mica a mica, la ràbia es canalitza cap a ànsies de venjança...

En Tomeu surt i insisteix en no caure en la trampa dels espanyols. No desfigurem la imatge de l'Acampallengua, que res l'eclipsi. 'Dilluns o dimarts ja veurem què feim'. I el mateix diuen els polítics. I jo els dic que 'dilluns o dimarts' callaran com a putes.

Emmanillar i retenir un dels gestors i activistes culturals que tenim en el context comentat és passar-se de la retxa. No tenim perquè suportar això. I em reafirm: vull la llibertat d'aquest país perquè està ocupat militarment. Ni folklorismes, ni finançaments, ni punyetes.

Militància musical

M'he passat un lustre de la meva vida creant un projecte. Han estat cinc anys en què, paral•lelament, jo descobria tot el que l'adolescència em brindava. Aquest projecte va anar desenvolupant-se poc a poc. Gent que va venir i gent que se'n va anar. Idees que jo anava rebent i estils musicals que descobria. L'estiu del 2006 jo ja tenia clar on encaminar el projecte. Polir una banda de referència per a un determinat sector de gent. Una escena molt concreta a treballar però molt important per al creixement d'un moviment. Feia alguns anys Matràs havien deixat clares les seves intencions i allà quedava. Jo aspirava seguir els seus passos. Mica a mica, em vaig adonar que s'havia de configurar aquesta escena i que no tot residia en el propi grup. Bandes joves estaven emergint amb unes idees i unes influències musicals. I més que bandes, persones. Els grups a Mallorca estan, per ventura, condemnats a durar poc. I això és un problema de tots.

Ara Musnok, el meu projecte, s'ha acabat. Però estic content que no hagi mort per res. Encara no es pot exaltar però aquesta illa tendrà, en un parell d'anys, el panorama musical compromès i alternatiu d'un moviment. O almenys, tendrà una vintena de persones amb les idees clares, sabent què s'ha de fer. I, mica a mica, molts començaran a veure la importància crucial que té la música a l'hora de transmetre unes idees i de fer-les córrer.

Musnok no ha arribat allà on podia haver arribat però ha deixat una llavor. Una llavor que altra gent sembrarem i cuidarem. I farem créixer un bosc si cal. És totalment necessari que els músics d'aquesta escena tenguin clar què s'ha de fer. Però ho és encara més que el moviment doni suport als músics, que els cuidi, els mimi, els potenciï i vegi que són una arma i no un comodí.

Els músics compromesos, el que podríem considerar l'RXI de l'illa, ens estam organitzant. El Col•lectiu Ós Formiguer ja està fent passes. És només una espurna d'una gran foguera a la qual tothom que es consideri part del moviment hi ha d'afegir llenya. Tant públic com organitzacions. És molt important que el públic, que només ha de fer d'això, de públic, respongui. És tasca fàcil. Les organitzacions han de tenir clar quines són les bandes preferents i referents. Aquelles que, com Musnok durant un bon grapat d'anys, han demostrat quin ha estat el compromís. Em resten moltes reflexions a fer d'aquest període. I guardaré per mi aquelles que cregui que no aportaran res al moviment. Ara bé, difondré als quatre vents tot allò que ens pugui servir.

S'ha de començar a veure que la lluita s’estén a tots els àmbits. I meu principal terreny de batalla és la militància musical.

Son Mosson a terra. Cort negligent.

Espanya, a través del seu organisme de control d'aeroports i el seu prepotent president Nemesio Suárez, ha tornat a atacar el patrimoni mallorquí.

Les cases de Son Mosson han estat esbucades amb total despreci. Recordareu aquesta construcció a l'esquerra de l'autopista just a la sortida de l'aeroport de Son Sant Joan. A la reraguarda d'es Carnatge. Un edifici preciós, una casa mallorquina de finals del segle XIX. Un símbol de la vida rural a la perifèria de Palma.

AENA no ha donat explicacions. Ni tan sols ha mostrat públicament els informes de perillositat que, segons Suárez, feien les cases un risc per als avions. Han estat volant avions durant quaranta anys allà i mai ha passat res. Fins i tot els pilots asseguren que no hi ha cap obstacle a l'hora d'aterrar a Palma.

Feia temps que Cort ho sabia i ha tengut temps de sobres per actuar. Però no ho ha fet. Això requeria una dura feina i molta insistència i no demanar ajornaments de demolició per 'estudiar'. Altra vegada es veu com aquest govern és el govern de 'ho estam estudiant'. Ara el que queda per estudiar són les runes. Unes runes com les del Pont des Tren de Palma.

El feixisme i l’Estat espanyol

En el mateix dia en què la Coordinadora Antifacista de Madrid denuncia la relació entre els grups neonazis i la policia espanyola, fullejo el Diario de Mallorca i llegesc, impotent, que insultar, amenaçar i llençar botelles a uns magribins només costa 400 euros de multa. Menys que fer una pintada a una paret abandonada demanant la llibertat d’aquest país.

Del cas de Madrid no importa dir res, el vídeo xerra per si sol. Del cas de Son Rapinya sí que cal aprofundir. Més que res perquè no hi ha cap organització antifeixista potent que s’encarregui d’aquestes coses a Mallorca.

El dia de la Hispanidad dos joves (dels quals no se’n dóna més informació) de Son Rapinya agredeixen verbalment i promulguen consignes feixistes contra dues magribines. Després, les amenacen. La família magribina crida a la policia i aquesta intercepta els dos joves a un bar de la zona. Aquesta és la impunitat amb la que actuen aquesta gent. Potser estaven a una coneguda ‘taverna’ de la zona on s’hi concentren molts aficionats a cert equip de futbol i on s’hi configura el petit grupuscle nazi de Palma.

Després d’identificar-los, la policia se’n va. És llavors quan els dos individus tornen al lloc dels fets i llencen dues botelles (les que anteriorment s’haurien begut celebrant el ‘día de la raza) contra una finestra de la casa dels magribins. Això s’hagués pogut evitar si s’hagués detingut a aquests joves. Per ventura ja sabien que no els passaria res.

400 euros de multa i 400 metres d’allunyament de la família magribina durant 6 mesos. D’aquí 6 mesos tornarà a ser 12 d’octubre.