dimarts, 18 de febrer de 2014

Visca en Miquel!

Aquella Palma que s'esmuny i amenaça amb no tornar. Conformar-nos amb passar per davant dels llocs i recordar què hi havia darrere aquelles parets mai no serà un fet àgil per a aquells que veiem, no com se'n va aquest temps sinó com un altre destrueix tot viarany per retrobar-nos qualque dia. Conformar-nos amb poder contar a les properes generacions de palmesans que vam tastar els cremadillos d'en Miquel no és suficient. O potser serà magnífic si, d'aquí unes dècades, encara podem passejar per sa Calatrava i no tenir la sensació d'estar a qualsevol altre lloc. Si som capaços de tornar a obrir forns i inventar un nou model social i econòmic per a aquesta Mallorca que estimam tant com malmenam. 

Buidor és la paraula, desemparança el sentiment quan la notícia arriba un dia després que l'Ajuntament de Barcelona protegeixi 400 comerços antics de la ciutat mentre a Palma s'aixequen botigues de cadenes multinacionals sobre les pedres sàvies i antigues del centre històric.

Miquel Pujol, en Miquel del Forn de sa Pelleteria, ha mort i amb ell, també ha mort un poc de la nostra ciutat i de nosaltres mateixos. La vida, de vegades, no és tan dolça.