divendres, 13 de maig de 2016

Quins menyspreus, companys. Quins menyspreus!

Érem sols un petit grup de gent amb el cul pelat de lluitar, dels que aportàvem petits granets d'arena per fer caure el govern Bauzá, dels que ens jugàvem la cara i resistíem mentre d'altres cobraven sous al Parlament o muntaven nous partits aprofitant inèrcies madrilenyes. Érem una colla de veure que demanàvem una cosa ben senzilla: una candidatura autocentrada i transformadora per a les eleccions espanyoles. Senzill, no és vera? Volíem una plataforma on tothom se sentís còmode i feta des de baix, amb un programa i una llista teixits en un procés participatiu. Un model del qual molts se n'omplen la boca i amb què ara s'han torcat el cul.

Mentre, uns claudicaven sense fer valer una posició de força enorme: batlies, consells i, sobretot, estructura i molts lluitadors anònims arreu del territori. Obviant tota aquella gent, la seva, que demanava simplement un tracte d'igual a igual. Els altres, a les ordres peninsulars, els oferien un plat de llenties agres. I, per més inri, deien que eren unes llenties 'il·lusionants' de les quals en podrien menjar dos anys. (I ben alerta, que les llenties no estan gens garantides segons qui se presenti). Uns tercers, amb molt bona voluntat, veien com els seus cosins germans passaven totalment d'ells enlloc de fer pinya i fer passes per oblidar tensions passades que tants mals moments ens han duit. Els únics, per cert, que es van preocupar d'aquella colla de veure que demanava una cosa tan senzilla com un projecte obert i sense quotes, popular.

Per part meva, zero il·lusió. Decepció total amb alguns companys de Podem (excompanys de lluites) per menysprear d'aquesta manera els manifestos de la societat civil (perlesilles.cat i ASM) i la bona gent de MÉS; i també d'Esquerra, als quals, tant MÉS com Podem han marginat des de bon principi. Decepció amb alguna gent de MÉS per haver claudicat, per la poca autoestima i per la manca d'estratègia. Molt de reconeixement per la gent que ha treballat per un projecte en comú que és, justament, la gent que segueix a peu de canó al carrer i a molts ajuntaments. Allà on no existeixen els tactismes de partit, les claudicacions, les quotes i els menyspreus. A tots i totes: allà ens hi trobarem.